El Mediterrani necessitarà una inversió de 6,8 bilions d’euros per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050
L’anàlisi de l’OMEC destaca que els gasos renovables i l’hidrogen es perfilen com a opcions viables per reduir en un 40% les importacions de combustibles fòssils el 2030.

L’informe “Mediterranean Energy Perspectives 2025”, elaborat per l’Organisation Méditerranéenne de l’Energie et du Climat (OMEC), s’ha presentat avui en una jornada el tancament de la qual ha anat a càrrec del president executiu de Naturgy, Francisco Reynés.
Reynés ha subratllat que “l’energia és un tema cada vegada més important per a la societat i l’economia, i des de fa anys ocupa un lloc central en el nostre desenvolupament. Les conclusions de l’estudi ens recorden que la col·laboració és fonamental: l’oportunitat que ens ofereix l’energia al Mediterrani implica cooperar perquè no es converteixi en un coll d’ampolla i perquè diverses indústries puguin accedir als recursos que necessiten”. A més, Reynés s’ha centrat en la inversió i ha assegurat que “és clau el paper de la Unió Europea per garantir un marc que permeti a les empreses energètiques avançar. Hem de tenir esperança, però, sobretot, determinació per fer realitat la descarbonització amb preus assequibles”. Ha acabat afirmant que “és urgent invertir en transport, transmissió, distribució i primeres matèries per disposar d’un mix energètic diversificat i complir els nostres objectius”.
L’informe “Mediterranean Energy Perspectives 2025” revela que el Mediterrani s’enfronta a un desafiament energètic i climàtic marcat per una forta dependència dels combustibles fòssils, l’alta vulnerabilitat geopolítica i els riscos climàtics creixents. Per fer-hi front, el document planteja dues possibles alternatives a fi d’assolir la neutralitat climàtica el 2050: una pròrroga de les tendències actuals amb una reducció d’emissions relativa i una dependència persistent dels combustibles fòssils (Escenari de Referència), i l’alternativa d’assolir la neutralitat gràcies a l’impuls de l’eficiència energètica, l’electrificació i el desplegament massiu de les renovables (Escenari ProMED).
La transició cap a un sistema energètic mediterrani neutre en carboni requerirà nivells d’inversió sense precedents, si bé els experts de l’OMEC apunten que el cost de la inacció podria ser molt més gran. Així, les inversions energètiques fins al 2050 haurien d’arribar als 6,8 bilions d’euros en l’ambiciós Escenari ProMED. Aquesta xifra és gairebé el doble dels 3,7 bilions d’euros requerits en el més conservador Escenari de Referència. Si bé això representa un augment del 87%, seria tan sols l’1,1% del PIB regional anual, una ambició assolible si es compara amb els riscos creixents d’inestabilitat climàtica i inseguretat energètica.
A més, en l’Escenari ProMED, l’informe recull que l’electricitat cobriria el 59% del consum final d’energia, enfront del 22% actual, i les renovables aconseguirien el 79% de la generació elèctrica, de manera que, a més, les emissions es reduirien en un 90% en comparació amb les de 1990. El document també posa en valor el paper del gas en la transició, ja que considera que els gasos renovables i l’hidrogen serien opcions viables per disminuir les importacions netes de combustibles fòssils en un 40% per al 2030 i convertirien la regió en un exportador net per a la dècada del 2040.
Houda Ben Jannet, directora general de l’OMEC, ha ofert la visió integral que aquesta organització té del panorama energètic a la regió mediterrània. “Aquest informe no és només una perspectiva, sinó una brúixola estratègica per ajudar la regió a realinear les seves prioritats i actuar amb determinació. El Mediterrani té els recursos i l’experiència necessaris per construir un sistema energètic més segur, competitiu i sostenible. La transició serà complexa i exigent, però la direcció és clara. Com més ens acostem a l’Escenari ProMED, més tangibles seran els beneficis, des d’un augment de la seguretat energètica i de les oportunitats econòmiques fins a millores reals en la vida quotidiana de les persones. Aquesta edició és una crida a augmentar l’ambició, aprofundir en la cooperació i accelerar la inversió a tota la regió”.
Aproximació a la transició energètica al Mediterrani
Després de la presentació de l’informe hi ha hagut una estona per al debat amb una taula rodona en la qual han participat Stefano Sannino, director general en funcions per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf de la Comissió Europea; Paula Ceballos Coloma, representant de la Comissió Europea a Espanya, i Marco Piredda, vicepresident del Comitè d’Estratègia, Governança i Cooperació de l’OMEC.
Stefano Sannino ha afirmat que “el vast potencial renovable del Mediterrani es pot convertir en un pilar de la nostra transició verda compartida. A través de la iniciativa Trans-Mediterranean Energy and Clean Tech Cooperation (T-MED), la Unió Europea està convertint aquesta visió en acció, vinculant inversió, reformes i cooperació industrial per construir un espai energètic euromediterrani resilient i just”.
Paula Ceballos Coloma ha assenyalat l’aspecte crític que se sol oblidar: les primeres matèries. “Al sud de la Unió Europea tenim sol i vent, però no disposem dels materials necessaris per a l’energia neta, cosa que ens fa dependre de països com la Xina. Parlem de liti, cobalt, coure, entre molts altres, l’escassetat dels quals serà un problema a causa de l’alta demanda que preveiem. Per això, la Unió Europea ja ha aprovat legislació en aquest sentit i té l’objectiu de poder processar aquests materials a Europa. Per aconseguir-ho, la col·laboració internacional és fonamental per diversificar la cadena de subministrament i posar en marxa projectes estratègics entre les dues ribes del Mediterrani”.
Marco Piredda ha apuntat que “en aquesta conjuntura crucial per al Mediterrani, la nova edició del “Mediterranean Energy Perspectives 2025” s’enfronta a una regió que experimenta canvis profunds en matèria d’energia, connectivitat i pressions polítiques i ambientals en evolució constant”. Per a Piredda, “aquesta situació exigeix actuar sense demora: el progrés transformador depèn de l’adopció de solucions pràctiques i de l’assoliment d’un equilibri real. Garantir la seguretat energètica, juntament amb la construcció d’unes bases socials i econòmiques sòlides, hauria de ser el motor de la transició que s’acosta”.
En l’obertura de la jornada, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, ha destacat que “en un context de gran complexitat i reptes creixents, és essencial posar a disposició del sector energètic dades, informes i anàlisis que serveixin de base per a la presa de decisions. És per això que l’OMEC s’ha consolidat com una referència indiscutible per entendre els desafiaments a la regió mediterrània, i aquest informe ofereix una visió integral del panorama energètic fins al 2050, ja que aborda escenaris actuals i futurs. Aspectes com la seguretat energètica, la descarbonització, la integració de renovables i la col·laboració entre països mediterranis són prioritaris. Aquesta anàlisi traça un full de ruta realment ambiciós que impulsa la innovació i l’aprofitament dels nostres recursos comuns”.
Comparteix