Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 1928) és autor, entre moltes altres obres, de l’edifici on hi havia la fàbrica La Energía, actualment seu del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa.
Sabadell, a cavall de dos segles
La vida quotidiana del Sabadell de finals del segle XIX i principis del XX seguia el ritme dels telers de les seves fàbriques tèxtils. Entre els anys 1890 i 1910, la població de la ciutat va passar dels 20.000 als 30.000 habitants. Aquest creixement demogràfic va comportar la necessitat d’ampliar la trama urbanitzada d’un terme municipal que va veure multiplicar els seus barris. Els edificis industrials es van situar, principalment, al municipi i a la ribera del riu Ripoll. Mentre, la Rambla es va convertir en un eix dinàmic i vertebrador de la vida social, econòmica, política i cultural de la ciutat.
Durant aquest període, Sabadell es va consolidar com una de les ciutats capdavanteres en el procés d’industrialització a Catalunya, modernitzant-se i contribuint al desenvolupament de noves fonts d’energia i noves formes d’organització del treball. A les fàbriques, les condicions de treball eren molt dures i la presa de consciència d’una part de la classe treballadora va propiciar el naixement i la consolidació d’organitzacions sindicals que van lluitar pels drets dels obrers. Són anys que es van caracteritzar per l’aparició de teatres, cafès, hotels, restaurants i societats recreatives, culturals i artístiques que van aportar un contrapunt a la ciutat industrial.
En la consolidació industrial de Sabadell, hi van contribuir nombroses famílies de fabricants, que van edificar els despatxos als carrers més cèntrics de la ciutat. Entre moltes altres, es poden destacar les empreses Sucesores de Bonaventura Brutau, Prat Carol i Cia., Sucesora de Cuadras y Prim SA, Enric Turull y compañía, Joan Gorina e hijos, Martí Morral Badia, Buxeda, Sampere, Badia, Baygual, Mateu Brujas, Sucesor de Duran Cañameras y Balsach y Cía.
Un passeig per la vida de Juli Batllevell i Arús
Juli Batllevell i Arús va néixer a Sabadell l’any 1864, fill de Gabriel Batllevell Tort –mestre d’obres– i de Dolors Arús Viver. El 1895, Juli Batllevell va obtenir el títol d’arquitecte a Madrid i aquell mateix any, després de guanyar un concurs d’oposició, va ser nomenat arquitecte municipal de Sabadell. El 1897, va contraure matrimoni amb Antònia Poal Coret, amb qui va tenir quatre fills. L’any 1900, la família Batllevell es va traslladar de Sabadell a Barcelona, i va fixar la residència i el despatx al carrer de Roger de Llúria.
Mentre va exercir com a arquitecte municipal de Sabadell, Juli Batllevell va fer diverses millores en el traçat urbà i projectà edificis emblemàtics, entre els quals destaquen l’Hotel Suís, el Teatre Euterpe i la construcció de l’empresa Juan Brujas en comandita, de la qual va ser continuadora La Energía SA, seu de l’actual Museu del Gas.
Paral·lelament al desenvolupament de les seves atribucions com a arquitecte municipal a Sabadell i Badalona, Juli Batllevell va projectar diverses obres d’encàrrec privat a Sabadell, Barcelona, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Terrassa i Sant Vicenç de Jonqueres. Els encàrrecs privats que va obtenir Batllevell van ser de procedència molt diversa i el van portar a projectar edificis industrials i despatxos tèxtils, cases senyorials i d’estiueig per a la burgesia, però també cases més senzilles.
Juli Batllevell va morir l’any 1928 a Barcelona a l’edat de 64 anys.
La mirada arquitectònica. L’aventura de l’eclecticisme
Juli Batllevell i Arús ha estat fins ara un dels col·laboradors menys coneguts i estudiats d’Antoni Gaudí. Va treballar de manera puntual al costat de l’arquitecte de Reus, tant a la Casa Calvet com en el Park Güell. Amb tot, Batllevell no es va convertir en un deixeble de Gaudí, sinó que es va mantenir en una pluralitat d’estils, que van del modernisme a l’eclecticisme i al, més avançat, noucentisme, unes opcions estètiques que adaptava a les condicions de cada encàrrec i, també, a cada ciutat on va treballar.
Així, en una època en què proliferava l’arquitectura d’autor, Batllevell va optar per mostrar-se calidoscòpic i dispers i adaptar l’estil al condicionament de cada encàrrec i, fins i tot, a cada emplaçament, barri o ciutat. El comú denominador de les seves obres destacades no és la unitat d’estil, que les faria reconeixibles d’entrada, sinó altres virtuts menys visibles a primera vista com, per exemple l’eficàcia en cada encàrrec, la discreció, la concepció dels espais i la fluïdesa entre aquests, la bona distribució, la concepció pràctica, la lluminositat, l’emplaçament i la integració en l’entorn.
En plena consolidació del modernisme, entrat l’any 1900, Batllevell va mantenir diverses opcions estètiques i va elaborar una manera de compondre més a la moda. Així, mentre a Sabadell utilitzava, especialment, els estucs en forma de maó i de carreus, els arcs rebaixats, els elements florals de pedra artificial, els merlets, els esgrafiats i les decoracions puntuals de mosaic o de trencadís, a Barcelona s’inscrivia en l’onada art nouveau dels elements vegetals i neorococó, alhora que podia projectar edificis d’estil neoplateresc o beaux-arts afrancesat que s’acabaria imposant en la dècada de 1910, quan el modernisme començava a decaure.
Catàleg de l’exposició
Publicació Juli Batllevell, un gaudinià oblidat.
Josep Casamartina i Parassols.
Ed. Fundació Gas Natural Fenosa, 2012.
En venda a la botiga del Museu del Gas.