Les claus per aconseguir ciutats intel·ligents: més eficiència energètica, millor mobilitat urbana i més activitats econòmiques sostenibles

Ciudades inteligentes: evaluación y casos prácticos en eficiencia energética. Santander Energia i medi ambient

Durant un seminari organitzat per la Fundació Gas Natural Fenosa en col·laboració amb el Govern de Cantàbria, diferents experts han analitzat experiències “smart” en ciutats com Santander, Logronyo, Màlaga i L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

El conseller d’Innovació, Indústria, Turisme i Comerç del Govern de Cantàbria, Francisco Martín, l’alcaldessa de Logronyo i vicepresidenta de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI), Concepción Gamarra, i el director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Martí Solà, han inaugurat avui a Santander el seminari “Ciutats intel·ligents: avaluació i casos pràctics en eficiència energètica”. Durant la jornada, a la qual han assistit uns cent professionals, diversos experts han presentat indicadors i metodologia d’avaluació de les ciutats intel·ligents i han analitzat les experiències en digitalització dels serveis de quatre ciutats espanyoles: Santander, Màlaga, Logronyo i L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Durant l’última dècada moltes ciutats del món han fet un esforç de digitalització (entesa com l’automatització i la connectivitat avançades) de molts serveis urbans públics i privats, amb l’objectiu d’assolir alhora una major satisfacció dels seus habitants i més respecte pel medi ambient. És el que s’ha denominat “ciutats intel·ligents”. Tanmateix, segons ha expressat el director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Martí Solà, “encara manca una metodologia d’avaluació de resultats, no disposem d’un sistema d’indicadors i de mesures, acceptat internacionalment, que ens permeti conèixer els avanços comparats d’uns i d’altres i que faciliti establir rànquings rigorosos que estimulin la innovació”.

Durant la primera part de la jornada s’han presentat dos sistemes d’indicadors i de metodologia d’avaluació de les ciutats intel·ligents: un d’elaborat per Rudolf Giffinger, de la Universitat Tecnològica de Viena, i l’altre dissenyat per dues enginyeres espanyoles professores de l’Escola de Camins de l’UPM, Rosa María ArceConcepción Moreno. Han apuntat que “per assolir aquest nou paradigma urbà, els projectes de transformació de la ciutat es dirigeixen fonamentalment a millorar l’eficiència energètica i el consum de recursos naturals, millorar la mobilitat, fomentar el desenvolupament d’activitats econòmiques verdes i desplegar mecanismes per a la participació ciutadana i el govern electrònic local”.

Per la seva banda, el director de l’estudi de la Universitat Tecnològica de Viena, Rudolf Giffinger, ha dit que “en el context actual de la crisi socioeconòmica i dels problemes ambientals, el debat s’hauria de concentrar en el repte de com les ciutats poden reduir el consum d’energia i les emissions i millorar la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible”.

La responsable d’Innovació Smart Client de Gas Natural Fenosa, Milagros Rey, ha presentat dos casos pràctics en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents, en els quals participa la companyia energètica: STARDUST i GrowSmarter. El primer, STARDUST, és un projecte europeu en què participen Pamplona, Trento i Tampere. Està finançat a través de l’Horitzó 2020 de la UE, amb un pressupost de 21 milions d’euros, i té com a objectius fomentar el camí cap a ciutats amb baixes emissions de carboni, altament eficients i intel·ligents i orientades envers el ciutadà. D’altra banda, GrowSmarter és una iniciativa europea que s’està duent a terme a Barcelona, Colònia i Estocolm per fomentar les ciutats sostenibles a través de les solucions intel·ligents.

Experiències innovadores a quatre ciutats espanyoles

L’alcaldessa de Santander, Gema Igual, ha presentat una visió de l’estratègia de Santander com a ciutat intel·ligent, en què l’energia és un dels pilars més importants, com demostra “l’aposta del consistori per projectes d’eficiència energètica, tant a escala de ciutat, on es pot recalcar el projecte d’enllumenat públic actualment en execució, o a menor escala, a través de projectes europeus com ara EMPOWER o NETFFICIENT”.

L’alcaldessa de Logronyo i vicepresidenta de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI), Concepción Gamarra, ha manifestat que des de la creació de la Xarxa de Ciutats Intel·ligents, que es va gestar a la capital de La Rioja el gener de 2012, “treballem dia a dia per la transformació gradual d’un model de gestió basat en la despesa pública a un altre de sustentat en una política econòmica de caràcter col·laboratiu entre el públic i el privat”.

El tinent d’alcalde i delegat d’Innovació i Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Màlaga, Mario Cortés, ha explicat que Màlaga va aprovar un Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES) que marcava com a objectiu la reducció d’un 20% de les emissions de la ciutat per a 2020. A més, el desembre de 2015, l’Ajuntament es va adherir a la nova iniciativa europea del Pacte d’alcaldes pel clima i l’energia, i els nous objectius de reducció d’emissions passen a ser del 40% per a l’any 2030. Conseqüentment, a la ciutat de Màlaga “s’estan executant una sèrie de projectes smart en matèria d’eficiència energètica que, sens dubte, estan en la línia de la consecució dels objectius esmentats”, ha apuntat.

El regidor adjunt de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, Rafael Jiménez, ha presentat dos projectes desenvolupats en aquesta ciutat catalana. Un és l’Indicador de Petjada de Carboni (L’HEC), seleccionat com a projecte finalista als World Smart City Awards 2015, que “permetrà comptabilitzar la petjada de carboni dels edificis de la nostra ciutat i calcular-ne l’impacte en projecció de deu anys”. El segon projecte és la posada en servei d’una instal·lació solar d’autoconsum per a un edifici singular de la ciutat, que permetrà un estalvi estimat de 18.153 €/any.