Els presidents dels organismes reguladors d’Espanya i Europa destaquen la importància de la integració del mercat europeu per afrontar amb èxit la transició energètica

La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, i el director de l’Agència de la UE per a la Cooperació dels Reguladors d’Energia (ACER), Christian Zinglersen, han participat avui en la 13a edició del cicle de conferències Energy Prospectives i han debatut sobre les perspectives de la regulació energètica d’Espanya i la UE.

En l’obertura de la jornada, organitzada per Fundació Naturgy i l’IESE Business School, el president de Naturgy, Francisco Reynés, ha destacat “la importància de la transició en el seu conjunt i de la necessitat de fer una regulació adequada en aquest procés”. “El món de l’energia requereix smart regulation, ningú no dubta que s’ha de regular per avançar en la transició energètica, però ningú no dubta tampoc que cal ser realistes per permetre que aquesta transició es faci complint els tres objectius del trilema energètic: sostenibilitat, garantia de subministrament i preus assequibles per als consumidors”, ha afirmat Reynés.

En aquest sentit, la presidenta de la CNMC ha coincidit en el repte que representa la transició energètica i ha remarcat el tercer objectiu del trilema energètic referit pel president de Naturgy, i afirma que el consumidor ha de ser qui motivi més les nostres actuacions, sense perdre de vista la seguretat de subministrament, que ha de continuar sent “una prioritat”.

Fernández ha posat en relleu el paper del mercat, que “ha de continuar sent el que mani en el sector energètic”. “Hem viscut moments difícils en què han calgut mesures conjunturals, però ha estat el mercat el que ha aconseguit consolidar l’energia com la veiem ara”, ha dit.

Respecte als objectius en matèria de renovables, la presidenta del regulador espanyol ha defensat que Espanya té una posició molt privilegiada, a la qual cal afegir un sistema gasista amb capacitat per garantir el subministrament, però ha fet referència a com integrar-les en el mix energètic. “La regulació ha d’abordar reptes específics per assegurar aquesta integració, com ara modernitzar les infraestructures mitjançant la digitalització perquè la intermitència sigui assegurable, i que tot això es faci de manera assequible per al consumidor”, ha manifestat Fernández.

Certesa jurídica per assegurar la inversió

Així mateix, ha afirmat que “la regulació és crucial, perquè ha de crear un marc que doni certesa jurídica, però que sigui prou flexible perquè l’adaptació sigui possible en situacions disruptives”, i ha afegit que la certesa jurídica ha de prevaler perquè les inversions necessàries de la transició energètica es puguin dur a terme. En aquest sentit, ha reivindicat la independència dels organismes reguladors sectorials per “aconseguir que els mercats siguin forts i funcionin en plena competència”.

Fernández ha remarcat també la col·laboració en l’àmbit europeu al si d’ACER, perquè “és la garantia que els mercats funcionen com a instrument de generació de les inversions necessàries per a la descarbonització. Els mercats han de funcionar, si cal, amb mesures conjunturals, però sense oblidar les estructurals”.

Per la seva part, el director d’ACER ha destacat la importància del paper de l’organisme que representa per fer front a la integració dels mercats energètics, “el repte clau que tenim a Europa”.  En aquest sentit, Zinglersen ha recordat que, en l’entorn de volatilitat de preus que estem vivint, “aquesta hauria estat set vegades més gran si els mercats haguessin estat aïllats”.

Per al director de l’agència europea, “la posada a disposició comercial de la capacitat elèctrica transfronterera té una importància vital per a molts estats membres, i això inclou també els estats membres que són els principals exportadors d’electricitat al llarg de l’any”.

El responsable europeu dels reguladors ha manifestat que “continuar reforçant un model de recursos compartits a tota la UE requereix inversions en infraestructures, normes, institucions i governança, i encara més important, també requereix una inversió política en els nivells de confort de ser més interdependents d’altres estats membres per satisfer les necessitats energètiques pròpies”.

Respecte a les interconnexions, Fernández n’ha recordat la importància en el recent episodi de reducció de generació nuclear a França i el paper que Espanya va jugar en la seguretat de subministrament del país veí, i reclama que les interconnexions s’executin.

En la seva anàlisi de la situació actual, Zinglersen ha afirmat que “la millora de l’equilibri entre l’oferta i la demanda ha fet abaixar encara més els preus de l’energia els darrers mesos. Tanmateix, l’oferta en general és limitada, la qual cosa fa que els preus siguin bastant volàtils i estiguin exposats a esdeveniments imprevistos”. En aquest sentit, afirma que “la demanda asiàtica de GNL, que s’està recuperant, continua sent un factor important per als preus del gas”, i que “el risc de volatilitat dels preus persisteix, ja que el mercat continua exposat a esdeveniments imprevistos”.

En aquest sentit, Zinglersen ha afirmat que “la volatilitat ha arribat per quedar-s’hi”, i s’ha referit a les eines de què es disposa per abordar-la: preservar els senyals de preu per incentivar flexibilitat, més integració dels mercats a la UE, mercats de futurs millorats, protecció al consumidor i un paper per a la contractació a llarg termini.

Els dos ponents han parlat també de la necessitat d’establir una regulació adequada per als mecanismes de capacitat que assegurin el subministrament. Sobre els gasos renovables, la presidenta de la CNMC ha dit que s’estan fent els passos per incorporar-los de manera prou prudent al sistema, d’acord amb el potencial del biometà a Espanya. I en relació amb els projectes d’hidrogen, ha assenyalat que van en paral·lel i es podran desenvolupar quan hi hagi prou renovables per al consum.

En el tancament de la sessió, el professor de l’IESE Business School, Jordi Gual, ha afirmat que és crucial que s’adoptin les mesures correctes perquè la transició es faci amb seguretat de subministrament i a preus assequibles. “És important que entre polítics, reguladors i agents de la indústria encertem en les mesures de regulació, perquè ens juguem molt en aquesta transició cap a l’energia sostenible i, si no surt bé, la ciutadania no l’entendrà, la qual cosa pot agreujar el sentiment que les decisions de política pública estan allunyades del seu dia a dia i els acaben perjudicant”.