Les dones han ocupat 4 de cada 10 dels nous llocs de treball lligats a la transició energètica en el període 2015-2021

A Espanya, les dones han ocupat el 38,1% dels nous llocs de treball lligats a la transició energètica en el període 2015-2021, la qual cosa significa un total de 58.136 nous llocs de treball ocupats per dones. A Europa el percentatge és el 34%, lleugerament inferior a les dades del nostre país.

La participació de les dones en l’ocupació de les activitats vinculades a aquesta transició va ser del 18,2% l’any 2022, tenint en compte que aquell mateix any l’ocupació femenina va representar el 47% en el conjunt de l’economia. Aquesta és una altra de les dades principals que aporta l’estudi ‘L’ocupació de les dones en la transició energètica justa a Espanya’ publicat per Fundació Naturgy, en col·laboració amb l’Institut per a la Transició Justa (ITJ).

Es tracta del primer informe que proporciona un diagnòstic ajustat i complet sobre la situació de la dona al mercat laboral vinculat a la transició energètica, utilitzant una gran varietat de fonts estadístiques. L’anàlisi ha estat desenvolupada per Abay Analistas, i la politòloga Cristina Monge ha coordinat l’equip de persones expertes.

El document s’ha presentat avui en un col·loqui inaugurat per la directora de l’ITJ, Laura Martín, que ha manifestat que “aquest diagnòstic ens permet aprofundir en el coneixement de la situació i identificar les mesures necessàries per actuar. Hem de continuar treballant perquè les dones formin part activa de la transició energètica, facilitar-los l’accés a llocs de treball en tots els sectors i subsectors d’aquesta transformació i vetllar per la igualtat de condicions d’aquesta ocupació. Fer-ho requereix el treball conjunt de l’administració, agents socials i comunitats científica i educativa”.

L’estudi reflecteix que, tant a Espanya com a Europa, l’ocupació femenina ha crescut a un ritme molt superior a la masculina als subsectors de la transició energètica, i que cal tenir en consideració que aquests resultats estan vinculats a una escassa presència prèvia de dones. Tanmateix, la conclusió de l’equip de persones expertes és clara: l’evolució al llarg de l’última dècada és positiva, però encara és massa lenta.

Si prenem com a referència l’última dècada, a Espanya la participació femenina en l’ocupació de la transició energètica ha passat del 17% el 2012 al 18,2% el 2022. Segons l’estudi, la bretxa de participació de gènere és “profunda i persistent”, i “al ritme de progrés registrat en els deu últims anys, la paritat de gènere en l’ocupació de la transició energètica tardaria 265 anys a assolir-se”.

L’estudi també permet delimitar el diagnòstic als diferents subsectors i branques d’activitat vinculats a la transició. Així, dels cinc subsectors estudiats tan sols un, el d’assessorament energètic, supera el nivell de massa crítica, és a dir, té una participació de dones per sobre del 30%. Quant a les branques d’activitat, només en cinc se supera aquest nivell de massa crítica, mentre que en setze es pot considerar que la infrarepresentació és severa, ja que no arriba al 15%.

Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, va valorar les dades que ofereix l’estudi, que “són un punt de partida per pensar i concretar com actuar”. “La xifra de participació de les dones al mercat laboral de la transició energètica és extraordinàriament baixa i indica la necessitat d’emprendre iniciatives per equilibrar aquesta situació”, va emfatitzar Villaseca.

Per la seva part, la directora general de Fundació Naturgy, María Eugenia Coronado, va defensar que “estudis com aquest posen dades objectives a una situació que ha de ser revertida per garantir una transició justa des de totes les perspectives i per a la qual la nostra fundació ja disposa de programes formatius i d’ocupabilitat centrats en les dones”.

Segregació ocupacional i bretxa salarial

A més de la bretxa de participació, que és la més important, l’estudi també ha detectat que hi ha altres bretxes de gènere, com la segregació ocupacional: les dones es concentren en els llocs de treball de caràcter administratiu, mentre que els llocs tècnics els ocupen sobretot homes.

En canvi, la bretxa salarial de gènere és significativament menor que en el conjunt de l’economia: les dones cobren de mitjana un 6% menys que els homes al sector, davant d’un 14% global. Tot i això, cal tenir en compte que també es detecta una sobrequalificació de les dones que treballen en la transició energètica.

D’altra banda, l’estudi analitza una bretxa prèvia, que és la de la participació de dones en els estudis tècnics més necessaris per a la transició energètica, tant en l’àmbit universitari com de formació professional. El pes de les anomenades titulacions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) sobre el total de graduats universitaris és del 36% per als homes i tan sols de l’11% per a les dones. La bretxa és encara més gran en la formació professional.

A més del diagnòstic quantitatiu, l’estudi incorpora també un diagnòstic qualitatiu a partir dels testimonis de més de 50 dones que estan treballant en la transició energètica. Aquests testimonis confirmen l’existència de les bretxes de gènere i d’alguns dels elements que les potencien, com els estereotips o una cultura d’empresa molt masculinitzada al sector.

D’altra banda, entre els factors afavoridors del canvi hi ha la implicació i els compromisos adquirits per moltes empreses (com l’establiment de quotes), l’aparició d’empreses que segueixen models de tipus cooperatiu i de noves tecnologies de producció d’energia, o la incorporació progressiva d’homes més joves i amb més sensibilitat davant de les qüestions de gènere.

Finalment, l’estudi apunta tot un seguit de possibles mesures que poden contribuir a revertir la situació, amb la intervenció en qüestions com la visibilització de les dones que treballen al sector, la formació reglada i contínua o les polítiques actives en favor de l’equitat per part de les empreses. En tot cas, el document afirma que la majoria dels problemes detectats no són propis d’Espanya, sinó que es detecten a escala europea, i que la solució requereix la implicació de tots els agents del sector.

“Perquè la transició sigui, a més de verda, justa, s’ha de garantir al màxim que aquestes oportunitats de nous llocs de treball siguin tan accessibles per a les dones com per als homes”, segons l’equip investigador.

Durant la presentació, María Isabel Martínez, directora d’Abay Analistas, ha resumit les conclusions de l’estudi explicant que “les bretxes són múltiples, significatives i persistents en el temps, i afecten tant l’entrada com la posició de les dones en la formació i l’ocupació”.  Segons Martínez, “les actuacions desenvolupades van en la direcció correcta, però són clarament insuficients, ja que els avenços en l’última dècada han estat escassos i desiguals”. Per tot això, “es requereix una estratègia que abordi totes les bretxes de manera integral i en què s’impliquin tots els agents del sistema”.

Segons la investigadora d’Abay Analistas, “la dificultat de l’accés de la dona a aquest sector no és només un problema d’equitat i justícia social, sinó que és un problema econòmic, perquè les empreses necessitaran cada vegada més atreure i retenir talent” i també va afegir que “no es pot esperar millores de la situació si no es fan polítiques de gran magnitud tant a Espanya com a la resta d’Europa”.

Cristina Monge, per la seva part, va recordar que “la transició energètica no és un moment puntual, no és un camí que estem recorrent, és l’arribada al món del futur, i per això s’ha de garantir que les dones ens incorporem amb igualtat al nou model energètic i que no es repeteixin els estereotips que s’han reproduït fins ara en aquest sector”.  La politòloga va destacar també la necessitat que, “en la formació, s’impliquin la comunitat educativa i les famílies, que han de ser aliades en aquesta normalització de les dones en el món de l’energia”.

Així mateix, en la presentació de l’estudi va participar el director de Socioeconomia i Política de l’Agència Internacional d’Energia Renovable (IRENA), Michael Renner, que va afirmar que “hi ha moltes barreres d’entrada al sector per a les dones, que els impedeixen no només accedir-hi sinó també avançar i créixer una vegada ja són dins, per això cal anar reduint aquestes diferències entre homes i dones”.

L’assessora en Transició Justa de la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Ana Belén Sánchez, va fer valer l’estudi presentat i va posar èmfasi en el fet que, per revertir la situació identificada en el document, “si es posen mesures amb criteris específics, s’avança”.  “Venim d’un sector altament masculinitzat i si volem canviar les coses, cal establir criteris i fer-los funcionar, perquè els canvis no venen del no-res”, ha afegit l’experta.

Des de l’àmbit de l’empresa, María José Sánchez, directora de Recursos de Renovables, Nous Negocis i Innovació de Naturgy, va explicar que a la companyia energètica, “primer de tot, ens vam fixar un objectiu reptador i al nivell més alt, que és tenir el 40% dels llocs directius i gerencials ocupats per dones el 2025, i això implica trencar motlles i reconstruir la cultura corporativa de l’empresa”.

Celia García-Baños, responsable de programes de l’Agència Internacional d’Energia Renovable (IRENA), va manifestar que “Espanya hi pot fer més, som un país molt avançat, amb normes socials i culturals que remen a favor de millorar aquesta situació, però s’hi pot fer més i es pot fer millor”.