Les rehabilitacions exprés redueixen la bretxa de pobresa energètica, tot i que calen mesures més profundes per a llars vulnerables

La pobresa energètica oculta extrema és un repte estructural. Més del 40% de les llars analitzades gastaven menys d’una quarta part del que necessitarien per mantenir condicions adequades de confort tèrmic, la qual cosa limita l’impacte de les mesures de rehabilitació exprés i microeficiència per si soles i exigeix efectuar intervencions més profundes. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi VAREX‑2024, desenvolupat per l’Institut de Recerca Tecnològica (IIT) i la Càtedra d’Energia i Pobresa de la Universitat Pontifícia Comillas, que ha avaluat l’impacte de gairebé mig centenar d’intervencions de rehabilitació exprés impulsades pel Fons Solidari de Rehabilitació Energètica de Fundació Naturgy.

Aquest informe ha analitzat l’impacte de les mesures de rehabilitació exprés en llars vulnerables de deu províncies espanyoles, centrant-se en l’efecte de les intervencions sobre tres aspectes clau: l’evolució de la despesa energètica teòrica, la bretxa de pobresa energètica i el percentatge de llars en situació de pobresa energètica oculta.

Així, l’estudi conclou que les mesures de rehabilitació exprés produeixen un estalvi energètic significatiu del 6%, tot i que insuficient en molts casos per treure les llars de la pobresa energètica. Atesa la gravetat dels casos analitzats, el percentatge de llars en situació de pobresa energètica oculta va disminuir del 71,7% al 68,3% i es va aconseguir reduir la bretxa de pobresa energètica oculta en prop de 70 €.

Pel que fa a la millora de la situació de les llars, les mesures més eficaces van ser l’aïllament de murs i la substitució de finestres o electrodomèstics. Per contra, les mesures de microeficiència (bombetes LED, rivets, bases múltiples, thermocovers), tot i que més accessibles, van mostrar un impacte limitat individualment, però rellevant quan es van aplicar de manera combinada. Per exemple, l’estalvi econòmic mitjà per llar que s’aconsegueix amb la instal·lació de rivets és del 3,2%, mentre que aplicant un joc complet (rivets, LED, bases múltiples i thermocovers) s’arriba gairebé al 9%.

El confort tèrmic que perceben les persones afectades augmenta després de les intervencions, especialment a les llars on es van aplicar mesures més ambicioses, que apunten a una millora en la qualitat de vida.

El context territorial importa, ja que províncies com Ceuta o Madrid van mostrar, després de les intervencions, reduccions més grans en la despesa energètica teòrica, mentre que en d’altres com Alacant, l’impacte va ser menor. D’altra banda, la bretxa de pobresa energètica va disminuir de manera més considerable a Ceuta, Tarragona i les Balears, la qual cosa reforça la conclusió que cal adaptar les intervencions al clima i a les condicions locals.

En definitiva, l’estudi VAREX-2024 permet concloure que les intervencions de rehabilitació exprés produeixen estalvis energètics significatius i milloren el confort tèrmic, malgrat que no són suficients per erradicar la pobresa energètica en els casos més greus.

Proposta de línies d’actuació

Per millorar l’eficàcia i l’abast de les polítiques de rehabilitació energètica, en línia amb les mesures proposades per la nova Estratègia nacional contra la pobresa energètica (ENPE 2026-2030), l’estudi VAREX-2024 planteja escalar les intervencions estructurals, prioritzant mesures de més impacte com l’aïllament de murs, la substitució de finestres i d’electrodomèstics ineficients; i dissenyant mecanismes de finançament públic que permetin a les ONG i les administracions locals emprendre aquestes reformes més costoses a les llars vulnerables.

D’altra banda, incideix en la necessitat de potenciar la combinació de mesures de microeficiència, així com millorar el seguiment i l’avaluació de l’impacte, de manera que es pugui ampliar l’anàlisi de la pobresa energètica, incorporant a aquest estudi indicadors addicionals de despesa desproporcionada, millorant l’anàlisi de la temperatura inadequada i avaluant altres factors que afecten el benestar, com humitats, filtracions o l’estat dels electrodomèstics.

Finalment, els autors consideren fonamental enfortir la col·laboració institucional, impulsant aliances entre administracions públiques, ONG i empreses per augmentar la cobertura i sostenibilitat dels programes; i ampliant els projectes pilot de rehabilitació exprés proposats en la nova ENPE 2026-2030.

L’Escola d’Energia de Fundació Naturgy

Durant la jornada també es va presentar l’informe “L’acompanyament a famílies vulnerables: Escola d’energia de Fundació Naturgy i punts d’assessorament energètic”, en què es recullen xifres com ara que, gràcies a les recomanacions impulsades per l’Escola d’Energia de la fundació de la companyia energètica, les llars acompanyades han aconseguit estalviar una mitjana de 467 euros.

La presentació d’aquesta anàlisi va anar a càrrec d’Almudena Laguillo, responsable de l’Escola d’Energia de Fundació Naturgy, qui va destacar el treball d’acompanyament a famílies vulnerables, ja que “la formació és una de les palanques fonamentals per pal·liar la pobresa energètica”. De fet, Laguillo va valorar el treball de l’Escola que gestiona, gràcies a la qual s’han impartit “3.800 tallers i gairebé 44.000 formacions en 925 municipis de tot Espanya”, de manera que l’ús del “bo social ha passat del 12% al 55% a les llars acompanyades”.

En aquesta sessió, hi ha participat Víctor Marcos Morell, director general de Planificació i Coordinació Energètica del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), qui va remarcar la importància de disposar de dades mesurables per poder fer front a la pobresa energètica, un problema que preocupa, i molt, el Govern. “La despesa energètica mitjana ha baixat, especialment en els nivells més baixos de renda, amb descensos del 24% i el 10%”, mentre que “el salari mínim interprofessional ha pujat un 54%, la qual cosa ha fet augmentar la renda de les llars amb menys ingressos”. Aquesta realitat obliga a analitzar les dades amb “rigor”, ja que “no sabem si la renda disponible realment ha millorat o si s’ha destinat a cobrir altres necessitats bàsiques”.

Sobre el procés d’elaboració de la nova Estratègia de pobresa energètica, el representant del Ministeri assegura que “hem volgut anar més enllà dels tràmits reglats i freds, fent un procediment d’escolta veritable, dialogant amb els sectors implicats i també amb les persones vulnerables”. De fet, subratlla que “hem après molt; és fonamental ser humils per acostar-nos al ciutadà”.

Marcos Morell va voler agrair la feina de Fundació Naturgy, ja que “la idea és comptar al màxim amb les organitzacions socials” i els va recordar que “teniu la nostra porta oberta, ja que estem encantats d’aprendre, escoltar i continuar col·laborant”.

De l’indicador a la identificació

La jornada també va incloure una taula rodona titulada “De l’indicador a la identificació”, moderada per Ester Sevilla, directora de Projectes Socials i Internacional de Fundació Naturgy, i en la qual han intervingut experts destacats com Efraim Centeno, director de la Càtedra d’Energia i Pobresa de la Universitat Pontifícia Comillas; Jaume Cases, director de Transformació i Operacions de Naturgy Clientes; i Ángel Fernández, gerent de l’EMSV Getafe.

Durant el debat, Efraim Centeno va assenyalar la importància de les dades, però també la d’interpretar-les adequadament. “La casuística de la pobresa energètica és molt complicada, però estar contínuament treballant els indicadors ens permet entendre-la, encara que nosaltres no ens volem quedar aquí, sinó posar-nos en contacte amb tota la gent involucrada”, va afirmar.

Per la seva banda, Jaume Cases va indicar que “les empreses energètiques som l’intermediari necessari entre el consumidor i les ajudes. La nostra tasca ha sigut eliminar barreres, en particular, l’accés al bo social per part de la ciutadania que en seria potencialment beneficiària i encara no ho és”. De fet, Jaume Cases va recordar que “el consumidor ha de percebre que realment està rebent una ajuda i que això pot contribuir també a implementar altres suports”.

D’altra banda, Ángel Fernández va fer èmfasi en tres circumstàncies que condicionen el seu treball: la pobresa energètica, en la qual té un gran pes la pobresa energètica oculta, és a dir, “no coneixem les persones concretes que estan en aquesta situació”; l’estigma, ja que “ningú no vol estar en aquesta situació”; i les dades, “perquè necessitem saber quines persones estan en situació de pobresa energètica i quines són les mesures més adequades”.

La jornada va ser inaugurada per Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, qui va assegurar que aquestes dades són fonamentals “en un àmbit tan complex com és la lluita contra la pobresa energètica”. Una informació que dona resultats, ja que “hem avaluat prop de 500 intervencions de rehabilitació exprés i microeficiència, i les dades confirmen la seva eficàcia per reduir la pobresa energètica”. A més, va assenyalar que “els estudis mostren l’impacte clar que té la formació i, especialment, l’acompanyament a les famílies vulnerables”.

María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, va ser l’encarregada de clausurar l’esdeveniment posant en valor el treball dut a terme amb aquest estudi, que “demostra que rehabilitar ajuda no només a reduir la despesa energètica o la bretxa de pobresa energètica, sinó també a fer que les famílies tinguin habitatges dignes, més confort i millor qualitat de vida”.

Va lamentar, a més, que el “40% de les famílies es trobin en una situació de pobresa energètica oculta o extrema, un assumpte crític que hem de reconèixer per avançar”. La directora general de la Fundació Naturgy va alertar que “viure gastant menys d’una quarta part del que cal per tenir un habitatge confortable és un problema social que hem d’abordar”.