Espanya hauria de multiplicar per 25 la taxa de rehabilitació d’edificis per complir els objectius d’eficiència energètica del Pacte Verd

portada_libro_rehabilitación_ES Energia i medi ambient

Un estudi publicat per Fundació Naturgy, que analitza casos d’èxit dels Estats Units, Austràlia i Europa, conclou que el format d’interlocutor únic facilita la posada en marxa dels projectes de rehabilitació.

Europa no ha aconseguit assolir encara el ritme de renovació d’immobles necessari per assolir la neutralitat climàtica el 2050, per la qual cosa la rehabilitació energètica serà imprescindible per millorar l’eficiència energètica i complir els objectius climàtics.

La taxa de renovació d’edificis a Europa hauria de ser de prop del 2-3% anual per poder complir els objectius de neutralitat climàtica el 2050. Tanmateix, la mitjana europea està actualment en l’1%, i Espanya es troba a la cua d’aquest rànquing.

“Al nostre país, hauríem de multiplicar per 25 el ritme de rehabilitació”, ha afirmat avui Mikel Lasa, conseller delegat d’Espanya i Portugal d’EIT InnoEnergy, en la presentació de l’informe ‘Iniciatives i models de negoci per a la rehabilitació d’edificis. Una comparativa global’ publicat per Fundació Naturgy.

Per la seva part, el subdirector general d’Eficiència Energètica del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), Juan Jacobo Llerena, ha explicat que “a Espanya, tenim un parc immobiliari antic, ineficient energèticament. De 20 milions d’habitatges, 9,4 necessiten una reforma urgent”. “És necessària la col·laboració publicoprivada i una inversió intel·ligent en el marc de la transició energètica”, ha afirmat.

La directora general de la Fundació Naturgy, María Eugenia Coronado, ha destacat la importància de la rehabilitació energètica “en el marc de la transició energètica i de la neutralitat climàtica que estableix el Pacte Verd europeu, que ha fixat uns ambiciosos objectius d’eficiència i descarbonització”.

El model d’interlocutor únic, el més adequat

L’estudi elaborat per EIT InnoEnergy, empresa referent en innovació global en energia a Europa, analitza fins a setze experiències de rehabilitació energètica als Estats Units, Austràlia i Europa, afirma que el model d’interlocutor únic és el més adequat per donar un impuls a la millora de l’eficiència dels edificis europeus, un 75% dels quals és ineficient energèticament a causa de la seva antiguitat.

El parc immobiliari és el responsable del 40% del consum d’energia de la UE, del 36% de les emissions de CO2 i del 55% del consum d’electricitat, segons afirma l’informe. Segons recull l’estudi, més del 40% dels edificis van ser construïts abans del 1960 i el 90% abans del 1990. Per això, la rehabilitació energètica, en la qual l’Administració local tindrà una funció decisiva, serà imprescindible per assolir la descarbonització establerta al Pacte Verd europeu.

En els models analitzats, “malgrat la varietat de plans de subvenció per promoure l’eficiència energètica, l’adopció d’una rehabilitació profunda o fins i tot superficial és encara limitada”, ateses les múltiples barreres amb què topen els propietaris: complexitat del procés, falta de coneixement sobre qüestions tècniques i poca conscienciació sobre els beneficis de la rehabilitació, a més del cost i les ineficiències al mercat.

La fragmentació de la cadena valor, una barrera

“En l’anàlisi de casos realitzada, s’ha detectat l’existència de massa intermediaris i pocs professionals formats, i s’ha constatat també un excés de burocràcia, en molts casos agreujada per la falta de continuïtat en les ajudes”, ha explicat Lassa.

En qualsevol rehabilitació intervenen molts actors: propietaris, inquilins, constructors, fabricants, ajuntaments i altres entitats públiques, a més dels subministradors d’energia. “Cal coordinar gestions amb cinc, sis o fins i tot més parts interessades. No és només una qüestió de finançament, sinó de la fragmentació de la cadena de valor que cal organitzar”, ha afirmat Lucienne Krosse, responsable de Ciutats i Edificis Sostenibles d’EIT InnoEnergy.

Segons Lasa, “hi ha models interessants, com els contractes de subministrament d’energia a llarg termini amb capitalització dels estalvis. Amb aquesta fórmula, el propietari no ha de fer front al cost de la rehabilitació en el moment inicial, sinó que el va pagant a poc a poc, a través dels estalvis d’energia i mitjançant una quota mensual similar que ja pagava abans de la rehabilitació”.

L’estudi demostra que aquest tipus de models, basats en un interlocutor únic, són els que més èxit aconsegueixen. Així mateix, els autors constaten que tant les empreses subministradores i distribuïdores d’energia com les administracions tenen un paper fonamental a l’hora d’identificar clients potencials.

El document també advoca pel desenvolupament de plataformes col·laboratives que permetin unir esforços entre empreses tradicionalment competidores, per reduir el risc tècnic i financer i aconseguir millors costos per al propietari.

A més del model d’interlocutor únic, els autors també distingeixen dos models d’èxit més: els plans de finançament innovadors, que permeten afrontar millor els elevats costos inicials, i els models basats en nous fluxos d’ingressos, que preveuen una reducció d’impostos o incentius.

En la presentació de l’estudi també ha participat Mar Blázquez, subdirectora general adjunta d’Eficiència Energètica del MITECO, que ha afirmat que “tenim dos grans reptes per impulsar la rehabilitació energètica: dinamitzar la demanda davant les múltiples barreres que alenteixen el ritme de la rehabilitació i integrar una oferta molt desagregada al mercat”.

Per la seva part, el president del Col·legi d’Arquitectes de Madrid, Sigfrido Herráez, ha explicat que “hem creat una oficina de rehabilitació com a finestreta única per desenvolupar aquest tipus de projectes. Hi ha un nínxol de treball evident i potenciarem formació específica”.

El CEO de la Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), Roberto Colomer, ha afirmat que “és necessària una digitalització completa de tota la informació, en la qual participin tots els intervinents en el procés de rehabilitació i de manera sostinguda en el temps, per poder discernir què és i què no és finançament verd, que és també molt important per a la recuperació econòmica i la creació d’ocupació”.