Vaclav Smil: “Substituir els combustibles fòssils per les energies renovables és una tasca que ens ocuparà necessàriament durant diverses generacions”

“Tenim un sistema mundial de subministrament d’energia que depèn en gran manera dels combustibles fòssils; la seva substitució per noves disposicions basades en les energies renovables és una tasca que ens ocuparà necessàriament durant les generacions esdevenidores”. El científic i professor emèrit de la Universitat de Manitoba, Vaclav Smil, ha fet aquesta afirmació avui a Madrid, en la segona sessió del cicle de conferències ‘talkson’ de la Fundació Naturgy.

Smil, qualificat com un dels 100 principals pensadors mundials segons ‘Foreign Policy’, ha afirmat que la transició energètica necessitarà encara diverses dècades i va destacar l’imperatiu ambiental que porta a desenvolupar-la. “Les transicions anteriors es van realitzar per motius econòmics. Ara no fa falta matèria primera. Hi ha molt de carbó i petroli i els recursos són barats. Aquesta transició es fa per una raó i és que simplement no volem generar tant de carboni”.

Per a Smil, els principals desafiaments a nivell mundial són “reduir a curt termini l’ús del carbó, augmentar l’ús de gas natural, reduir la intensitat energètica i augmentar l’eficiència”. I ha esmentat una altra de les metes energètiques en aquesta transició més a llarg termini: “desplaçar el carboni fòssil utilitzat en els pilars de la nostra civilització: la producció de ferro primari, ciment, amoníac i plàstics. No tenim alternatives a gran escala que puguin desplegar-se immediatament”.

Defensor també de les energies renovables, ha demanat un exercici de realisme en les previsions d’implantació. El científic ha explicat que hi ha diferències importants entre regions i països, i per això no es pot apostar només per les renovables, perquè hi ha llocs on no hi ha sol ni vent durant llargs períodes de temps. “No tots els llocs són idonis per a les energies renovables, per això és important tenir en compte que és aquí on el gas natural té un paper”, ha afirmat.

Transició accelerada

En aquest context, Smil ha incidit en què “es necessita una transició accelerada per a evitar un escalfament global excessiu i, per tant, l’única mesura de l’èxit és global”. Ha recordat que en el món hi ha 150.000 plantes de carbó i la Xina continua construint. “L’única manera d’aconseguir transició energètica és baixar aquest nombre d’instal·lacions, a 95.000. Cal ser molt realistes quant al futur de l’escalfament global i cal equilibrar-ho millor”, ha afirmat.

L’expert ha afirmat també que “donades les disparitats de consum d’energia entre els països rics i els que estan en vies de modernització, l’única opció possible és reduir el consum d’energia als països rics”.

En el context actual, Smil ha apostat pel gas natural com a millor opció, per les seves característiques i flexibilitat. “És un combustible molt flexible, i es pot usar des d’en la llar fins i tot a la indústria, fins i tot als alts forns”, ha afirmat, al mateix temps que ha fet una crida a millorar els processos d’extracció per a reduir al mínim les fugues i evitar emissions innecessàries.

En referència a Espanya, ha assenyalat que “va tard” i va aconsellar “impulsar més l’ús del gas natural per a estar al mateix nivell que altres països europeus, per a ser un país modern”.

L’expert ha explicat que tots els combustibles fòssils han experimentat un increment en els últims anys i que les emissions de CO2 han augmentat en gairebé 60% en els últims 30 anys. Al fil d’aquestes dades, s’ha referit a la complexitat de fer realitat la previsió de l’IPCC de reduir la temperatura 1,5 graus. “Com es reduirà al nivell que estableix? Es deixarà de fabricar ciment, deixarem de volar? Aquest objectiu de reducció de temperatura no serà possible, perquè requeriria invertir de manera sobtada les tendències ascendents del passat”.

Sobre Vaclav Smil

Smil és un científic que ha dedicat la seva carrera professional a realitzar investigacions interdisciplinàries en els camps de l’energia, el canvi ambiental i poblacional, la producció d’aliments i nutrició, la innovació tècnica, l’avaluació de riscos i les polítiques públiques. Autor de capçalera de Bill Gates, ha publicat 40 llibres i gairebé 500 articles sobre aquests temes.

És professor emèrit de la Universitat de Manitoba i membre de la Royal Society of Canada (Science Academy). El 2010, va ser nomenat per Foreign Policy com un dels 100 principals pensadors mundials i el 2013 com a membre de l’Ordre de Canadà. Ha treballat com a consultor per a moltes institucions nord-americanes, de la UE i internacionals.