Científics internacionals reivindiquen una estratègia d’adaptació al canvi climàtic més enllà dels objectius de descarbonitzaci

La publicació Cambio climático. Bases científicas y cuestiones a debate, elaborada en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid, busca conscienciar sobre la complexitat que comporta el repte del canvi climàtic. Per fer-ho, els acadèmics consideren que “cal plantejar solucions sistèmiques, considerant les ciutats en el seu conjunt, les cadenes de valor industrials, les economies agrícoles de forma regional i els mercats de capital i sistemes financers com a problemes climàtics complexos”.

Segons els experts, no n’hi ha prou amb plantejar objectius de reducció d’emissions i cal desenvolupar estratègies d’adaptació. En qualsevol cas, coincideixen que “aquestes transformacions han de tenir les persones i les societats al centre: són la principal causa del canvi climàtic i la principal solució”.

Segons els autors, la humanitat ha desenvolupat grans avenços tecnològics en la mitigació d’emissions d’alguns sectors com la generació d’energia, fins al punt d’haver implementat sistemes de generació elèctrica 100% renovables. “Tanmateix, això no és suficient, perquè la transformació necessària és molt més àmplia i comporta la necessitat de canvis de comportament i modificacions en els sistemes complets.”

Si no es vol comprometre les generacions futures, els experts afirmen que aquesta transformació només es pot fer amb “innovació sistèmica, és a dir, no només innovació tecnològica, sinó també social, política, econòmica, financera i institucional”.

La ministra Ribera apel·la a una “transformació transversal”

La ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha participat avui en la presentació de la publicació i ha coincidit amb els experts en el fet que cal “una transformació transversal que ho inclogui tot, començant pel sector de l’energia, però no només això; cal implicar el conjunt de l’economia, la producció industrial, l’ordenació del territori, la fiscalitat, la capacitat que tenim per construir ciutats molt més sostenibles, un sector financer que ha de pensar en el risc i en l’oportunitat d’una altra manera, i disposar d’instruments clau en mà que facilitin les decisions individuals juntament amb els senyals reguladors que ofereixin els governs”.

Ribera ha destacat també la dimensió exterior del repte, atès que “els impactes del canvi climàtic fora de les nostres fronteres acabaran també tenint conseqüències dins de les nostres a través d’aquells vectors de transmissió que compartim: producció industrial a tercers països, fams o problemes derivats de fenòmens meteorològics extrems a tercers països, o bé la necessitat d’un canvi revolucionari en l’àmbit industrial, que també afectarà la nostra producció nacional”.

La ministra ha apel·lat a ser congruents entre el curt, el mitjà i el llarg termini. “Hi ha solucions que avui ja es troben disponibles i d’altres que probablement no, però començar a treballar-hi ens permetrà d’accelerar el ritme de descarbonització i també, evidentment, la capacitat de construir resiliència davant els impactes del canvi climàtic”.

El director del Centre per al Medi Ambient de la Universitat de Harvard, Daniel P. Schrag, que ha prologat la publicació, va ser l’encarregat de moderar el seminari web de presentació de la publicació, que va comptar amb la participació dels seus autors.

El president de Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, va destacar la importància d’endinsar-se en la comprensió del canvi climàtic, els seus principis, la ciència que el sustenta i les qüestions clau que envolten el tema des d’altres perspectives, com la socioeconòmica o la del debat polític. “Tot això també ajudarà en la recerca de mètodes alternatius per mitigar-ne els efectes i una eficiència més gran en l’aplicació de les solucions”, va afirmar.

Compendi de coneixement científic

El llibre Cambio climático. Bases científicas y cuestiones a debate aborda les preguntes principals que es fa la ciència a l’entorn del canvi climàtic a través de les reflexions de reputats científics de l’àmbit internacional, que proven de respondre als dubtes més recents sobre diversos aspectes del canvi climàtic basant-se en l’estat actual de la ciència.

Els científics que han respost a aquestes qüestions són Rafael Borge, director del Laboratori de Modelització Ambiental a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Madrid; Kirsten Dunlop, CEO de Climate-KIC; Dieter Gerten, professor de Canvi Climatològic Global i Hidrologia de la Universitat Humboldt de Berlín; Howard Herzog, enginyer investigador principal de la MIT Energy Initiative; Rubén Juanes, professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i director del Henry L. Pierce Laboratory for Infrastructure, Science and Engineering; José Manuel Moreno, catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Castella-la Manxa i ex-vice-chair WG2-IPCC, i Asunción St. Claire, membre de l’EC Mission Board on Climate Change Adaptation.

La publicació ha estat coordinada pel professor de la Universitat Politècnica de Madrid, Julio Lumbreras, i compta també amb la participació del catedràtic del Departament d’Organització Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria ICAI, Pedro Linares, i del director de Recerca d’IHCantabria, Iñigo Losada.

Fundació Naturgy

Aquest nou informe forma part de les activitats que la Fundació Naturgy duu a terme sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, des del debat seriós i rigorós, amb l’objectiu fonamental de promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible. La Fundació Naturgy, creada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.