Nom de l’objecte: estufa de gas tipus “capella”
Datació: aprox. 1915-1925
Material: Ferro i ceràmica
Número de registre: ES. 98
Col·lecció Catalana de Gas. Museu del Gas
El sistema d’escalfar les llars ja el van inventar els romans, que disposaven d’unes “canonades” fetes amb fang que passaven per sota del terra o per les parets i que conduïen aire calent que es produïa al soterrani de les cases a partir d’un foc amb llenya. D’aquesta manera escalfaven les habitacions de la casa, un sistema molt semblant a la calefacció actual.
Aquest sistema es va perdre amb la caiguda de l’Imperi romà i durant molts segles la gent va escalfar les cases a partir de diversos sistemes com la llar de foc, brases o simplement amb mantes o pells.
El canvi dràstic es va produir el segle XVIII amb la Revolució Industrial, quan es va adaptar un tipus de calefacció semblant a la dels romans però amb vapor calent.
Però, fins a l’any 1892, els inventors britànico R. E. Crompton i J. H. Dowsing no van patentar la primera estufa elèctrica per a ús domèstic, alhora que, a més, s’innovava amb l’estufa de gas, també anomenada salamandra. Aquestes estufes generen calor mitjançant la combustió de gas amb un cremador, i així s’aconsegueix escalfar l’ambient amb rapidesa i d’una manera neta i fàcil.
Aquest model en concret té una estructura circular i compacta a la part superior que ajuda a intensificar i concentrar l’aire calent que surt de les obertures que hi ha a la part blanca de l’aparell. Aquesta ergonomia també serveix perquè l’aire circuli cap a l’exterior i ajuda a mantenir l’aire calent durant més temps.