Espanya i Europa, davant la volatilitat energètica: renovables, regulació i inversió com a palanques

Kadri Simson, excomissària europea d’Energia durant el mandat de la primera Comissió Von der Leyen, i Raymond Torres, director de Conjuntura Econòmica de Funcas i de l’Observatori Funcas Europe, han protagonitzat la 22a sessió de conferències d’alt nivell de l’any organitzades per Fundació Naturgy i IESE Business School. En aquesta nova edició, els convidats han compartit en un col·loqui —moderat per Edi Soler, professor agregat de la Pràctica de la Direcció del Departament de Comptabilitat i Control d’IESE Business School— la seva visió sobre l’estat de l’economia mundial i les seves implicacions per al futur de l’energia.

Kadri Simson feia referència al fet que “durant molt de temps, el debat polític a Europa es va centrar en la disjuntiva entre preus assequibles o seguretat del subministrament. Abans del 2022, l’agenda energètica europea prioritzava els costos baixos enfront de la independència estratègica. Aproximadament el 20% de les importacions energètiques d’Europa procedien de Rússia i, aquell any, després de les tensions amb els proveïdors de gas, Europa va pagar prop de 640.000 milions d’euros en combustibles fòssils. A partir d’aquesta crisi, la política energètica va començar a posar esment estratègicament en tres elements: seguretat, preus i sostenibilitat”.

Per a Simson, “sí que hi ha consens en les lleis climàtiques, però la qüestió clau és si Europa serà capaç de complir-les. Un dels objectius fonamentals és no tornar a dependre estratègicament d’altres països, com va passar en el passat. Els mercats energètics continuen sent volàtils a causa de les tensions geopolítiques, per exemple, al golf Pèrsic. No obstant això, també s’han produït avenços. El preu del barril és actualment d’uns 56 dòlars, enfront dels aproximadament 100 dòlars del 2020, la qual cosa reflecteix un cert progrés en l’estabilització del mercat. A més, el 2025 les energies renovables van superar per primera vegada els combustibles fòssils a Europa, fet que es considera un dels grans èxits energètics del continent”.

Kadri Simson ha ressaltat que “un dels principals desafiaments és substituir el gas importat per gas produït a Europa. En aquest sentit, el biometà apareix com una de les alternatives més prometedores. El biometà es produeix en sòl europeu, es pot transportar a través dels gasoductes actuals i representa una opció més neta i econòmicament viable. Europa no pot substituir una dependència estratègica per una altra, especialment en un context de noves amenaces com ara les tensions comercials o els aranzels. Per això, és fonamental desenvolupar polítiques energètiques sòlides i sostingudes que redueixin l’ús de combustibles fòssils i millorin el rendiment econòmic”.

Malgrat això, Simson comentava que “la indústria europea afronta un problema clar de competitivitat energètica. Els preus de l’energia a Europa són aproximadament el doble que als Estats Units i també més alts que a la Xina. Per abordar aquest desafiament, es planteja accelerar la transició cap a l’energia verda, impulsar l’electrificació i la descarbonització industrial, combatre la competència deslleial internacional i protegir, alhora, la indústria europea”.

En definitiva, l’excomissària europea d’Energia acabava afirmant que “la transició energètica és inevitable i necessària. I la qüestió energètica continua sent un dels temes centrals del debat europeu. Europa importa prop del 90% del petroli i del gas que consumeix i seguirà estant exposada a mercats volàtils. Tanmateix, s’han fet passos importants per reforçar la seguretat energètica, com ara noves normes d’emmagatzematge de gas o acords internacionals per diversificar els proveïdors. El repte ara és mantenir l’impuls i no caure en la complaença. Com s’ha assenyalat, Europa es troba avui en una situació millor que la del 2022, però el veritable desafiament serà mantenir el rumb cap a una transició energètica que combini seguretat, sostenibilitat i competitivitat”. 

Durant la seva intervenció, Raymond Torres ha volgut destacar que “fa almenys deu anys que parlem d’energies renovables i independència energètica d’Europa i, si mirem les dades, per exemple, en termes de generació d’electricitat, en el cas d’Espanya estaríem aproximadament en el 59% de producció elèctrica que prové d’energies renovables. Malgrat tot, els vaivens de la conjuntura internacional ens afecten en gran manera. Sigui quina sigui la crisi o el seu origen, té una especial incidència i, en aquest moment, arran del conflicte a l’Iran, el que estem observant és un encariment de l’energia per a les empreses i per a la ciutadania a Europa superior al d’altres llocs, per exemple, els Estats Units. És a dir, hi ha una mena de tensió i de contradicció”.

Torres indicava que aquesta paradoxa tenia relació amb tres elements específics: “el primer és un dèficit d’inversió. Europa inverteix cada any aproximadament 1,5 punts del PIB menys que els Estats Units i arrossega des de fa com a mínim deu anys, des de la crisi financera, un dèficit d’inversió molt important; el segon element té a veure amb la competitivitat i, en particular, amb els preus de l’energia. En termes generals, no hi ha un problema estructural de competitivitat a Europa. Si analitzem indicadors com els costos laborals unitaris, en molts casos han crescut al mateix ritme o, fins i tot, una mica menys que als Estats Units. No obstant això, sí que tenim un problema de competitivitat en termes de preus energètics a Europa, si bé és cert que la situació d’Espanya és diferent, ja que el preu de l’electricitat se situa aproximadament un 20% per sota de la mitjana europea; i el tercer element està relacionat amb la regulació i la previsibilitat. Continuem observant una coincidència molt clara entre les variacions de la cotització del gas i les variacions del preu de l’electricitat, inclús en el molt curt termini. Això introdueix una gran volatilitat en els preus energètics i manté una vulnerabilitat que persisteix fins i tot quan augmenta el pes de les energies renovables”.

A més, Torres també ha volgut centrar l’atenció en el biometà com a alternativa per resoldre el trilema energètic. “Algunes tecnologies poden contribuir a resoldre’l. L’energia nuclear, per exemple, pot ser part de la solució en alguns països, però també ho poden ser altres alternatives com el biometà, que pot ajudar a reforçar la seguretat del subministrament i avançar en la transició energètica. L’important és que qualsevol decisió es prengui amb una certa previsibilitat, perquè els inversors necessiten saber quin serà l’escenari energètic en els anys vinents”.

Per concloure la seva intervenció amb aspectes positius, Torres ha afirmat que “tot i això, hi ha motius per a un cert optimisme. Si fa cinc anys ens haguessin preguntat com resistiria Europa una crisi energètica, la invasió d’Ucraïna, les tensions comercials i les noves crisis geopolítiques, probablement hauríem previst un resultat molt pitjor. L’economia europea ha demostrat una resiliència notable. I la segona raó per a l’optimisme és que, quan Europa necessita alguna cosa, la urgència aflora. En molts casos sabem quines són les solucions; allò que ens cal és aquest sentiment d’emergència per mobilitzar la inversió, reforçar la integració del mercat i avançar en la transició energètica”.

Al començament de la sessió ha estat present Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, qui ha afirmat que “traslladar a totes les persones interessades en el món energètic una visió de profunditat i abast, oferta per personalitats rellevants del món de l’economia, de l’energia i de l’empresa, és un dels objectius fonamentals de la Fundació”.

Villaseca afegia que “és gairebé impossible pensar en crisis econòmiques sense parlar d’energia. L’impacte que l’energia ha tingut en les crisis econòmiques, o la crisi econòmica en l’energia, ha estat i continua sent determinant. El trilema del sector energètic està, una vegada més, alterat per factors geoestratègics, amb el preu disparat i la seguretat en dubte; avui, la confiança que aquestes situacions es reverteixin és un gran interrogant”.