Rafael Villaseca “La fiscalitat energètica actual no es destina sempre de manera prioritària a resoldre els problemes ambientals que van donar lloc a l’impost”
La Fundació Naturgy ha presentat avui la publicació “La fiscalitat energètica. Sentit, objectius i criteris”, en què s’identifiquen i es descriuen els impostos i les càrregues fiscals que graven les diferents fases del cicle integral de l’energia.
“Un tribut mediambiental ha de tenir caràcter finalista, és a dir, els ingressos obtinguts per la seva recaptació s’han de destinar a finançar despeses per a la millora i la protecció del medi ambient”. Aquest és un dels principis que hi ha sota el nou estudi de la Fundació Naturgy, La fiscalidad energética. Sentido, objetivos y criterios, elaborat pel fiscalista Juan Carpizo i les advocades especialitzades en fiscalitat Eugenia Montaña i Teresa Checa.
A la presentació del llibre, el president de la Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, va explicar que la publicació aporta dades per poder valorar si la destinació del recaptat és més o menys finalista. “De la compilació i l’avaluació realitzada en l’estudi, es dedueix el caràcter bàsicament recaptador d’aquests gravàmens en l’actualitat al nostre país”, va afirmar Villaseca, que va afegir que “la fiscalitat energètica actual no es destina sempre de manera prioritària a resoldre els problemes energètics i ambientals que van donar lloc a l’impost”.
Segons afirmen els autors al llibre, “no podem trobar cap impost l’objectiu prioritari del qual sigui incidir en la reducció de comportaments contaminants o en el foment d’un ús energètic més eficient”.
En l’estudi s’afirma que “un tribut mediambiental ha de gravar els efectes nocius per al medi ambient provocats per aquelles activitats que els originin”, sota el principi general de la tributació mediambiental que “qui contamina, paga, però tot el qui contamina, no només alguns”. Així ho assumeix la Unió Europea, en un principi en el qual l’OCDE ja va ser pionera el 1972 en la seva recomanació sobre “Els principis directors relatius als aspectes econòmics de les polítiques de medi ambient en el pla internacional”.
El llibre recorda que un dels principals reptes en relació amb la política i la legislació mediambientals de la Unió Europea és “millorar la fiscalitat mediambiental, així com reduir les subvencions perjudicials per al medi ambient”, i per a això, “els impostos mediambientals són una peça clau”. Tanmateix, l’última dècada hi ha hagut una certa dispersió normativa i un enfocament heterogeni a escala regional i fins i tot local.
Comparteix