Francisco Reynés: “La pobresa energètica és un problema social que no es pot eludir, i des de Naturgy continuarem implementant mesures concretes que contribueixin a reduir-la”

jornada-pobreza-energetica-madrid-2019-6 Acció social

Durant la jornada, s’ha presentat un estudi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’Institut d’Economia de Barcelona-Universitat de Barcelona, que analitza la pobresa energètica des de la renda disponible dels col·lectius vulnerables i que conclou que a una de cada cinc llars espanyoles en aquesta situació hi ha persones aturades.

El president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, ha manifestat avui que el problema de la pobresa energètica és un problema social que no es pot eludir, ja que “afecta les condicions d’una vida digna de les persones”. Reynés ha clausurat avui la jornada “Polítiques i mesures contra la pobresa energètica”, organitzada per la Fundació Naturgy, durant la qual s’ha presentat l’estudi “La pobresa energètica a Espanya: Aproximació des d’una perspectiva d’ingressos”, elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB-Universitat de Barcelona.

Reynés ha subratllat que dos terços de les llars vulnerables d’Espanya tenen més de 25 anys, segons l’estudi, per la qual cosa “la relació entre l’antiguitat de l’habitatge i la vulnerabilitat és rellevant”, ha declarat. En aquest sentit, ha destacat que un dels principals projectes de la Fundació Naturgy se centra en aquesta problemàtica. “Gràcies al Fons de Rehabilitació Energètica que vam posar en marxa en la nostra Fundació, s’han pogut rehabilitar ja un miler d’habitatges de famílies vulnerables, i continuem treballant en aquesta línia”, ha explicat.

El president executiu de Naturgy ha posat en relleu el compromís de la Fundació amb la pobresa energètica i la seva aportació. A més de les actuacions per dur a terme rehabilitacions energètiques, el president de la companyia ha explicat que 18.000 famílies han acudit a l’Escola d’Energia, i 500 empleats de la companyia participen en el Programa de Voluntariat de la Fundació Naturgy, amb qui ja s’ha ajudat més de 3.000 famílies.

Per la seva part, José Domínguez Abascal, secretari d’Estat d’Energia del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha agraït “l’esforç de la Fundació Naturgy” per desenvolupar programes que ajudin a pal·liar la pobresa energètica, i ha destacat que des del Govern “comptem amb la seva ajuda i continuarem comptant-hi”.

Domínguez Abascal ha definit la pobresa energètica com “un problema real que hem d’afrontar, ja que hi continua havent un nombre significatiu de persones en aquesta situació”. Entre els perfils, ha destacat les famílies “monomarentals, persones que viuen soles i malalts que depenen d’equips elèctrics”.

Presentació de l’estudi sobre pobresa energètica de la Universitat de Barcelona

La catedràtica María Teresa Costa-Campi, de la Universitat de Barcelona, ha presentat l’estudi “La pobresa energètica a Espanya: Aproximació des d’una perspectiva d’ingressos”, elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB-Universitat de Barcelona i publicat per la Fundació Naturgy.

Costa ha afirmat que “la pobresa energètica és un fenomen associat a la renda disponible de les famílies”, i ha afegit que “el nivell educatiu, la situació d’atur i el gènere femení del sustentador principal, en famílies monoparentals o unipersonals, són determinants de la pobresa energètica”. A més, segons Costa “s’observen notables diferències entre les comunitats autònomes, ateses les diferents polítiques socials que s’implementen”.

Costa ha afirmat que “la pobresa energètica s’ha d’abordar a través del sistema general de protecció social i cal fer una reflexió profunda sobre com afrontar-la amb polítiques públiques de tall transversal que actuïn sobre els principals determinants vinculats a la renda de les llars”.

La catedràtica també ha fet una crida a “l’estreta col·laboració de tots els agents implicats, en especial entre les empreses del sector i les entitats públiques”, ja que també són mesures necessàries per millorar l’eficiència energètica de les llars.

Entre les dades que llança l’estudi, destaca el fet que a un 22,1 % de les llars espanyoles en situació de pobresa energètica hi ha persones aturades, en comparació del 7,1 % de les llars que no es troben en aquestes circumstàncies. La probabilitat que una llar es trobi en situació de pobresa energètica augmenta un 9,3 % quan el sustentador principal està aturat. Segons la investigació, un 8,3 % de mitjana de les llars espanyoles es trobava en situació de pobresa energètica entre els anys 2011 i 2017.

Una visió internacional de la pobresa energètica

El director adjunt de la Unitat de Mercats al Detall de la Direcció General d’Energia de la Comissió Europea, Tadhg O'Briain, ha felicitat Espanya per les mesures que està desenvolupant relacionades amb la pobresa energètica. O'Brian ha explicat que “la Comissió vol ajudar els estats membres a compartir les millors pràctiques i a vincular les seves mesures d’eficiència energètica i les seves estratègies de renovació d’edificis amb mesures de lluita contra la pobresa energètica”. Per a això, ha anunciat que “l’any que ve publicarà unes directrius sobre la pobresa energètica, d’acord amb el Paquet d’Energia Neta”.

Shonali Pachauri, directora adjunta del Programa de Transicions a Noves Tecnologies de l’International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA), opina que el més important és valorar la situació de pobresa energètica i entendre quines opcions hi ha per resoldre-la en diferents contextos. “Hem de tenir un compromís decidit i continuat per part dels governs per dur a terme polítiques de suport social i polítiques que regulin el preu de l’energia, i és necessari invertir en rehabilitació.” Per a Pachauri, cal buscar models de negoci més adequats i innovadors que pensin en l’usuari final.

L’acció participativa del tercer sector per abordar la pobresa energètica 

En la jornada també han participat representants del tercer sector. Antoni Bruel, coordinador general de Creu Roja Espanyola, ha explicat el projecte “Compromesos amb les persones i el medi ambient”, que inclou el treball amb els col·lectius vulnerables per implantar mesures d’eficiència energètica i contribuir a reduir l’impacte de la pobresa energètica.

Per la seva part Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, ha afirmat que “hi ha una responsabilitat que obliga els poders públics a vetllar per la garantia del dret de subministrament energètic, a través de regulació i polítiques públiques preventives i pal·liatives”.

Xavier Mauri, director general de la Fundació Hàbitat3, ha destacat la seva aposta pel monitoratge d’habitatges vulnerables, “que pot ser clau per veure els impactes de les mesures implantades”. Aquest és un dels reptes que ha assenyalat, juntament amb la reducció del càrrec de despesa de subministraments, la inversió en mesures per part de l’Administració pública i l’explicació dels drets de les persones en situació de pobresa energètica.