Llum de taula

Aquesta peça és, sens dubte, una obra amb doble finalitat. Es tracta d’un llum de taula de gas, que a més de tenir la funció de fer llum és una peça artística excepcional que decora qualsevol ambient. Aquesta peça demostra que els llums es van convertir en veritables objectes de disseny, funcionals i alhora ornamentals. La peça és singular pel seu disseny, i ha format part de l’exposició temporal “Publicitat per a una història. 170 anys de companyia” que es va poder veure a San Luis l’any 2013.

L’inventor del sistema d’il·luminació per gas va ser l’anglès William Murdock, conegut per ser el pare de la indústria del gas, que el 1792 va idear el primer llum de gas.

El llum consta de tres parts: una de superior en forma de bulb de vidre acolorit, blau ceruli, un mecanisme que encenia la flama i una base de llautó daurat, decorat amb l’escultura d’un nen que aguanta el conjunt superior.

El mecanisme per encendre el llum consta de 5 parts:

1. Un tub de connexió amb la instal·lació de gas de coure o de llautó.
2. Una petita obertura a la base del bulb que permetia l’entrada d’aire, per enriquir la combustió.
3. Una vàlvula reguladora d’entrada de gasos (gas i oxigen), encarregada de subministrar el gas i de regular la intensitat de la flama.
4. El cremador.
5. La vareta de suport amb la gasa impregnada de tori i òxid de ceri, també anomenada “maniguet Auer”.

Aquest últim element, el maniguet Auer, és una peça essencial per al funcionament del llum. Va ser inventat per Carl Auer von Welsbach (1885) i feia més eficient la llum. La gasa impregnada de tori i òxid de ceri es col·locava al voltant de la flama, i feia que la combustió d’aquests productes produís incandescència, de manera que augmentava la intensitat lluminosa de la flama. El maniguet Auer va ser popularitzat en la llum de gas a la darreria del segle XIX i començament del XX.

El funcionament d’aquest tipus de llums era senzill. Per la part inferior del llum, a través del tub de connexió, arribava el gas fins a la vàlvula reguladora i aquesta donava el pas del gas fins al maniguet. El cremador mantenia la sortida de gas i amb un llumí s’encenia la punta superior del maniguet perquè es produís una ignició i comencés la combustió. Inicialment, el maniguet agafava una tonalitat vermella i progressivament s’anava tornant blanc fins que arribava a la seva incandescència.

La producció de llum a partir del gas va marcar un abans i un després en la història de la societat.

Una de les diferències entre els llums de gas i els antics de carbó, oli o alcohol era que els nous llums de gas necessitaven un punt fix de connexió a la instal·lació de gas. Aquest fet va provocar que el mobiliari i la distribució de moltes cases canviés, de manera que aquest tipus de llums va evolucionar i se’n van variar les tipologies, la qual cosa donà lloc als llums d’exterior, de paret i de sostre.