Experts subratllen el paper fonamental del biometà en la descarbonització del consum residencial i demanen suport per desplegar-lo

Espanya, malgrat el seu potencial enorme, acumula un retard notable en la producció i el consum d’aquest gas renovable davant d’altres països europeus com França o Dinamarca.

El gas renovable està cridat a exercir un paper central en la transició energètica a Espanya i té un gran potencial per impulsar una descarbonització sostenible i eficient del consum residencial. El millor exemple és el biometà, que reuneix qualitats similars a les del gas natural i es pot utilitzar a les calderes de condensació dels habitatges per ajudar a reduir les emissions de consums energètics vinculats, per exemple, amb la calefacció. Amb la finalitat d’abordar el present i el futur d’aquest gas renovable en el sector residencial, la Fundació Naturgy ha organitzat la jornada “Energia per a cases d’emissions zero: el paper del biometà”.

La trobada ha servit perquè diferents representants d’un gran nombre de branques de l’activitat econòmica ofereixin el seu punt de vista sobre el paper que el gas renovable ha de tenir en la descarbonització. L’oportunitat és enorme, segons ha explicat Óscar Barrero, soci líder del sector Energia de PwC. “Espanya té potencial per produir anualment 163 TWh de biometà, a tot el territori. Aquesta xifra és vuit vegades superior a l’objectiu que marca el Pla nacional integrat d’energia i clima”. Aquest expert ha posat l’exemple contrari de França, un país amb característiques similars a Espanya, però on el desplegament del biometà està molt més avançat. “L’objectiu de França és de 50 TWh i el país està posant en funcionament pràcticament 100 plantes a l’any gràcies a un model de suport molt fort al seu sector agrícola i ramader”, ha destacat.

Un altre exemple de país europeu amb un desenvolupament molt superior en producció i consum de biometà és Dinamarca. “Aquí tenim aproximadament 60 plantes de diferent capacitat i el Govern ha accelerat el pla perquè els objectius ambiciosos del 2040 ja es compleixin l’any 2030”, ha explicat el danès Torben Brabo, sènior VP d’Energinet. “El biometà és segur i verd, dues cares de la mateixa moneda. Actualment, en produïm 10 TWh i ara treballem per produir-ne encara més i cobrir el 100% de la demanda el 2030, i exportar”, ha comentat.

Per la seva part, Luis del Barrio, partner de Pràctica d’Energia (EN&UTL) d’Arthur D. Little (ADL), va explicar les conclusions de l’estudi “Descarbonització de la demanda de calor de les llars: palanques d’acceleració del procés”. En aquest informe, ADL conclou que “la bomba de calor en determinades zones i condicions d’operació i per a determinats grups de població no és la solució més eficient, per la qual cosa s’ha de disposar d’altres alternatives d’alta eficiència i/o l’ús de combustibles renovables”. “Les solucions basades en les calderes de gas noves es presenten com a senzilles i eficients, i l’increment en l’ús de gasos renovables farà augmentar aquesta eficiència a llarg termini”, va afegir.

Segons les dades de l’informe, el canvi complet d’instal·lació per bomba de calor que compleixi els criteris de renovable pot representar entre 10.000 i 20.000 euros (el 50% de la renda mitjana anual d’una llar espanyola), i requereix abandonar l’habitatge entre 12 i 16 dies per a la instal·lació, i també representa incrementar la potència que es contracta (entre 1,5-4,5 kW addicionals) durant tot l’any. Més del 66% dels habitatges d’Espanya estan situats en edificis; això limita l’ús de la bomba de calor a causa de l’espai disponible, la normativa de l’edifici o de les comunitats de propietaris, i la proximitat dels equips entre si als patis, cosa que podria afectar-ne el rendiment.

En la mateixa línia s’ha pronunciat Nicolás Klingenberg, president de l’Associació de Fabricants de Generadors i Emissors de Calor (Fegeca). “Estimem que en el 70% dels habitatges no es podria instal·lar una bomba de calor per falta d’espai, per la qual cosa les calderes són una via eficient de descarbonització. No es pot confondre la tecnologia de combustió amb quin gas s’està utilitzant, i en el cas de les calderes tenim un avantatge perquè l’ús de biometà a tot el parc és susceptible”, ha remarcat.

El gas renovable també ha entrat amb força en el sector immobiliari i són diverses les promotores que ja estan treballant guiades per Nedgia, la distribuïdora de gas del Grup Naturgy, per introduir-ne el subministrament en les edificacions noves. Una d’aquestes és Aedas Homes. “El gran cavall de Troia que ens queda ara és el de les emissions de CO2. El tema de l’eficiència està superat i ens hem de centrar en les emissions. Actualment, ja disposem de tecnologies i el que cal veure és el combustible que emprem. Hi haurà una transició en la qual el biometà serà fonamental”, ha destacat Diego Demaría López, director de Sostenibilitat d’AEDAS Homes.

Finalment, Raúl Suárez, CEO de Nedgia, va cloure la jornada destacant el rol fonamental que ha d’exercir el gas en la descarbonització i remarcant el compromís de Naturgy i del sector energètic amb la reducció d’emissions. En aquest sentit, va apuntar que el paper del biometà serà clau en la descarbonització del consum residencial i va demanar que el consumidor se situï dins del procés perquè qualsevol solució de descarbonització que es plantegi ha de ser sostenible econòmicament i socialment.

“Espanya necessita i pot tenir molta més ambició i impuls en matèria de gasos renovables, però, tanmateix, ens estem quedant molt limitats en relació amb el nostre potencial. El biometà és la gran oportunitat que ha d’aprofitar Espanya en matèria d’energia renovable i és la manera més sostenible d’assolir la descarbonització residencial”, va finalitzar.

Relacionat amb:

Comparteix