Acceptació social, planificació territorial i diàleg local, claus per aconseguir un desplegament eficaç i sostenible de les energies renovables

Fundació Naturgy ha presentat l’estudi “Energías renovables: desarrollo e integración social y territorial”, elaborat per l’Institut Cerdà, que analitza els reptes i les oportunitats del desplegament d’infraestructures renovables a Espanya des d’una perspectiva social, territorial i de política pública. El document analitza el context climàtic i energètic actual, el procés d’implantació de projectes renovables i la seva relació amb el territori, identificant-hi beneficis, barreres i bones pràctiques. A més, se centra en la importància d’integrar els projectes al territori i a les comunitats locals com a condició imprescindible per avançar cap a una transició energètica eficaç, justa i sostenible.

La transició energètica s’ha consolidat com una prioritat ineludible per avançar cap a un model energètic més sostenible, segur i competitiu. En aquest context, el desplegament d’energies renovables —amb especial protagonisme de la solar fotovoltaica, l’eòlica i els gasos renovables com el biometà— és clau per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reforçar la seguretat del subministrament i complir els compromisos climàtics assumits per Espanya i la Unió Europea.

L’informe destaca que Espanya disposa d’un dels potencials en energies renovables més grans d’Europa, gràcies a les seves condicions naturals i a la seva capacitat industrial i tecnològica. En aquest sentit, els objectius del Pla nacional integrat d’energia i clima marquen un full de ruta ambiciós cap al 2030 i 2050. No obstant això, assolir aquestes fites exigeix un desplegament massiu d’infraestructures energètiques, acompanyat de xarxes, sistemes d’emmagatzematge i solucions que assegurin l’estabilitat del sistema.

Aquest desplegament, subratlla el document, té un impacte directe sobre el territori i les comunitats locals, especialment en l’àmbit rural, on es concentren la majoria de les instal·lacions. Si bé les energies renovables generen importants beneficis econòmics, socials i ambientals —com la creació d’ocupació, l’impuls al desenvolupament local i la millora de l’autonomia energètica—, també plantegen reptes lligats a l’ús del sòl, la protecció del paisatge, la biodiversitat i la convivència amb les activitats tradicionals.

Per això, l’acceptació social i la integració territorial esdevenen factors determinants per a l’èxit dels projectes. L’informe posa l’accent en la responsabilitat compartida de mantenir un procés continu basat en el diàleg primerenc, la transparència, l’escolta activa i la generació de beneficis tangibles per a l’entorn. La manca d’una gestió adequada del component social pot derivar en conflictes, retards administratius i judicialització de projectes estratègics per a la transició energètica.

Finalment, l’estudi proposa un conjunt de bones pràctiques i recomanacions adreçades a tots els actors, com ara empreses, administracions públiques, teixit social i agents tècnics i econòmics. Totes aquestes coincideixen en un missatge clau: només des de la corresponsabilitat, la planificació rigorosa i la col·laboració entre tots els actors serà possible convertir el desplegament de les energies renovables en una oportunitat real de desenvolupament territorial, cohesió social i lluita efectiva contra el canvi climàtic.

Durant la presentació de l’estudi, Marta Bellera, directora de l’Àrea de Gestió de Riscos de l’Institut Cerdà, ha explicat que el desplegament accelerat de renovables “està transformant profundament el territori i les dinàmiques socioeconòmiques locals”. Segons Bellera, “la clau no és només on s’implanten els projectes, sinó com es planifiquen, com es comuniquen i com es distribueixen els beneficis que aporten”. L’informe subratlla que Espanya té un potencial renovable extraordinari, però adverteix que la complexitat administrativa, la judicialització de projectes i la falta d’acceptació social poden alentir el ritme necessari per complir els objectius climàtics.

Compromís amb el territori

El col·loqui posterior ha reunit representants de l’administració pública, l’àmbit empresarial, l’anàlisi territorial i el govern local. Francés Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha assenyalat que “la implantació de les energies renovables no respon a una solució màgica ni uniforme, perquè parlem de territoris únics, amb realitats, estructures i sensibilitats molt diferents. Avui, ningú no pot discutir que necessitem l’energia renovable, però el seu desenvolupament ha de partir del coneixement profund de cada territori i del que esperen les persones que hi viuen”.

Per la seva banda, Jorge Barredo, director general de Generació Renovable de Naturgy, ha afirmat que fa més de 25 anys que el grup conviu amb l’entorn rural a través de parcs que continuen operatius. “La nostra estratègia implica optimitzar l’ús del sòl, recondicionar els espais i garantir que, un cop acabada la vida útil de les plantes, l’entorn pugui recuperar-se i tornar al seu estat original. En aquest sentit, les renovables s’han d’entendre com una reserva del territori a llarg termini i no com una usurpació. Aquestes instal·lacions permeten vertebrar el medi rural, promoure ocupació i desenvolupar activitats compatibles com la ramaderia o l’agricultura. La clau està a coexistir, col·laborar amb el territori i complir de manera rigorosa amb unes declaracions d’impacte ambiental cada vegada més exigents”.

Des de la perspectiva territorial, Lluís Inglada, director de l’Àrea de Gestió i Innovació del Territori de l’Institut Cerdà, considera “necessari que el territori sigui un actor actiu en els projectes energètics, però procurant que la resposta no sigui únicament emocional, sinó basada en l’estratègia i la lògica. La complexitat d’aquests processos recau moltes vegades sobre els decisors públics, que són els que poden equilibrar els interessos individuals de la ciutadania i evitar la paralització dels projectes. És per això que les empreses han evolucionat en els últims anys incorporant elements socials i millorant la forma com expliquen els projectes”.

L’àmbit municipal ha estat representat per José Díaz Ibáñez, alcalde de Tabernas (Almeria), qui ha remarcat el paper dels ajuntaments en el desplegament renovable. Díaz Ibáñez ha assenyalat que “els projectes renovables són una oportunitat real d’atraure inversió, generar llocs de treball i dinamitzar l’economia local. Així i tot, continua sent fonamental millorar la informació i la comunicació, a més de reforçar el compromís de les companyies amb l’ocupació local i la restauració dels terrenys una vegada s’acabi l’activitat, perquè la integració de les plantes sigui encara més acceptada per la població”.

L’obertura de la jornada ha anat a càrrec de Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, qui ha destacat que “la transició energètica és un desafiament col·lectiu de primer ordre que no es pot abordar només des d’una òptica tècnica o regulatòria”. Villaseca ha subratllat que “integrar les renovables al territori, escoltar les comunitats locals i generar valor compartit és essencial per garantir la viabilitat dels projectes i reforçar la confiança social en la transició”.