Assumpció Puig: “La rehabilitació energètica és una estratègia que aborda el repte de reduir els gasos amb efecte d’hivernacle”

La degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet una crida al treball conjunt de tots els agents implicats, en una jornada en què representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han apostat per aprofitar les energies renovables en la rehabilitació d’habitatges.

“La rehabilitació energètica és una estratègia que aborda el repte de reduir els gasos amb efecte d’hivernacle”. La degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, ha fet aquestes declaracions al seminari “Rehabilitació energètica: de les estratègies polítiques a la pràctica”, organitzat avui a Barcelona per la Fundació Naturgy, en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes.

Puig ha destacat, per exemple, la importància de reduir les pèrdues de calor i la despesa energètica, que a les llars espanyoles ascendeix, de mitjana, a gairebé mil euros, la meitat dels quals es destinen a calefacció. “Aquest dades es podrien reduir dràsticament amb un bon aïllament, que a més minimitzaria les emissions contaminants.” “Fa falta pedagogia en matèria de rehabilitació”, ha afegit.

També ha afirmat que “la rehabilitació energètica és un element clau per al futur de la nostra edificació”, però hi ha encara reptes importants per resoldre. Puig ha fet una crida a tots els agents implicats: “Tant des del punt de vista sectorial com institucional, econòmic, social i de ciutadania, hem de construir unes estructures que s’adaptin a les necessitats presents i futures, per lluitar contra les desigualtats i generar oportunitats.”

Per la seva part, el director general d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat, Pere Palacín, ha dit que “s’està estudiant l’aprovació de la normativa de mesures urgents per a la transició energètica, que afavorirà la rehabilitació energètica mitjançant l’ús d’energies renovables i donarà pas a un sistema més sostenible”. “Ens trobem davant una emergència climàtica. Per això hem de buscar, trobar i aplicar certes mesures en l’edificació que permetin crear noves estructures més eficients”, ha afirmat.

Per la seva part, Miquel Rodríguez, comissionat de l’Agenda 2030 i representant de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat la col·laboració publicoprivada en l’àmbit de la rehabilitació energètica, “per la capacitat d’innovació del sector privat per plantejar noves solucions”. Rodríguez ha afirmat que la rehabilitació energètica forma part del model econòmic actual i ha proposat d’aprofitar les energies renovables.

La directora general de la Fundació Naturgy, María Eugenia Coronado, ha afirmat que la rehabilitació energètica és una de les claus per millorar l’eficiència energètica dels edificis, “que representen prop del 40% del consum d’energia i més del 30% de les emissions de CO2 a la UE”. Coronado ha recordat també que un dels projectes fonamentals en què participa la fundació és la rehabilitació d’edificis per a famílies en risc d’exclusió social per millorar la seva qualitat de vida i reduir la seva factura energètica.

La delegada a Catalunya de Green Building Council España, Eulalia Figuerola, ha explicat que Espanya està revisant l’estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica del sector de l’edificació. Figuerola ha recordat que “en l’Estratègia europea de descarbonització el 2050 els edificis tenen un paper importantíssim, ja que són els responsables del més del 31% de les emissions”.

Per la seva part, Jordi Amela, director tècnic del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (CMH), ha explicat que la institució que representa té com a repte rehabilitar energèticament 300.000 habitatges a l’any amb una inversió mitjana de 15.000 €/habitatge. En aquest sentit, ha destacat que les principals barreres per a aquest projecte són “l’estructura de la propietat i d’ingressos familiars, i els impediments tècnics, de gestió i econòmics”.

Casos pràctics de rehabilitació 

Durant el seminari també s’han exposat quatre casos pràctics per millorar l’eficiència energètica en edificis. Un dels projectes que s’ha presentar ha estat el “Projecte GrowSmarter: Estocolm, Colònia i Barcelona”, en el qual participa Naturgy. Lisa Ennarson, cap de departament per a la Planificació i el Medi Ambient de l’Ajuntament d’Estocolm, i Gustaf Landahl, coordinador de GrowSmarter, han explicat que aquest projecte té com a finalitat aplicar tecnologies enfocades a l’empoderament del ciutadà, a l’estalvi econòmic i a la reducció d’emissions en entorns smart cities. A Barcelona, Naturgy està desenvolupant noves tecnologies en rehabilitació energètica d’edificis residencials i terciaris, gestió d’energia a la llar i integració de la generació distribuïda en entorns urbans.

Luiskar Delgado, director gerent de Sestao Berri 2010, ha explicat com el projecte EU-Gugle ha permès rehabilitar una superfície de gairebé 20.000 m2 de l’àrea de Txabarri-El Sol i aconseguir un canvi de mentalitat en la ciutadania perquè els dispositius d’estalvi d’energia permetin més confort i autonomia en la gestió energètica dels edificis.

Jordi Ayats, gerent d’HolaDomus, un consorci de vuit empreses europees públiques i privades en el marc del projecte EuropPACE, finançat per la Comissió Europea, ha explicat que “l’objectiu és impulsar l’eficiència energètica i l’energia renovable en habitatges, i millorar el benestar de les famílies a través de cases més confortables, saludables i respectuoses amb el medi ambient”.

Per la seva part, Miguel Ángel García, del Departament d’Estratègia i Desenvolupament de Negoci de CARTIF, ha explicat el Remourban Project de Valladolid. “El barri de FASA-Delicias s’ha convertit en un districte de consum d’energia gairebé nul, on la rehabilitació dels seus vint edificis residencials i la implementació d’un sistema de xarxa de calor basada en renovables ha permès reduir el consum dels seus 24.000m2 en un 32% i reduir les emissions de CO2 en un 90%”, ha remarcat García.

Relacionat amb:

Comparteix