Autoclau a gas

Des de la darrera dècada del s. XIX, el confort i la comoditat que el gas manufacturat aportava no va limitar-se només a les llars i a la indústria, sinó que van ser molts els sectors de negoci que es van veure afavorits per les novetats que oferia aquesta font energètica. Com a exemple dels avenços en el sector mèdic, es presenta una autoclau a gas de la Col·lecció del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, un enginy que servia per esterilitzar material sanitari mitjançant el vapor d’aigua. Aquesta peça és la més petita de la seva tipologia i, donades les seves dimensions, es creu que va emprar-se per esterilitzar material quirúrgic, possiblement agulles o altres productes sanitaris petits. El fabricant d’aquesta autoclau a gas, l’empresa d’origen barceloní Pedro Homet, reforçaria aquesta hipòtesi, donat que el seu catàleg disposava d’altres productes mèdics, com són els apòsits antisèptics i el material quirúrgic.

Per tal d’esterilitzar els objectes, calia dipositar-los en una càpsula metàl·lica de l’autoclau que, un cop plena, es tancava i se submergia en un dipòsit ple d’aigua. Aquesta càpsula tenia una pestanya que permetia dues posicions: una on podem observar diverses perforacions que permetien l’entada del vapor i, una altra, on les perforacions estaven cobertes per mantenir l’estat d’esterilització un cop el procés havia finalitzat i s’havia extret la càpsula. La rodeta de la part superior de l’autoclau permetia tancar hermèticament l’enginy, tot creant el buit. El gas servia per alimentar la flama que escalfava l’aigua i la convertia en vapor. Com que a l’interior de la càpsula es creava el buit, el vapor assolia una temperatura elevada i generava una pressió que es controlava mitjançant un manòmetre. Un cop finalitzat el procés, l’obertura de l’aixeta permetia l’entrada d’aire, tot trencant el buit i permetent obrir de nou l’aparell que ja oferia el material esterilitzat.