Competitivitat i desenvolupament tecnològic seran les claus de l’èxit del desenvolupament de l’hidrogen a Espanya

Javier Brey, president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen (AeH2), i Raúl Yunta, president de MIBGAS, debaten sobre el desenvolupament de l’hidrogen en una sessió virtual organitzada per Fundació Naturgy i el Capítol Espanyol del Club de Roma.

Fundació Naturgy, juntament amb el Capítol Espanyol del Club de Roma, ha fet avui el seminari en línia ‘Converses sobre el desenvolupament de l’hidrogen i els seus mercats’, amb Javier Brey, president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen (AeH2), i Raúl Yunta, president de MIBGAS. Els dos experts han coincidit que l’hidrogen serà el vector energètic clau per a la descarbonització i que Espanya està molt ben posicionada per desenvolupar aquesta tecnologia, especialment gràcies als fons de recuperació europeus Next Generation.

“L’hidrogen ha vingut per quedar-se perquè és una aposta a escala global, es veu com una solució global per a la descarbonització, i per la baixada del preu de les energies renovables, que són les primeres matèries per a la producció de l’hidrogen verd”, va afirmar Brey.

Yunta, que va coincidir amb Brey en el paper rellevant que l’hidrogen verd tindrà en el futur sistema energètic espanyol, va manifestar que “perquè l’hidrogen sigui útil ha de ser competitiu”. En aquest sentit va recordar que “l’electròlisi encara no ha assolit el nivell de competitivitat suficient; anem pel bon camí, i el full de ruta aprovat pel Govern és un bon pas per avançar”. Però va insistir també que “perquè hi hagi hidrogen verd competitiu hi ha d’haver electricitat renovable molt barata”.

En aquest sentit, Yunta va destacar la necessitat d’accelerar el desenvolupament de les certificacions d’origen per garantir els senyals de mercat, una fita en el desenvolupament tant de l’hidrogen com de la resta de gasos renovables que està establert en la Directiva de Renovables.

Brey també va posar l’accent en el paper de l’hidrogen per dur a terme una gestió estacional de l’energia, que no es pot fer amb les bateries. “Si donem per vàlids els objectius del PNIEC, podem arribar a un model en el qual ens sobri energia de manera estacional i l’hidrogen pot ser la solució per a això, com fem avui dia amb el gas natural”, va afirmar el president de l’AeH2.

El president de MIBGAS va destacar també l’aplicació de l’hidrogen per donar fermesa al subministrament elèctric a través del power-to-gas i el gas-to-power com a manera de connectar les infraestructures energètiques. “Aquesta és una de les aplicacions més immediates”, va dir.

El repte del transport

Així mateix, Yunta es va referir a l’ús de les infraestructures actuals de gas per fer front al repte del transport de l’hidrogen, una opció que va definir com “un primer pas molt intel·ligent”. I en el procés de descarbonització, va demanar que no s’oblidin “altres gasos renovables com el biogàs o el biometà, que ja està molt desenvolupat a tot Europa i la utilitat del qual es pot aprofitar des d’ara mateix.”

Per la seva part, Brey va remarcar el potencial de la indústria espanyola de l’hidrogen, que està present en tota la cadena de valor, i també de l’R+D+I.  A més, va destacar que el 3,6% de les publicacions científiques sobre l’hidrogen són espanyoles, i en aquest sentit va afirmar que “els fons europeus s’han d’aprofitar no només per produir i complir el full de ruta de l’hidrogen, sinó també per investigar i produir tecnologia i infraestructura” per a aquest vector energètic.

Brey va afirmar que “el nostre país està cridat a ser un dels principals productors d’hidrogen verd a un preu més barat que al nord d’Europa, on podrem exportar-ne”. “Ara som un hub de gas natural, i també serem un hub d’hidrogen”, va afegir.

Sobre el boom de projectes d’hidrogen dels dos últims anys, tots dos es van mostrar cauts. “Tenim certa experiència en el passat que pot ser extrapolable, però en la mesura en la qual hi hagi mecanismes de mercat per confirmar senyals de preus, aquesta bombolla pot no arribar a produir-se”, va afirmar Yunta. Brey, per la seva part, interpreta aquesta situació com una mostra d’interès de la indústria i es va mostrar convençut que hi haurà “una selecció natural, de manera que progressaran les millors iniciatives”.

El seminari en línia va ser inaugurat per la directora general de Fundació Naturgy, María Eugenia Coronado, que va posar novament en relleu la necessitat de reflexionar sobre el desenvolupament d’aquest nou vector energètic, “pel potencial que té en la transició que estem vivint per contribuir a la descarbonització de l’economia”.

Per la seva part, José Manuel Móran, vicepresident del Capítol Espanyol del Club de Roma, va afirmar que “estem davant d’una enorme complexitat i incertesa, però Espanya té una posició privilegiada en el desenvolupament d’energies renovables”, i va recordar que “l’hidrogen verd serà el vector estabilitzador que ens farà arribar al 2050”.

Relacionat amb:

Comparteix