La peça destacada

Aquesta peça forma part del fons d’elements i de material elèctric de la Col·lecció de la Fundació Naturgy, que va incorporar-se en conseqüència a la fusió de Gas Natural amb Unión Fenosa, l’any 2011. Es tracta d’un telèfon portàtil, també anomenat “de camp”, donat que aquests aparells van ser creats, principalment, per substituir el telègraf en les comunicacions bèl·liques i coordinar els moviments militars.

El fons de la Fundació Naturgy custodia gasodomèstics tan emblemàtics com aquest aparell per a ondejar els cabells. L’enginy consta de dues parts: d’una banda, la base que manté una flama constant gràcies al gas i, de l’altra, les pinces o molls, on es caragolava el cabell per donar-li la forma desitjada. Aquest aparell va esdevenir molt popular a les llars burgeses de París, als inicis del segle XX, moment d’eclosió del moviment Art Noveau.

A partir de la segona dècada del segle XX, l’electricitat va esdevenir una font d’energia de primer ordre i el seu creixement es va fer inaturable, tot incidint de manera decisiva en la mecanització de la indústria creixent i esdevenint protagonista en l’enllumenat públic de les ciutats. Aquesta peça que preserva la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa és un aparell de mesura múltiple format per un amperímetre i un voltímetre

L’escriptura de constitució de la Companyia Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, l’empresa que dóna origen a l’actual Gas Natural Fenosa, és una de les joies de l’Arxiu Històric de la Fundació Gas Natural Fenosa. L’any 1841, l’Ajuntament de Barcelona va concedir, mitjançant una subhasta, la concessió de l’enllumenat públic a gas de la ciutat comtal a l’industrial francès Charles Lebon. La tecnologia del gas ja estava en funcionament a Londres i a París on, com a conseqüència de l’ús d’aquesta energia, les ciutats europees van encapçalar una profunda transformació social.

La peça de la Col·lecció del Museu del Gas que avui presentem és una de les màquines d’afaitar elèctriques més populars dels anys 60 del segle XX, la Philishave. Aquest aparell no forma part del fons originari de la Col·lecció Catalana de Gas i s’ha incorporat recentment a la Col·lecció del museu, juntament amb altres peces destacades de l’àmbit elèctric que completaran la selecció d’objectes que es preserven.

En l’actualitat la cuina és una de les estances amb més vida de la llar. I això és possible, entre molts d’altres factors, gràcies a la millora tecnològica de les cuines, que van anar substituint els aparells de carbó o llenya per les cuines de gas amb l’arribada d’aquesta energia a les cases a final del segle XIX. El model Standard I, que es preserva a la Col·lecció de gasodomèstics del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, fou fabricat per Brachet et Richard l’any 1879.

La història de la cuina està estretament relacionada amb l’evolució tecnològica dels aparells de cocció dels aliments. En aquest sentit, el forn “Le Cornue”, inventat i patentat pel francès Albert Dupuy, va suposar una autèntica revolució en el mercat de la cuina.

Aquesta peça de la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa és una arqueta de gas. Entre les peces originals de la Col·lecció, es conserva un gran nombre d’objectes similars. Entre tots ells, el present té la particularitat de celebrar el centenari de la creació de l’empresa, el 1843.

L’àmbit Les energies del futur del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa presenta un exemplar de l’escúter Vectrix VX1, una motocicleta que funciona mitjançant bateries elèctriques. En el sector de l’automoció elèctrica a Espanya, aquests vehicles van ser pioners en l’ús de nous models energètics en el transport.

Aquesta peça, que es conserva en la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, és un calorífer i la seva funció era la d’escalfar una estança mitjançant la combustió de gas. D’aquest aparell es crearen diversos models que van anar evolucionant. Els primers calorífers eren tancats i no tenien sistema d’eliminació dels gasos de combustió.

Aquesta peça de la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa és una maqueta que reprodueix el gasòmetre instal·lat a la fàbrica de gas de Sant Martí de Provençals (Barcelona), que es posà en funcionament el 16 de gener de 1940. Col·loquialment, el gasòmetre es coneixia amb el nom de M. A. N., inicials que corresponen a l’empresa alemanya encarregada del seu muntatge, la Maschinenfabrik Ausburg-Nürenberg A. G.

El rellotge temporitzador “Le réveil magique“, que es preserva a la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, és un enginy que va servir per automatitzar l’hora d’encesa i apagada dels fanals a gas a les ciutats als inicis del segle XX. Abans de l’ús d’aquest gasodomèstic, la tasca d’encesa i apagada de l’enllumenat públic era realitzada pels fanalers.

Des de la darrera dècada del s. XIX, el confort i la comoditat que el gas manufacturat aportava no va limitar-se només a les llars i a la indústria, sinó que van ser molts els sectors de negoci que es van veure afavorits per les novetats que oferia aquesta font energètica. Aquesta peça és la més petita de la seva tipologia i, donades les seves dimensions, es creu que va emprar-se per esterilitzar material quirúrgic, possiblement agulles o altres productes sanitaris petits.

Amb l’arribada del gas a les llars a principis del segle XX, van crear-se aparells per mesurar el consum de gas dels abonats. Els fabricants crearen aparells de demostració, com aquest que preserva el Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, que exhibien en els comerços o bé a les llars dels abonats per tal de certificar l’eficàcia i la veracitat de càlcul de l’energia consumida. L’aparell que mostrem en aquest article era de tipus hidràulic i va ser fabricat a París per la Compagnie pour la fabrication des compteurs et matériel d’usines à gaz, una de les empreses més importants del sector gasista a França de l’època.

El modelador de barrets de gas, que es preserva en la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, va ser fabricat per H. Maillard a París a la darreria del segle XIX. Aquesta peça, testimoni de la modernització de la indústria del barret, va permetre la fabricació d’accessoris de diferents estils que revolucionarien la història de la moda i del vestir.

El Cantilever era un aparell d’ampliació d’imatges, dissenyat i fabricat per l’inventor William Hume, a Edimburg el 1890. Aquest gasodomèstic, del qual es conserva un exemplar a la col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, permetia l’ampliació d’imatges per projectar-les en una superfície o imprimir-les sobre paper fotogràfic.

La cafetera Percolateur és un gasodomèstic de començant del segle XX que es va fabricar per a l’ús hoteler a la ciutat francesa d’Avinyó. Aquesta cafetera contenia l’aigua que s’escalfava des de la part inferior mitjançant una intensa flama de gas.

Fornet fabricat per l’empresa Corberó el 1930. Un objecte com aquest, que servia per cuinar o escalfar de manera més ràpida i segura, es va introduir fàcilment a les llars, doncs tenia un preu molt econòmic.

A mitjans del segle XIX, el gas va començar a utilitzar-se per escalfar l’aigua per a usos sanitaris. En els seus inicis, el funcionament dels escalfadors d’aigua es realitzava mitjançant els gasos de la combustió del gas en un cremador.

Actualment que un sol electrodomèstic ens ofereixi la màxima versatilitat es contempla positivament, però anys enrere això no era freqüent i de fet existien aparells amb una funció específica.

Presentem una estufa radiador de la col·lecció. És un model singular i molt bonic que apareixia al catàleg de 1905 de l’empresa Garnier&Cie de Lyon, amb el nom de Radiateur “Art Noveau”.

Aquest fanal de forma rodona és únic en el món de fanals. Per a la majoria de nosaltres és una raresa doncs fins ara, no es té notícia que alguna vegada hagi lluït en algun lloc del país. Va il·luminar espais i llocs públics de vàries ciutats europees i nord americanes.

En la col·lecció del Museu del Gas tresoregem un gran nombre de planxes, però aquesta que presentem avui és l’única que conserva el tub que es connectava a la xarxa de gas, per la qual cosa es converteix en una peça molt especial.

Aquest és un exemplar de comptador de gas de pagament de principis del segle XX. Aquest comptador el podeu trobar a la vitrina de la planta –1 del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, on està exposat de manera permanent.

Aquest model no va arribar mai a ser comercialitzat, va ser presentat per un estudiant d’enginyeria a la companyia el primer terç del segle XX. El seu origen ve dels egipcis i de l’antiga Grècia, com objecte amb forma de palmeta.

Aquesta maqueta representa un dels edificis més emblemàtics de Gas Natural Fenosa. Construïda per Jordi Miñana, treballador de l’empresa i maquetista de vocació, va ser cedida l’abril de 1993.

Aquesta objecte, malgrat que ara ens sembli un objecte obsolet en la seva època, va ser la revolució de les calculadores. Es tracta d’una calculadora manual adaptada, el nucli és de ferro i la carcassa de baquelita negra.

Aquesta peça és, sens dubte, una obra amb doble finalitat. Es tracta d’un llum de taula de gas que, a més de tenir la funció de fer llum, és una peça artística excepcional que decora qualsevol ambient.

Aquest és un dels primers fogons dobles del mercat. Es tracta d’una cuina amb fogons circulars. El tipus de cremador és simple en forma de pipa i té dues claus per al gas.

La peça complia la funció de mantenir el cafè ben calent. Es tracta d’un objecte que data dels volts de 1900, que haguéssim pogut trobar en una cafeteria d’estil dels 4 Gats de París o Barcelona.