Europa i Espanya necessiten amb urgència decisions energètiques que tinguin en compte el trilema i reverteixin les tendències

Fundació Naturgy i el Cercle d´Economia han organitzat avui una jornada en la qual s’ha analitzat la situació del sector energètic en la complexa conjuntura internacional que s’està vivint, des d’una perspectiva nacional i europea, amb l’objectiu d’aportar una visió integral sobre el futur del sistema energètic i el seu impacte en l’economia i geopolítica.

La sessió ha comptat amb la participació de destacats experts i representants de l’àmbit institucional, acadèmic i empresarial. Entre ells, Klaus-*Dieter Borchardt, ex director general d’Energia de la Comissió Europea, qui ha donat una visió europea; Mariano Marzo, catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica a la Universitat de Barcelona, que ha aportat el punt de vista nacional; Ángel Saz-Carranza, director de Esade Center for Global Economy and Geopolitics, qui ha comentat la part més geopolítica; i Elisabet Alier, presidenta de ALIER, S.A. i vocal de la Junta Directiva del Cercle d´Economia, que s’ha encarregat d’aportar el costat empresarial. A més, la trobada, ha inclós també un debat moderat per Núria Mas, professora d’economia de l’IESE i vocal de la Junta directiva del Cercle d’Economia, en el qual han participat els quatre ponents.

En la seva intervenció, Ángel Saz-Carranza, va advertir que “estem vivint a un món on les institucions que van sustentar la globalització estan sent superades per part dels Estats Units, la qual cosa té implicacions importants per a Europa i per a Espanya”. Al seu judici, “entrem en una etapa en la qual les disputes es resolen en funció del poder i no de les normes, la qual cosa genera desconfiança i barreres per a les empreses i per a l’economia global”. Saz-Carranza va recordar que des de 2010 assistim a una slow globalization marcada per l’estancament comercial i per un retrocés en la voluntat política d’integració.

Ángel Saz-Carranza va assenyalar que “l’auge de la Xina, el populisme i la defensa de la sobirania nacional, expliquen en gran mesura aquest canvi d’era, on les institucions multilaterals perden pes i la competència geopolítica s’intensifica”. Va subratllar a més que aquest fenomen té un impacte directe en el sector energètic, que “s’ha convertit en un espai central de rivalitat estratègica, amb la Xina dominant gran part de les noves tecnologies gràcies al seu model de capitalisme d’Estat”. Va concloure alertant que “la transició energètica, lluny de ser només un repte ambiental, s’està convertint en un terreny de disputa global, on emergeixen tensions per costos, accés a matèries primeres i el repartiment de responsabilitats entre països”.

Durant la seva intervenció, Klaus-Dieter Borchardt va exposar com Europa ha d’afrontar un panorama energètic transformat mitjançant el Clean Industrial Deal, que combina descarbonització, competitivitat i innovació. “S’estan plantejant mesures per a abaratir l’energia, impulsar mercats de demanda neta, flexibilitzar la gestió elèctrica, millorar l’eficiència, simplificar el marc normatiu i mobilitzar grans inversions públiques i privades, amb un pressupost europeu previst de 2 bilions d’euros entre 2028 i 2034, dels quals el 35% anirà a objectius climàtics”. Borchardt ha finalitzat assenyalant que “tot això busca garantir energia assequible, segura i sostenible, mentre es redueixen la dependència de l’exterior i es redefineixen les aliances geopolítiques”.

Per part seva, Mariano Marzo ha destacat que “la transició energètica a Espanya ha estat més aditiva que substitutiva, amb l’única excepció del carbó, i tecnologies com la nuclear continuen sent clau”. Va recordar que “l’aposta per l’electrificació i les renovables no ha donat els resultats esperats i, sense emmagatzematge, fins a un 35% de la generació podria malgastar-se en 2026”. També va advertir dels reptes de la digitalització i la mobilitat, com el fort increment previst de vehicles elèctrics i el subministrament continu que requereixen els centres de dades.

Al judici de Mariano Marzo, “el PNIEC 24-30 presenta biaixos tecnològics, major ambició que els objectius europeus i pot comprometre la competitivitat industrial”. Va reclamar “un full de ruta realista que combini sostenibilitat amb competitivitat, accessibilitat i seguretat”. Enfront d’això, va defensar aprofitar fortaleses com “el refinament, l’exportació de renovables i el potencial de la biomassa”, i va concloure que “Espanya i Europa necessiten decisions urgents i pragmàtiques per a garantir la viabilitat industrial i l’èxit de la transició energètica”.

La visió empresarial l’ha aportat Elisabet Alier, qui ha assenyalat que “l’energia és un factor estratègic per a la indústria, ja que pot representar entre el 30 i el 50% dels seus costos”. Va comentar que “aquesta situació col·loca a la indústria espanyola en desavantatge competitiu enfront dels Estats Units, la Xina o fins i tot altres països europeus, on els preus són menors”. Al seu judici, això suposa “un risc real de pèrdua de competitivitat, de deslocalització, de menor capacitat per a atreure inversions i de major vulnerabilitat enfront de la volatilitat dels mercats”. També va advertir que “qualsevol projecte industrial necessita energia i qualsevol projecte de descarbonització requereix una xarxa capaç de suportar-lo, però actualment no comptem amb la capacitat necessària”.

Alier va defensar que “la indústria està compromesa amb la descarbonització i amb l’impuls de les energies renovables, però necessitem simplificar i accelerar els permisos, alinear la planificació renovable amb la industrial, modernitzar la xarxa i facilitar la inversió en emmagatzematge”. Va reclamar així mateix “agilitzar els processos administratius, reforçar l’acceptació social mitjançant més informació i pedagogia, i crear un marc competitiu, predictible i alineat amb Europa perquè la indústria pugui ser protagonista de la transició energètica”.

En l’obertura de la jornada, el director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal ha destacat que “el preu de l’electricitat a Europa és tres vegades més alt que als Estats Units i el doble que a la Xina”. Una realitat que ha atribuït al fet que “Europa és un continent pobre en recursos fòssils, històricament dependent de tercers països, i que a més ha mancat d’una política energètica sòlida i de suficients interconnexions entre Estats”. Segons Nadal, “la guerra a Ucraïna ha agreujat aquesta fragilitat, ja que ha implicat renunciar al petroli rus, que fins aleshores era una dependència còmoda, i ha deixat a Europa en una situació de gran vulnerabilitat”.

El director general del Cercle d’Economia ha apuntat que “a llarg termini l’única forma en què Europa serà competitiva és amb energies renovables”, encara que ha reconegut que “el desplegament de les renovables és car i la transició pot comprometre la competitivitat i fins i tot la viabilitat d’indústries com la de l’automòbil”. D’aquí ve que hagi insistit que el Green Deal, que fixa uns objectius de descarbonització molt ambiciosos, “només serà política, social i econòmicament acceptable si va acompanyat d’una política d’incentius que faci assumibles les seves conseqüències”. Perquè, ha subratllat, “el que està en joc no és únicament una part important de la indústria europea, sinó també el propi projecte d’integració comunitària”.

En les seves paraules de benvinguda, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, afirmava que “la transició energètica és imprescindible, però encara no s’ha trobat la recepta adequada: els objectius fixats no es corresponen amb els mitjans disponibles i això està generant efectes adversos”. Per a Villaseca, “ningú dubte de la urgència d’actuar enfront del canvi climàtic ni de la necessitat d’avançar en sostenibilitat, però s’ha tendit a simplificar en excés els costos i les implicacions reals de les renovables. Encara que els seus costos marginals són pràcticament nuls, requereixen fortes inversions en generació, xarxes i emmagatzematge, a més de la necessitat de recolzar-les amb tecnologies com els cicles combinats.

Per a Villaseca això fa que la transició, lluny de ser barata, tingui un impacte enorme sobre sectors industrials i en els ciutadans, en un context de limitacions pressupostàries i de tensions geoestratègiques sobre matèries primeres crítiques”. El president de Fundació Naturgy apuntava que el gran repte és que la transició sigui eficaç, justa i sostenible, en la qual s’han de considerar totes les seves conseqüències i sense comprometre la competitivitat, l’ocupació ni la cohesió social.

Al final de la sessió, María Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy, ha defensat que “aquesta iniciativa, que ja compleix el seu tercer any, ha demostrat la seva utilitat i èxit. Em sumo a les paraules que hem escoltat avui aquí, i és que l’entorn energètic és extremadament complex, amb enormes desafiaments i riscos que

sovint no valorem en tota la seva dimensió”. María Eugenia Coronado va defensar la importància de la divulgació per conscienciar sobre el seu impacte en la competitivitat, la seguretat, el desenvolupament sostenible i el compliment dels objectius de descarbonització, que “dificilment assolirem abans del 2050”.

En el tancament de la jornada, la vicepresidenta del Cercle d’Economia i directora general corporativa de Colonial Carmina Ganyet ha apuntat que “l’autonomia energètica és un repte tècnic, però també estratègic i polític”. “L’objectiu és aconseguir que l’energia sigui més neta, més assequible i segura alhora, tal com recull el trilema energètic del professor Març”, ha subratllat Ganyet, que també ha alertat que la realitat europea demostra que l’autonomia energètica “encara és limitada”.

La vicepresidenta del Cercle d’Economia ha destacat que la transició energètica requereix solucions múltiples, incloent-hi “el creixement sostingut de les renovables, el desenvolupament de biocombustibles i combustibles sintètics, l’energia nuclear amb noves opcions com els reactors modulars i, en uns certs casos, fins i tot les energies fòssils acompanyades de tecnologies de captura i emmagatzematge de CO₂”. Carmina Ganyet ha destacat que “la innovació és la palanca que pot transformar aquestes solucions que avui són costoses o immadures en opcions viables i competitives”. També ha subratllat que Espanya té “una posició privilegiada” gràcies als seus recursos solars i eòlics, infraestructura gasista i potencial en hidrogen verd. Ganyet va advertir que a Catalunya “el desplegament ha estat clarament més lent que en la resta d’Espanya” i que recuperar el retard exigeix “una clara planificació, estabilitat reguladora i un esforç compartit entre administracions, empreses i societat civil”. Finalment, ha recalcat que “la descarbonització del model energètic no és un destí, és un procés i té múltiples dimensions”.

A manera de conclusió, David Lizoain, director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya, va assenyalar que “quan parlem d’energia, parlem de seguretat” i que “si el principal deure de les administracions públiques és garantir la seguretat, l’energia esdevé inevitablement una prioritat de país”. Va subratllar que “la sostenibilitat és absolutament fonamental per a la seguretat humana i els costos de no actuar seran molt més grans que els d’invertir en prevenció, adaptació i resiliència”. També va advertir que “el preu de l’energia és fonamental per a la nostra seguretat econòmica, per a les nostres empreses, el nostre benestar i tot el nostre model econòmic”, defensant que “serà absolutament fonamental una diversificació del mix energètic i que aquesta transformació ningú no la podrà fer sol”.