La Fundació Gas Natural Fenosa promou reformes exprés i de baix cost per millorar les condicions a les llars vulnerables

La Fundació Gas Natural Fenosa promou solucions exprés i de baix cost per rehabilitar llars vulnerables, seguint les pautes derivades de l’estudi Re-habilitació exprés per a llars vulnerables. Solucions de baix cost (publicat en castellà), una investigació patrocinada per l’entitat social del grup energètic i dirigida per l’arquitecta Margarita de Luxán, catedràtica emèrita de la Universitat Politècnica de Madrid amb un equip d’arquitectes especialitzades: C. Sánchez-Guevara, E. Román, M. Barrera i G. Gómez.

Aquest estudi resumeix les principals conclusions d’una anàlisi duta a terme a quatre ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Sevilla i la Corunya), on es podrien aplicar una sèrie de solucions de cost reduït –adequades a les condicions de cadascuna– amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència energètica a les llars de famílies vulnerables, cosa que reduiria el consum d’energia i milloraria les condicions de benestar tèrmic.

“Aquesta iniciativa, que s’inclou dins del Pla de vulnerabilitat energètica del grup Gas Natural Fenosa, forma part de les iniciatives socials que impulsa la Fundació Gas Natural Fenosa, per millorar la qualitat de vida de les persones en situació de vulnerabilitat energètica,” explica el director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Martí Solà.

“Amb els resultats de l’estudi, el pas següent serà impulsar la signatura de convenis de col·laboració amb administracions públiques i amb propietaris dels habitatges per a la participació de totes les parts en la implementació d’aquestes mesures”. En aquest sentit, “des de la Fundació Gas Natural Fenosa pensem que la col·laboració entre empreses, administracions i entitats del tercer sector és clau per trobar solucions al problema de la vulnerabilitat a mitjà i llarg termini”, afegeix Martí Solà.

Re-habilitació exprés per a llars vulnerables. Solucions de baix cost proposa 77 solucions constructives dividides en cinc grans categories: paraments, sostres, terra, fusteria i proteccions solars, i indica el cost d’instal·lació de cadascuna, el seu pes, l’eficàcia i els llocs on es comercialitza, entre altres característiques. Aquestes solucions inclouen des de la instal·lació de tendals o la col·locació de catifes, fins a la substitució de finestres o l’aïllament tèrmic en murs, entre molts altres exemples. L’objectiu és implementar mesures passives de fàcil instal·lació que es puguin fer des de l’interior de l’habitatge, i que no requereixin sol·licitar llicències d’obres o permisos de la comunitat de propietaris.

Per a la directora de l’estudi, Margarita de Luxán, i el seu equip, “s’entreveu la possibilitat de treure algunes persones de la vulnerabilitat o pobresa energètica si es milloren les seves condicions de vida i l’habitabilitat dels seus habitatges amb l’aplicació de mesures concretes. Són solucions d’aplicació senzilla amb uns resultats que es detecten de manera immediata des de la seva instal·lació”. De Luxán posa de manifest que “més de la meitat dels edificis a Espanya són anteriors a l’aplicació CTE-79 de 1980, cosa que implica condicions d’eficiència energètica deficients. Davant de la dificultat de rehabilitar de manera integral tots els edificis en un període immediat, veiem en aquesta rehabilitació exprés d’habitatges una solució apropiada per lluitar contra la vulnerabilitat energètica a curt i mitjà termini”.

La posada en marxa d’aquestes mesures, que ja s’estan aplicant en altres països europeus, ajuda les famílies en risc d’exclusió a millorar considerablement les condicions d’habitabilitat dels seus habitatges, de manera que arriben a desaparèixer les temperatures més baixes (per sota dels 10 ºC) i les més altes (per sobre dels 30 ºC), tot això sense haver d’incrementar el consum d’energia. Es tracta d’inversions àgils, de ràpida aplicació i econòmiques que no són incompatibles amb una reforma integral posterior de l’edifici en el qual habiten, la qual cosa seria la manera més efectiva i eficient de millorar l’habitabilitat dels habitatges, si bé suposaria una inversió molt més elevada. 

L’estudi de les llars vulnerables de Madrid

En el cas de Madrid, prop d’un 23% de la població es troba en situació de pobresa energètica o monetària actualment, un percentatge que podria reduir-se amb l’aplicació de diverses mesures de rehabilitació de baix cost a les llars.

Sobre el parc d’habitatges actual, Madrid disposa d’un total d’1,38 milions de llars, en què el percentatge d’habitatges que es troba en situació “dolenta” o “deficient” suposa el 8%, un percentatge similar al de Sevilla (9%), que a Barcelona se situa en el 14% i que a la Corunya ascendeix fins al 26%.

Segons les conclusions derivades de la investigació impulsada per la Fundació Gas Natural Fenosa, una reforma exprés d’una llar madrilenya augmentaria de mitjana un 22% els dies de benestar a l’any sense consumir energia extra, únicament a través de la millora d’elements aïllants o de més eficiència.

A més, després d’aquesta intervenció exprés, segons es desprèn de l’estudi, a l’hivern disminueixen, fins i tot desapareixen, les temperatures inferiors a 10 ºC a l’interior de l’habitatge, i augmenta el percentatge de temps en què l’habitatge està a una temperatura superior als 18,5 ºC. En el cas de l’estiu, es redueix considerablement el període de temps en què la temperatura es troba per sobre dels 29 ºC, especialment als habitatges de l’última planta.

Un altre dels aspectes que convé destacar és que aquest increment del temps d’habitabilitat tèrmica a l’interior de l’habitatge ve acompanyat d’un estalvi econòmic, que es calcula entre 300 i 650 euros anuals, en funció de les mesures adoptades.