L’ús de biogàs permetria cobrir el consum energètic anual de les llars de la ciutat de Barcelona
Durant un seminari, organitzat avui a Barcelona per la Fundació Gas Natural Fenosa amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, diferents experts han subratllat que l'ús d'aquesta energia permetria disminuir la dependència energètica del país i reduir l'impacte mediambiental.
Segons un informe de l'IDAE, Espanya és el setè productor europeu de biogàs i té un potencial d'energia disponible de 1.695 ktep a l'any, equivalent al consum anual tèrmic i elèctric de les llars de Barcelona.
Espanya té actualment quinze plantes de biogàs procedent de residus sòlids urbans que, juntament amb la producció de les plantes de purins, podrien generar energia per moure una flota de 750.000 vehicles.
El conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, i el director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Martí Solà, han inaugurat avui a Barcelona el seminari "El biogàs. Una nova font d'energia", en què s'ha analitzat el potencial d'aquesta nova font energètica, tant per generar electricitat i calor com per alimentar parcialment les xarxes de gas natural o per al seu ús com a carburant en vehicles. La jornada l'ha clausurada el director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, Pere Palacín.
El biogàs és un gas combustible generat a través de processos de degradació de la matèria orgànica, que es pot generar a partir dels residus amb un alt component orgànic (procedent d'abocadors, activitats agràries, ramaderes, industrials, comercials, domèstiques o de les aigües residuals) o de conreus agraris energètics específics. Segons l'informe "Situació i potencial de generació de biogàs", de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), Espanya és el setè productor europeu de biogàs i té un potencial d'energia disponible de 1.695 ktep a l'any, equivalent al consum anual tèrmic i elèctric de les llars de Barcelona. Més del 65% del biogàs que es podria utilitzar procediria dels residus ramaders.
Durant la trobada, que ha reunit prop de 150 professionals, diferents experts han subratllat que l'ús combinat del biometà amb gas natural permetria disminuir la dependència energètica del país i contribuir amb els objectius mediambientals de la Unió Europea.
El tècnic de l'Àrea de Gestió Energètica de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Albert Salas, va presentar el projecte METHAmorphosis, liderat per FCC AQUALIA, en el qual participen GAS NATURAL FENOSA, FCC, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, SEAT i l'ICAEN. El projecte proposa demostrar dos innovadors sistemes de tractament de residus sòlids urbans i porcins per generar biometà per a vehicles lleugers i pesants. El ponent ha assenyalat que incorporant els purins a les quinze plantes de biogàs existents a Espanya es generaria biogàs vehicular que podria moure una flota de 750.000 vehicles.
La responsable de projectes de biogàs de Gas Natural Fenosa, María Piedad Martínez, ha presentat els principis de funcionament i els avantatges i inconvenients de les diferents tecnologies disponibles per a la producció de biometà a partir de biogàs i de biomassa sòlida. Per la seva part, el director d'Energia del Grup HERA, Miquel Torrente, ha explicat el funcionament de la tecnologia d'enriquiment de biogàs mitjançant absorció química per amines, desenvolupada per HERA, i n'ha detallat els avantatges, així com el grau d'implantació dels processos d'enriquiment o d'upgrading del biogàs a la Unió Europea.
El director del Departament de Biomassa del Centre Nacional d'Energies Renovables (CENER), Javier Gil, ha indicat les principals motivacions per al desenvolupament del biometà produït a partir del gas de síntesi i ha analitzat tant els costos de producció com el valor potencial del producte. Segons simulacions i estudis previs, els costos de producció estarien en un rang de 40-70 €/MWh, per sota de la cotització internacional del biodièsel (83 €/MWh) o del bioetanol (85 €/MWh).
Exemples pràctics de l'ús del biogàs
El director general de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d'Agricultura, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Antoni Trasobares, i el catedràtic del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Bartrolí, han plantejat la proposta d'una biorefineria a Catalunya. La planta disposaria de diverses plataformes químiques que a través de residus heterogenis agraris, forestals, porcins, urbans i industrials i amb tecnologia de codigestió i piròlisi, generaria biometà que es podria injectar a la xarxa de gas natural, així com altres biocombustibles i compostos químics.
Finalment, el director general de Gestió Tècnica del Sistema de Gas Natural Distribución, filial distribuïdora de Gas Natural Fenosa, Raúl Font, ha indicat que la injecció de biometà a la xarxa de gas natural obre la possibilitat de distribuir i consumir un gas de producció autòctona, i reduir així la dependència energètica exterior. Font ha insistit que la injecció de gas ha de ser compatible amb els requeriments tècnics i les exigències de seguretat que s'estan definint en l'àmbit europeu i ha d'existir un marc regulador que estableixi les regles per a cadascun dels diferents agents involucrats, així com un règim econòmic que en promogui la implantació.
La Fundació Gas Natural Fenosa
La Fundació Gas Natural Fenosa, fundada el 1992, orienta les seves activitats vers la promoció de la informació, la formació i la sensibilització de la societat en la millora de l'eficiència energètica i la innovació tecnològica en l'àmbit de l'energia, de manera coherent amb el respecte i la protecció del medi ambient, i promou activitats culturals a través del seu Museu del Gas, adreçades a la preservació i difusió del patrimoni històric i cultural del sector. Així mateix, du a terme un programa d'ajuda a l'exportació dirigit a petites i mitjanes empreses. Les seves activitats internacionals es duen a terme a Algèria, l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, el Marroc, Itàlia i Moldàvia.
Barcelona (Espanya), 21 mai 2015
Comparteix