contador de gas

Comptador de gas

Ferro policromat en color vermell
Principis del segle XX
Fabricat per Kromschroeder, S.A.
MG-2709 / CN-11

Aquest és un exemplar de comptador de gas de pagament de principis del segle XX. Aquest comptador el podeu trobar a la vitrina de la planta –1 del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, on està exposat de manera permanent.

Els comptadors de gas van anar evolucionant durant la història gasista i n’hi ha de dos tipus. Els comptadors de fàbrica, que proporcionaven un gràfic de la producció de gas cada 24 hores mitjançant un mecanisme de registre que marcava les pujades i baixades de producció i els comptadors d’abonat, que indicaven el consum diari de l’usuari a casa seva i servia per cobrar el subministrament. El que es mostra en la imatge pertany a aquest segon tipus de comptador.

Abans d’aquests comptadors, el consum es mesurava per la magnitud de la flama i la durada de l’enllumenat. És a dir, es mesurava el volum aproximat que podia gastar l’encenedor. Però el resultat era poc exacte per al subministrador i incòmode per al client.

Per solucionar aquest problema, el 1815, Samuel Clegg va instal·lar per primera vegada un aparell format per dues campanes que s’omplien i es buidaven alternativament i que li permetia saber el gas consumit. Aquest model va anar evolucionant gràcies a les investigacions i aportacions de Malam, Crosley, Warner-Corvan i Siry Lizars, entre d’altres. Van aparèixer en el mercat nous tipus de comptadors d’abonat que es poden classificar, segons el seu funcionament, en els comptadors hidràulics, els d’oli i els secs.

El que es mostra en la imatge és de tipus sec. Aquest tipus de comptador mesurava el gas amb dues manxes que s’omplien i es buidaven alternativament.

La pressió del gas s’encarregava de produir un moviment circular amb ajuda d’unes palanques que accionaven el conjunt d’engranatges de l’equip de registre.

Es considera que l’inventor d’aquest comptador va ser un obrer anomenat Bogardus, però va ser patentat per Berry cap al 1833.

Un dels avantatges d’aquest comptador era que desapareixia el problema de l’anivellament que presentaven els comptadors humits i, a més, no es congelava a temperatures baixes, per la qual cosa va ser més utilitzat als països freds, on es va anar perfeccionant el seu funcionament, malgrat que finalment van tenir l’èxit que s’esperava.

La particularitat d’aquest comptador que mostrem és que és un comptador de pagament previ. Aquest mecanisme permetia que l’abonat tingués gas introduint monedes al comptador. Quan el consumidor introduïa les monedes s’obria la vàlvula de pas i deixava l’entrada de gas oberta. El volum de gas disponible depenia de la quantitat de diners que s’introduís. Aquests comptadors van servir per facilitar l’ús del gas a consumidors als quals era difícil fer el cobrament mensual o en els casos en què no s’estava disposat a deixar el dipòsit de garantia que s’havia d’abonar per a altre tipus de comptadors. 

*Bibliografia:

Alayo, J.Carles i Barca, Francesc X., La tecnología del gas a través de su historia; edició de Fundació Gas Natural Fenosa, LID editorial, 2011.