El MAC inaugura “Mira’m! Retrats i altres ficcions” de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani

Mac-inaguracion-mirame Educació i divulgació

La mostra, que estarà oberta al públic fins al proper 30 de setembre, presenta una selecció de quaranta de les obres més reconegudes de grans artistes que formen part de la Col·lecció d’Art Contemporani de ”la Caixa”.

L’exposició explora el retrat, un dels gèneres més tradicionals de l’art, a través de diverses disciplines: pintures, fotografies, escultures i vídeos, dibuixos i instal·lacions, des dels anys 80 fins a l’actualitat.

El Museu d’Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MAC) i l’Obra Social ”la Caixa” inauguren Mira’m! Retrats i altres ficcions a la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani, una mostra en la qual es podran veure quaranta de les obres més reconegudes de grans artistes que formen part de la Col·lecció d’Art Contemporani de ”la Caixa”. L’exposició explora el retrat, un dels gèneres més tradicionals de l’art, a través de diverses obres de la nostra època: pintures, fotografies, escultures i vídeos, dibuixos i instal·lacions que formen la diversitat d’enfocaments que caracteritza l’art actual i que convida els espectadors a reflectir-se al mirall social dels retrats.

La selecció il·lustra el mètode transversal de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani que arrenca en la dècada dels anys vuitanta i arriba fins als joves creadors d’avui: un conjunt d’artistes de totes les nacionalitats, estils i tendències: Ana Laura Aláez, Janine Antoni, Juan Navarro Baldeweg, Jean-Michel Basquiat, Christian Boltanski, Victoria Civera, Rineke Dijkstra, Marlene Dumas, Esther Ferrer, Günther Förg, Curro González, Stefan Hablützel, Roni Horn, Sharon Lockhart, Pedro Mora, Vik Muniz, Óscar Muñoz, Bruce Nauman, Carlos Pazos, Cindy Sherman, Antoni Tàpies, Gillian Wearing i Sue Williams. Mira’m! es divideix en quatre seccions que agrupen les obres per afinitats conceptuals: “L’emoció a escena”, “Les convencions de la identitat”, “La memòria del rostre” i “Màscares i altres ficcions”. L’exposició no ha estat concebuda com una galeria de retrats, sinó com un laberint de mirades que interroguen sobre com ens veiem i ens construïm.

Vegeu sala de premsa