Emily Benson (CSIS): “La nova legislació americana davant del canvi climàtic és una oportunitat per forjar aliances entre els EUA i la UE”

Fundació Naturgy i el Reial Institut Elcano (RIE) han organitzat avui la jornada ‘Sendes geopolítiques de la transició energètica: la relació transatlàntica’, en què experts internacionals han analitzat com s’està articulant la resposta europea després de la publicació de la Inflation Reduction Act (IRA) per part dels Estats Units. El president de Naturgy, Francisco Reynés, i Charles Powell, director del Reial Institut Elcano (RIE), van participar a la inauguració de la jornada.

La directora i sènior fellow del Center for Strategic and International Studies (CSIS) de Washington, Emily Benson, s’ha mostrat convençuda que la nova llei aprovada pel Govern americà “representa per als membres de la UE, com Espanya, una oportunitat de forjar noves aliances i ajudar a integrar la resiliència i la seguretat de subministrament en una nova arquitectura econòmica global”.

L’analista del CSIS va explicar que la IRA es va aprovar per fomentar inversions, reduir emissions i reforçar la investigació i el desenvolupament de tecnologies verdes. “És la inversió climàtica més gran de la història, que injectarà més de 800.000 milions de dòlars en l’economia americana en els propers 10 anys per a tecnologies verdes, en una combinació d’ajudes, crèdits fiscals i avals”, va explicar. Benson va sostenir que “encara és molt difícil veure qui seran els grans beneficiaris de la IRA, però sí que ja ha tingut un impacte significatiu al comerç”.

L’experta va explicar que malgrat els diferents models per fer front al repte climàtic que representen els Estats Units i Europa, tots dos mantenen punts en comú. “Tots dos creuen en la importància de baixar el risc davant la Xina, abans que reduir l’acoblament econòmic, i encara que els EUA estan intentant reforçar, per exemple, sectors crítics com el dels semiconductors, el desacoblament total amb la Xina no és possible ”.

També es va referir a l’alineament del sector privat dels dos costats de l’Atlàntic pel que fa a les relacions comercials amb la Xina, i en aquest sentit va sostenir que “és important que el sector privat persuada a les administracions per mantenir les relacions amb el país asiàtic ”.

“Una altra preocupació compartida és la contínua amenaça de la Xina per reduir exportacions de minerals i altres productes vitals per a la transició ecològica. El gir cap al proteccionisme podria derivar en alteracions més grans de la cadena de subministrament, que podrien anar des dels panells solars i els materials crítics fins als medicaments”, segons Benson, que va concloure que “ens enfrontem a un entorn de més amenaça geopolítica”.

Tot i això, malgrat aquests punts en comú, la investigadora americana es va referir també a les “moltes diferències entre els EUA i Europa per fer front a la mitigació del canvi climàtic”. Així, ha explicat que el primer promou acords sectorials petits, considera la Xina com una amenaça i promou que les seves empreses s’allunyin del gegant asiàtic, davant de l’aposta europea d’acords multisectorials i la visió de la Xina com a mercat d’exportació rellevant. Benson també es va referir a la diferent durabilitat de les polítiques que es promulguen a banda i banda de l’Atlàntic, més a curt termini als EUA que a Europa.

El trilema energètic i la bretxa transatlàntica

El president de Naturgy, Francisco Reynés, va contraposar també a la seva intervenció els dos models a què s’enfronta actualment el món de l’energia: “l’americà, que amb la IRA incentiva amb polítiques fiscals i no fiscals, la inversió i la transició energètica , i l’europeu, que manté una aproximació on preval el curt termini de la sobreregulació”.

“Des de Naturgy hem defensat sempre la iniciativa privada de prendre avantatge de totes oportunitats, per incentivar el trilema energètic de la sostenibilitat, la seguretat de subministrament i els preus raonables”, va afirmar Reynés. “El repte que tenim avui és buscar un equilibri entre aquests tres objectius, però també el quart repte que envolta tot això és que això es faci mantenint una certa perspectiva d’incentiu a la inversió, i una certa recuperació de la mateixa, i que la societat obtingui un benefici a curt, mitjà i llarg termini”.

Per la seva banda, el director del Reial Institut Elcà, Charles Powell, va ressaltar un altre triple repte a què s’enfronta la UE: la relació amb els EUA en un moment de guerra a Europa, la política davant de la Xina en un moment d’auge d’aquest país, i la relació amb el conjunt d’economies emergents que no apliquen sancions contra Rússia.

“La relació transatlàntica és preocupant per a nosaltres perquè és una relació de desequilibri”, segons Powell, que va afirmar que “la bretxa econòmica, militar i tecnològica entre els EUA i Europa està augmentant i això es tradueix en una creixent irrellevància d’Europa a ulls dels EUA”.

Transició energètica com a oportunitat de canvi

Després de la principal intervenció d’Emily Benson, el director del Programa d’Energia i Clima del RIE, Gonzalo Escribano, ha moderat un debat amb experts en política energètica de la Comissió Europea, la CEOE i el Reial Institut Elcano.

Federico Steinberg, investigador principal del Reial Institut Elcano, ha sostingut que “a Europa, atès el major estat del benestar, no podem estar a l’alçada d’igualar els subsidis que es fa als EUA si no ens comportem com una unió fiscal ”. Sobre les relacions polítiques transatlàntiques, Steinberg va afirmar que “la UE no ocupa gaire espai mental al Govern americà perquè som un aliat, però hi ha ocasions en què cal aixecar la mà”. I en clau empresarial, va dir que “les oportunitats per a empreses europees per instal·lar-se als EUA són molt interessants”.

El coordinador per a Espanya dels Plans de Recuperació i Resiliència de la Direcció General de l’Energia de la Comissió Europea, Carlos Maravall, va explicar que els plans de Recuperació i Resiliència són l’IRA d’Europa; fins i tot en la crisi de l’hivern passat no hi ha hagut talls de gas i electricitat a Europa gràcies a la feina d’administracions públiques i empreses privades, però a llocs com Califòrnia o Austràlia, sí que n’han tingut”. “Hem fet front al repte geopolític més gran de la UE quan Rússia ens ha volgut tallar l’aixeta de l’energia”, en un context on “hi ha molts problemes que són mundials, però també n’hi ha molts que són locals”, va afegir Maravall.

Per part seva, Claudia Yáñez, responsable de Polítiques de la Direcció General d’Energia de la Comissió Europea, ha apuntat que “l’any passat ens enfoquem al REPowerEU i la nostra resposta a la IRA ha estat una combinació del REPowerEU i el Pacte Verd europeu . Els nostres objectius eren augmentar el desenvolupament d’energies netes, eficiència energètica i alternatives de subministrament”. “Hem de treballar des de la perspectiva domèstica per poder fer front al repte geopolític”, va afegir.

Així mateix, Marta Blanco, presidenta de CEOE Internacional, ha fet una crida a “ser resilients i alhora competitius”, i per això ha destacat com a elements imprescindibles “agilitzar permisos, alleujar la sobrecàrrega regulatòria i una política comercial consistent”. “Veníem d’una situació en què havíem de diversificar amb alts costos energètics, que ens resten competitivitat”, i els EUA amb la seva iniciativa “ens posa en una situació de pensar què podem fer per ser competitius”, ha afirmat Blanco.

El president de la Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, va clausurar la jornada amb una reflexió sobre la importància de la geopolítica, que està totalment imbricada amb l’energia. Villaseca va recordar la complexitat d’aquest sector, que viu moments especialment tensos, però es va mostrar convençut que la UE “dissenyarà plans d’actuació amb una visió més enllà del curt termini que ens permetin reaccionar”.