Cristina Lobillo (CE): “L’eliminació dels combustibles fòssils millorarà la posició geoestratègica de la UE”

septimaedicion-ep Energia i medi ambient

La directora de Política Energètica de la Comissió Europea i l’exsecretari d’Estat d’Energia, Nemesio Fernández-Cuesta, han participat avui en la setena sessió dels debats Energy Prospectives, organitzats per Fundació Naturgy i l’IESE Business School.

La directora de Política Energètica de la Comissió Europea (CE), Cristina Lobillo, i l’exsecretari d’Estat d’Energia d’Espanya, Nemesio Fernández-Cuesta, han participat avui en la setena edició del cicle de conferències Energy Prospectives, organitzat per Fundació Naturgy i l’IESE Business School, que va inaugurar el president de Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, i el director general de l’IESE a Madrid, José Luis Suárez.

Lobillo ha explicat que la CE està ultimant un paquet legislatiu per al juliol que inclou la revisió de les directives de renovables i d’eficiència energètica, que preveuen elevar d’una manera “molt ambiciosa” els objectius per al 2030 per complir el nou objectiu de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que la UE ha situat en el 55% per al final d’aquesta dècada.

“La UE ha mantingut sempre el seu lideratge en la lluita contra el canvi climàtic i l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils millorarà ara la seva posició geoestratègica”, ha dit Lobillo, que ha recordat que “l’any passat vam importar el 87% del petroli i el 74% del gas”.

La directora de Política Energètica de la CE ha detallat que la proposta és ampliar del 32% al 38-40% l’objectiu de renovables per a l’any 2030. “Les mesures que els estats membres han anunciat ens situen en una xifra del 33%, per la qual cosa entenem que assolir el 40% és factible posant en marxa noves tecnologies renovables”.

En aquest sentit, ha destacat el desenvolupament de l’hidrogen, per al qual la CE presentarà una proposta legislativa el novembre vinent, que inclourà un sistema de garanties d’hidrogen i certificacions.

El sector públic en la directiva d’eficiència

Lobillo s’ha referit també a la revisió de la directiva d’eficiència que forma part del nou paquet legislatiu. La proposta és elevar del 32% al 36-37% en consum final i al 39-41% en energia primària. “Són objectius ambiciosos, perquè després d’analitzar els 27 PNIEC, si tots els estats membres posessin en marxa totes les mesures previstes, s’assoliria el 29%”, ha explicat.

“Per aconseguir-ho, estem valorant proposar un objectiu vinculant i uns objectius indicatius nacionals, que ara no existeixen,” a més d’incloure el sector públic en la revisió de la directiva. “Prop del 75% dels edificis de la UE són ineficients, i els edificis públics suposen el 30% del consum”, ha afegit.

La CE també donarà més protagonisme al consumidor a través de la digitalització, que serà fonamental en la revisió de la directiva d’eficiència energètica, segons ha explicat Lobillo.

Aquestes mesures formen part de les 12 propostes del paquet legislatiu que està ultimant la CE perquè el 2030 es redueixi en un 55% l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. “Hem treballat amb l’objectiu que aquest paquet legislatiu sigui cost efficient, perquè la transició energètica serà molt costosa”, ha dit Lobillo.

En relació amb els fons Next Generation, la directora europea de Política Energètica ha afirmat que “són una oportunitat única per accelerar la transició energètica”. “Tenir aquest pressupost disponible permetrà empènyer projectes innovadors i esperem que serveixi també per atreure inversió privada”, ha afegit.

Crear un mercat de gasos renovables

L’exsecretari d’Estat d’Energia, Nemesio Fernández-Cuesta, ha destacat tres aspectes en els quals la política energètica ha de posar el focus: que la indústria requereix una “anàlisi micro” per transformar les seves fonts d’energia; que cal electrificar el transport, però posant atenció en el desenvolupament d’una xarxa de recàrrega pública; i que els gasos renovables tindran un paper fonamental per a la reducció d’emissions.

“En un context en el qual en trenta anys, la indústria espanyola ha de substituir el 60% del seu aprovisionament d’energia” i que “dos terços de l’energia que cal substituir és gas natural”, els gasos renovables són una alternativa per a la transició energètica. En aquest sentit, ha afirmat que “l’hidrogen es configura com l’opció que més promet, però hi ha dos condicionants: abaratir l’electricitat i crear un mercat”.

Fernández-Cuesta s’ha referit a la mobilitat sostenible. “L’electrificació del transport lleuger requereix ajuts inicials, neutralitat tecnològica durant l’esperat procés de reducció de costos de les bateries i dels cotxes elèctrics, i inversions massives en equipament públic de recàrrega” ha assegurat, mentre afirmava que no hi ha una alternativa tecnològica clara per al 56% del consum energètic del transport. “Les solucions hauran de comptar amb el gas natural, biocombustibles de segona generació, gasos renovables, hidrogen i combustibles sintètics”, ha afirmat.

Sobre el cost de l’electricitat, ha apostat per les subhastes, PPA i els mercats a termini, així com l’emmagatzematge elèctric i la vida útil de les nuclears per contribuir a abaratir el preu i aconseguir que el desenvolupament de les energies renovables sigui finançable.

En l’obertura d’aquesta setena sessió d’Energy Prospectives, Rafael Villaseca va destacar que “l’energia és un factor transcendental per al desenvolupament econòmic i social, i un factor determinant per a la lluita contra el canvi climàtic”, i va recordar que en aquest context “la regulació s’imposa”, per això són importants sessions com la que se celebra avui.