Reforçar la col·laboració entre els agents locals milloraria la lluita contra la pobresa energètica a Espanya

La lluita contra la pobresa energètica s’ha d’enfocar a través de les administracions, les entitats del tercer sector, les institucions acadèmiques i els agents del sector energètic que actuen a una escala local, ja que ofereixen més proximitat als col·lectius en dificultats o risc d’exclusió social. És una de les principals conclusions de l’estudi ‘Pobresa energètica: Ecosistema d’agents per combatre-la mitjançant intervencions de proximitat’, que ha elaborat la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB-Universitat de Barcelona i ha publicat la Fundació Naturgy.

La investigació, dirigida per la catedràtica María Teresa Costa-Campi, analitza els actors involucrats en la mitigació de la pobresa energètica per proposar com aconseguir que es coordinin i col·laborin millor entre ells.

Espanya és un dels països de la UE amb nivells més alts de pobresa energètica. El 2012 ocupava la desena posició amb més incidència de llars incapaces de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (un 9,1% de les llars). Tanmateix, deu anys més tard, després de la crisi financera, l’impacte de la COVID-19 i la crisi energètica, Espanya està situada en la sisena posició, amb un impacte en el 17,1% de les llars espanyoles, enfront del 9,3% de la mitjana europea.

La pobresa energètica deriva no només de la presència de baixos ingressos en la unitat familiar, sinó també d’una baixa eficiència energètica dels edificis i dels equips consumidors d’energia, d’una manca de formació dels consumidors i dels preus de l’energia. Això provoca, entre d’altres, conseqüències greus per a la salut, agreuja l’exclusió social i deteriora el benestar, en general, de les famílies.

“Aquestes conseqüències greus requereixen la coordinació dels diferents agents implicats en la resolució d’aquest problema i l’establiment d’un model de governança que els integri en la seva diversitat”, explica Costa, que afegeix que “la lluita contra la pobresa energètica s’ha d’enfocar de baix a dalt, a través de les administracions, les entitats del tercer sector, les institucions acadèmiques i els agents del sector energètic que actuen en un àmbit local, ja que ofereixen més proximitat als col·lectius en dificultats o en risc d’exclusió social”.

Segons l’estudi, aquest model permet conèixer els problemes més habituals i immediats, centrar més bé les actuacions per executar-les d’una manera més encertada i donar resposta a nous reptes i necessitats pròpies dels col·lectius més vulnerables, a través de la cooperació i l’empoderament dels diferents agents de l’ecosistema local.

L’estudi assenyala que l’administració pública, en especial a escala local, és l’agent que impulsa la majoria de les iniciatives contra la pobresa energètica. Les entitats del tercer sector, així com les empreses i les cooperatives, participen també de manera molt habitual en les iniciatives locals contra la pobresa energètica, en un 87,5% i un 81,3% de les iniciatives, respectivament. I, finalment, les universitats i els centres de recerca estan implicats en tres de cada quatre iniciatives de lluita contra la vulnerabilitat energètica.

Reptes i oportunitats a escala local

L’estudi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB-Universitat de Barcelona també identifica punts de millora i oportunitats per aconseguir un treball eficient en l’àmbit local. En aquest sentit, al sector públic, és clau revertir la debilitat identificada de processos administratius molt lents, complexos i amb un nivell de digitalització baix, en una fortalesa en consonància amb un entorn regulador ampli en matèria de pobresa energètica a Espanya.

D’altra banda, les empreses del sector energètic mostren una capacitat i un compromís elevats envers la innovació i una àmplia disponibilitat d’informació valuosa sobre consums d’energia. La combinació d’aquestes dues fortaleses permetria una explotació sistemàtica de dades per aturar aquesta problemàtica d’una manera més proactiva.

Quant a les entitats del tercer sector, ofereixen capil·laritat a tot el territori i una relació de confiança i proximitat amb les famílies vulnerables. Tanmateix, la manca de recursos humans és una debilitat a què s’enfronten aquestes organitzacions.

D’altra banda, l’absència de professionals capacitats i d’experiència en la implementació d’iniciatives i les dificultats en l’accés a ajuts i subvencions són problemàtiques que afecten d’una manera relativament semblant totes les iniciatives estudiades.

L’estudi assenyala també la importància de caracteritzar bé les persones que experimenten pobresa energètica. Per aconseguir-ho, a més d’enquestes homogeneïtzades d’organismes oficials, caldria obtenir informació d’un gran nombre de fonts, com la que gestionen les entitats socials, les dades dels comptadors intel·ligents per saber si s’està fent un bon ús de l’energia o les que permetin conèixer l’estat dels habitatges.

Eficiència energètica i promoció de les renovables  

L’estudi analitza el paper dels agents locals a través de quatre iniciatives: l’eficiència energètica, la promoció de l’ús de les energies renovables, la transferència del coneixement i l’ocupació de la innovació tecnològica.

En l’àmbit de les iniciatives d’eficiència energètica, l’administració local facilita el contacte amb les famílies vulnerables i té la capacitat d’agilitar els tràmits administratius per dur a terme les actuacions necessàries. En aquest context, hi ha ajuts públics a la rehabilitació i a la cessió d’habitatges i edificis a escala territorial, autonòmica i local.  Per la seva part, les empreses ofereixen els seus serveis i, de vegades, aporten fons i recursos materials. Les organitzacions socials van col·laborar fonamentalment en la identificació i el contacte amb les llars vulnerables, mentre que les universitats i els centres de recerca no hi participen tant.

Pel que fa a les iniciatives locals per promoure l’ús de les energies renovables, la cooperació entre administració pública i empreses energètiques és molt rellevant. El rol d’aquestes últimes se centra a dur a terme les instal·lacions i les connexions a la xarxa, així com a desenvolupar aplicacions d’autoconsum. Les organitzacions locals col·laboren amb el seu coneixement del terreny i facilitant l’empoderament energètic dels ciutadans, a través de comunitats energètiques o associacions veïnals, mentre que les universitats i els centres de recerca aporten assessorament tècnic i donen suport al treball de camp i a l’elaboració dels plans d’actuació.

Experiències locals per abordar la pobresa energètica

Per abordar les experiències locals en aquest àmbit, la jornada ha programat una taula rodona en la qual s’ha debatut sobre el paper de les entitats socials i s’han exposat algunes de les iniciatives per lluitar contra la pobresa energètica.

“Les mesures de dalt a baix en rehabilitació energètica no acaben d’arribar a les famílies per culpa de la complexitat de la gestió dels fons. Fa falta que les entitats socials analitzem com fer aquestes millores més profundes, que ajudin les persones i l’impacte ambiental. Al final, totes les entitats tenim el mateix objectiu, per la qual cosa hauríem de revisar aquests engranatges perquè el que fem no sumi, sinó que multipliqui”, ha assenyalat Xavier Mauri, de Fundació Hàbitat3.

Per la seva part, Sara Casas, de Creu Roja Espanyola, ha apuntat que “el 2023, de les 23.000 persones ateses per la institució, el 60% manifestava que no gaudia de confort tèrmic a casa seva ni tenia capacitat econòmica ni recursos per sortir d’aquesta situació, amb la qual cosa queda molta feina per fer en aquest àmbit”.

Arturo Zea, de Fundació València Clima i Energia de l’Ajuntament de València, ha afirmat que “treballem en una transició energètica inclusiva i, amb aquest objectiu, rebem el suport de l’Oficina de l’Energia, on l’any passat vam atendre més de 8.500 persones, sobretot en centres educatius, ja que és molt important treballar amb les noves generacions”.

Per a Meryem Madi, promotora d’estalvi energètic, “el nostre projecte va començar de zero. Vam ajudar famílies que vivien en un centre residencial i que necessitaven capacitació per poder portar una vida autònoma i saber gestionar l’energia quan poguessin viure a casa seva”.

La jornada ha acabat amb la intervenció de João Pedro Gouveia, del Centre Europeu d’Assessorament sobre Pobresa Energètica (EPAH-EU), qui ha destacat que “aspirem a convertir la iniciativa Energy Poverty Advisory Hub en una plataforma experta que posi a disposició d’autoritats locals, del tercer sector i, en general, de les entitats que lluitin contra el fenomen de la pobresa energètica, un gran nombre d’eines de suport tant en l’àmbit del coneixement i l’increment d’habilitats com en l’execució de les iniciatives”. “Ens plantegem com abordar el tema de les dades i com seleccionar els millors indicadors que ajudin els governs locals. Amb aquest objectiu, els centrem en diversos blocs: clima, habitatge, mobilitat i aspectes socioeconòmics,” ha remarcat.