{"id":94522,"date":"2025-12-11T12:24:52","date_gmt":"2025-12-11T11:24:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/la-planificacio-previa-i-una-gestio-eficac-dels-residus-son-claus-per-protegir-la-salut-publica-el-medi-ambient-i-accelerar-la-recuperacio-economica-despres-dinundacions\/"},"modified":"2025-12-11T12:24:52","modified_gmt":"2025-12-11T11:24:52","slug":"la-planificacio-previa-i-una-gestio-eficac-dels-residus-son-claus-per-protegir-la-salut-publica-el-medi-ambient-i-accelerar-la-recuperacio-economica-despres-dinundacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/la-planificacio-previa-i-una-gestio-eficac-dels-residus-son-claus-per-protegir-la-salut-publica-el-medi-ambient-i-accelerar-la-recuperacio-economica-despres-dinundacions\/","title":{"rendered":"La planificaci\u00f3 pr\u00e8via i una gesti\u00f3 efica\u00e7 dels residus s\u00f3n claus per protegir la salut p\u00fablica, el medi ambient i accelerar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica despr\u00e9s d\u2019inundacions"},"content":{"rendered":"
<\/div>

Fundaci\u00f3 Naturgy ha presentat l\u2019informe \u2018Gesti\u00f3n de residuos tras inundaciones: tratamientos, riesgos y retos futuros<\/a>\u2019, elaborat per\u00a0Miguel \u00c1ngel Artacho Ram\u00edrez,<\/strong>\u00a0professor de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV) i director del Centre de Recerca en Direcci\u00f3 de Projectes, Innovaci\u00f3 i Sostenibilitat (PRINS). El document analitza com l\u2019acumulaci\u00f3 massiva de residus despr\u00e9s d\u2019episodis extrems tensiona els sistemes convencionals i compromet la salut p\u00fablica, el medi ambient i la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

Les inundacions s\u00f3n el desastre natural m\u00e9s freq\u00fcent i el que afecta m\u00e9s persones al m\u00f3n (1.700\u00a0milions de persones des de l\u2019any 2000), i es preveu que se\u2019n dupliqui la freq\u00fc\u00e8ncia en el 40\u00a0% de les regions per al 2050. Despr\u00e9s d\u2019un episodi extrem, el volum de residus pot multiplicar-se entre cinc i quinze vegades respecte d\u2019un any normal a la zona afectada, una circumst\u00e0ncia que sol subestimar-se i que pot agreujar els danys si no es gestiona adequadament. \u201cLa gesti\u00f3 de residus \u00e9s una part indissoluble del proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019un desastre i aix\u00ed s\u2019ha de tenir en consideraci\u00f3\u201d, afirma Miguel \u00c1ngel Artacho.<\/p>\n

L\u2019informe alerta sobre l\u2019heterogene\u00eftat dels residus generats (barreja de runes, llots, materials perillosos i restes org\u00e0niques) i el seu impacte en infraestructures cr\u00edtiques, carreteres i sistemes de drenatge, la qual cosa dificulta la resposta immediata i augmenta els riscos sanitaris i ambientals.<\/p>\n

Nom\u00e9s la DANA de Val\u00e8ncia del 2024 va generar fins a 1,5\u00a0milions de tones de residus, similar als residus generats durant tot un any a la Comunitat Valenciana. \u201cDocumentar, aprendre i planificar \u00e9s l\u2019\u00fanica via per reduir impactes i accelerar la recuperaci\u00f3\u201d, apunta Artacho.<\/p>\n

Les recomanacions clau de l\u2019informe inclouen l\u2019obligatorietat d\u2019una planificaci\u00f3 pr\u00e8via a les zones vulnerables, que prevegi la predicci\u00f3 del volum i la tipologia de residus. Aix\u00ed mateix, es proposa la designaci\u00f3 d\u2019\u00e0rees segures per a l\u2019emmagatzematge temporal, juntament amb protocols que facilitin la reutilitzaci\u00f3 i el reciclatge. El document subratlla la necessitat d\u2019integrar experts en gesti\u00f3 de residus en els equips d\u2019emerg\u00e8ncia i simplificar els marcs jur\u00eddics per agilitzar-ne la resposta. Tamb\u00e9 destaca l\u2019\u00fas de tecnologies emergents (com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, l\u2019internet de les coses o els bessons digitals) per garantir el seguiment en temps real i la presa de decisions basades en dades. Finalment, es recomana impulsar la formaci\u00f3 i la conscienciaci\u00f3 ciutadana, amb l\u2019objectiu de fomentar la separaci\u00f3 en origen i reduir riscos sanitaris.<\/p>\n

Artacho considera que, per protegir vides, patrimoni i ecosistemes, s\u2019ha de completar el cercle de la resili\u00e8ncia: predir, prevenir, respondre i recuperar integrant la gesti\u00f3 de residus com un pilar estrat\u00e8gic. La prevenci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s hidr\u00e0ulica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s organitzativa, tecnol\u00f2gica i social.<\/p>\n

A l\u2019obertura de la jornada ha participat el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperaci\u00f3,\u00a0Vicente Mart\u00ednez Mus<\/strong>, qui ha volgut destacar la tasca \u201cdescomunal de reconstrucci\u00f3 d\u2019infraestructures, carreteres, metro, depuradores i entorns naturals que vam donar per finalitzada a l\u2019estiu. El repte m\u00e9s gran van ser els residus, el cost dels quals va ser de 230\u00a0milions d\u2019euros\u201d. Mart\u00ednez Mus ha afirmat tamb\u00e9 que \u201cla nostra experi\u00e8ncia ha despertat l\u2019inter\u00e8s d\u2019altres pa\u00efsos, que ens han visitat per aprendre d\u2019un proc\u00e9s que nosaltres vam haver de construir a base de cops, i que aquest estudi ajudar\u00e0 a replicar millor en altres llocs\u201d.<\/p>\n

Vicente Mart\u00ednez Mus ha finalitzat la intervenci\u00f3 destacant que \u201cen un context marcat per m\u00e9s de 10.000\u00a0desastres que han afectat milers de milions de persones i amb un escalfament global que duplicar\u00e0 les inundacions el 2050, la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l\u2019administraci\u00f3, la comunitat cient\u00edfica i el sector privat, que va ser exemplar des dels primers dies, \u00e9s essencial. Aquesta situaci\u00f3 ens ha servit per recordar-nos el que hem de tenir present per al futur, que \u00e9s enfortir els serveis p\u00fablics, modernitzar la gesti\u00f3 i construir un entorn preparat per afrontar cat\u00e0strofes clim\u00e0tiques\u201d.<\/p>\n

Durant el col\u00b7loqui, moderat per\u00a0Jorge Alacid<\/strong>, cap de Coordinaci\u00f3 i Canals del diari Las Provincias,\u00a0Miguel \u00c1ngel Artacho<\/strong>\u00a0ha volgut recordar que \u201cdeixar de veure els residus impedeix a la poblaci\u00f3 general comprendre\u2019n l\u2019impacte real, per\u00f2 ni l\u2019acad\u00e8mia, ni les empreses, ni l\u2019administraci\u00f3 poden permetre\u2019s oblidar-ho i se n\u2019han de mesurar els efectes a llarg termini\u201d. A m\u00e9s, ha advertit que \u201ctamb\u00e9 \u00e9s fonamental que la ciutadania tingui una vertadera percepci\u00f3 del risc, perqu\u00e8 moltes persones desconeixen que, segons com pugi l\u2019aigua, poden veure\u2019s afectades elles mateixes o els serveis essencials de la seva localitat. Per aix\u00f2, con\u00e8ixer el territori en el qual vivim \u00e9s essencial\u201d.<\/p>\n

Eveline Lemke<\/strong>, fundadora de Thinking Circular\u00ae, membre del Servei d\u2019Ajuda per a la Sostenibilitat de les Nacions Unides, exministra d\u2019Economia, Protecci\u00f3 del Clima, Energia i Ordenaci\u00f3 del Territori de Ren\u00e0nia-Palatinat (Alemanya), ha comentat a la seva intervenci\u00f3 que \u201cla gesti\u00f3 de residus despr\u00e9s d\u2019un desastre \u00e9s extremadament complexa i exigeix comprendre millor els processos naturals per evitar que els materials perillosos contaminin el s\u00f2l o l\u2019aigua\u201d. En recordar el que va succeir al seu pa\u00eds natal, ha afirmat que \u201cdes de l\u2019inici vam saber que calia fer-ho millor, i per aix\u00f2 treballem amb experts i empreses especialitzades per agilitzar els protocols. Encara hi ha llacunes cient\u00edfiques i per aix\u00f2 defensem incorporar aquestes obligacions en la llei d\u2019economia circular i enfortir la coordinaci\u00f3 entre administracions, organitzacions i empreses\u201d. A m\u00e9s, coincideix que la formaci\u00f3 a les escoles i universitats \u00e9s clau per preparar els joves en cas de futures cat\u00e0strofes.<\/p>\n

Eugenio C\u00e1mara<\/strong>, director t\u00e8cnic de l\u2019Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMTRE) de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Val\u00e8ncia, ha volgut recordar que \u201cla DANA va demostrar que, m\u00e9s enll\u00e0 de la log\u00edstica, la gesti\u00f3 de residus t\u00e9 tamb\u00e9 una dimensi\u00f3 emocional a la qual no solem parar atenci\u00f3, i que explica per qu\u00e8 l\u2019aversi\u00f3 al residu es mant\u00e9 fins i tot quan els sistemes es recuperen. \u201cL\u2019emerg\u00e8ncia ens va obligar a actuar per vies alternatives i confiar en les empreses perqu\u00e8 les instruccions arribessin, especialment durant unes primeres 72\u00a0hores en les quals la comunicaci\u00f3 amb els ajuntaments va ser gaireb\u00e9 impossible\u201d. Ha advertit tamb\u00e9 que \u201ccal tenir protocols s\u00f2lids, sobretot de comunicaci\u00f3, i una educaci\u00f3 ambiental molt m\u00e9s efectiva, perqu\u00e8 all\u00f2 que els nens aprenen s\u2019oblida amb els anys i es converteixen en generadors de residus\u201d.<\/p>\n

Per la seva banda,\u00a0Luis Palomino<\/strong>, secretari general d\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (ASEGRE), tamb\u00e9 ha coincidit amb la resta dels ponents en qu\u00e8 \u201cla gesti\u00f3 de residus no t\u00e9 la visibilitat que mereix perqu\u00e8 desapareix als ulls de la ciutadania, per\u00f2 la DANA va demostrar que \u00e9s un servei cr\u00edtic; la magnitud dels residus va generar un enorme repte log\u00edstic que nom\u00e9s va poder abordar-se gr\u00e0cies al sistema valenci\u00e0 i als gestors especialitzats. Les lli\u00e7ons apreses ja s\u2019estan incorporant al nou pla de residus de la Comunitat Valenciana\u201d. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e0mbit local, Palomino recordava que \u201cnecessitem un pla nacional que permeti anticipar riscos per territori i millorar la preparaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

En l\u2019obertura de la jornada,\u00a0D\u00e9bora Domingo-Calabuig<\/strong>, vicerectora de Desenvolupament Sostenible dels Campus de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia, ha destacat la tasca que fa Fundaci\u00f3 Naturgy amb el professorat de la universitat per a formar persones aturades despr\u00e9s de la DANA. A m\u00e9s, ha ressaltat que \u201caquesta universitat posa i posar\u00e0 a la seva disposici\u00f3 iniciatives com aquesta, a m\u00e9s de tots els seus recursos, els seus espais i el coneixement cient\u00edfic que generem. Les universitats hem de fer \u00fatil per a la societat el coneixement que creem, tamb\u00e9 en \u00e0mbits menys visibles com la gesti\u00f3 de residus, on projectes com el mesurament amb contenidors intel\u00b7ligents o la futura aplicaci\u00f3 de circularitat que estem desenvolupant mostren el nostre comprom\u00eds amb un progr\u00e9s ambiental real\u201d.<\/p>\n

La cloenda de l\u2019esdeveniment ha anat a c\u00e0rrec de\u00a0Mar\u00eda Eugenia Coronado<\/strong>, directora general de Fundaci\u00f3 Naturgy, qui ha volgut fer un breu resum del que s\u2019ha comentat a la sessi\u00f3. Mar\u00eda Eugenia ha concl\u00f2s que \u201cel tema de la gesti\u00f3 de residus despr\u00e9s de les inundacions ens ha deixat molts ensenyaments i evidencia la necessitat d\u2019aprendre i actuar amb responsabilitat. A la Fundaci\u00f3 busquem constantment obrir espais de reflexi\u00f3 i debat, i som conscients que l\u2019adaptaci\u00f3 clim\u00e0tica \u00e9s inajornable i que en els propers anys s\u2019intensificaran les cat\u00e0strofes\u201d. En esmentar la COP\u00a030, que va concloure fa poc, ha ressaltat una de les principals conclusions que en van sorgir: \u201cla planificaci\u00f3, les estructures organitzatives, els processos i la formaci\u00f3 permanent de totes les persones implicades s\u00f3n essencials, i projectes com \u2018Sumant Energies per Val\u00e8ncia\u2019 mostren com la gesti\u00f3 de residus encaixa a la perfecci\u00f3 en aquests objectius\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019informe publicat per Fundaci\u00f3 Naturgy dins del seu programa \u2018Sumant Energies per Val\u00e8ncia\u2019 proposa mesures estrat\u00e8giques per reduir riscos i costos i accelerar la recuperaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1454,"featured_media":94468,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false},"categories":[240],"tags":[],"content-type":[1222],"acf":[],"post_class":["post-94522","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-energia-i-medi-ambient","content-type-nota-premsa","wordpress-sticky"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/94522"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1454"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=94522"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/94522\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/94468"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=94522"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=94522"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=94522"},{"taxonomy":"content-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionnaturgy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/content-type?post=94522"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}