Europa ha d’aprofundir en la reforma del seu mercat energètic perquè ara importa tant l’origen de l’energia com el seu preu

Mario Draghi, guardonat fa poc amb el Premi Princesa d’Astúries i expresident del Consell de Ministres d’Itàlia i del Banc Central Europeu, ha estat el protagonista d’una edició especial d’Energy Prospectives, la sèrie de trobades d’alt nivell de Fundació Naturgy i IESE Business School sobre les condicions econòmiques, regulatòries i tecnològiques que s’albiren per al futur del sector energètic.

En la trobada, que s’emmarca en el primer aniversari de la presentació de l’Informe Draghi, s’han analitzat la consecució dels objectius, si les recomanacions s’han posat en marxa i en quin punt es troba la Unió Europea respecte a la resta de potències mundials.

L’Informe Draghi va marcar un full de ruta ambiciós per enfortir la competitivitat i l’autonomia d’Europa en matèria de sostenibilitat i energia. Dotze mesos després de publicar-se, el continent es troba en una posició encara més fràgil que llavors, amb només un 11,2% de les 383 recomanacions plenament executades.

En aquest sentit, l’exprimer ministre italià ha afirmat que Europa està en una situació més complicada que fa un any, donada la seva dependència de matèries primeres i de tecnologia, a més d’assenyalar la importància que està adquirint actualment la situació geopolítica, la seguretat i la resiliència de les cadenes d’aprovisionament. I, entre les prioritats immediates a partir de les seves recomanacions, Draghi avançava que les més urgents són les reformes necessàries, un augment de la inversió i enfrontar-se a la regulació actual per poder-se enfortir internament.

Des de la publicació de l’informe, l’escenari internacional ha evolucionat significativament. Els Estats Units, la Xina i fins i tot el Japó estan posant en pràctica una política industrial més ràpida i efectiva que a Europa. En vista d’això, Draghi ha esmentat que després de publicar l’informe es va fer una crítica al proteccionisme de la política industrial, cosa que ara perd força, ja que cada vegada més potències l’adopten. En aquest sentit, considera que tant els EUA com la Xina apliquen polítiques industrials, tot i que amb models diferents. A més, apuntava la necessitat de revertir el pes de la inversió privada en R+D a Europa, i equiparar-lo al model nord-americà en què la inversió pública és mínima i el pes recau en el sector privat.

En parlar del paper de les pimes a escala europea, que representen el 70% de l’ocupació europea total, i de com les administracions poden ajudar-les a ser més competitives, Draghi indicava que es tracta d’un tema crucial per la mateixa estructura industrial europea. Assenyalava que a l’hora de preparar l’informe va quedar palès que, encara que el finançament existia, el gran obstacle per als petits i mitjans empresaris europeus era l’escalabilitat, la qual cosa evidencia que Europa no està creant les condicions adequades perquè les empreses locals escalin.

D’altra banda, l’energia continua sent un dels grans reptes d’Europa. Les empreses europees s’enfronten a preus de gas i electricitat més elevats que, per exemple, els Estats Units, fet que impacta directament en la competitivitat industrial europea. Per poder abordar aquesta situació, Draghi insta una reforma urgent perquè els costos energètics a Europa siguin competitius. Per a l’expresident del BCE, és prioritari que Europa aprofundeixi en la reforma del mercat energètic, ja que el trilema i els seus objectius han canviat de pes i ara importa tant l’origen de l’energia com el seu preu. A Europa, els permisos per a infraestructures triguen fins a nou anys a estar disponibles a causa, principalment, d’una governança molt fragmentada. L’informe proposa vincular preus a contractes a llarg termini i renegociar contractes per diferència, agilitzar permisos i fer del finançament públic comú la regla per a projectes d’interès europeu, reduint colls d’ampolla i millorant costos i seguretat, i optar per la neutralitat tecnològica.

Finalment, i com també esmenta en el seu informe, ha destacat la urgència d’un augment de la coordinació europea en la gestió de béns públics, com les infraestructures de xarxa. Amb això, destacava la tasca que està duent a terme el sector privat, que ja avança i explora com aconseguir els objectius. No obstant això, ha posat esment en què l’esforç més gran ha de venir del sector públic, que ha de simplificar les normatives i la legislació. Assenyalava que urgeix un marc comú i, per impulsar-lo, el sector privat ha d’ajudar a canviar l’opinió pública, fent servir el seu altaveu perquè s’escolti i es reformin les normes.

Per acabar, Mario Draghi ha fet una reflexió sobre com Europa pot assolir l’èxit desitjat en un escenari a 10 anys, és a dir, fins al 2035. Per a Draghi, la solució exigeix accelerar el creixement i descarbonitzar al mateix temps. L’objectiu últim és un continent energèticament independent, competitiu i d’alt creixement, i aquest és l’eix de l’informe —descarbonització i competitivitat—, entenent la descarbonització com la palanca per enfortir la competitivitat.

Al començament de la jornada, Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, ha destacat que “aquestes sessions han superat amb escreix les nostres expectatives inicials, i la d’avui ho confirma per partida doble, per l’èxit de les jornades i per la presència del Dr. Draghi”. Reynés afirmava que la solidesa de les idees i la precisió de diagnòstic de Draghi són difícils d’igualar, a més del seu europeisme. “Ens interessa especialment conèixer les seves propostes en energia i economia, i com es poden traduir en solucions concretes. En definitiva, volem acostar la ciència i el pensament a la realitat de l’empresa i l’economia, la qual cosa s’ha de traslladar a les necessitats de la societat”, acabava.

Per la seva banda, en aquesta nova sessió d’Energy Prospectives, Franz Heukamp, director general d’IESE, ha afirmat que “avui parlarem d’un tema crucial com és l’energia. Tenim la gran sort de donar la benvinguda al Dr. Mario Draghi que, amb el seu “whatever it takes”, va exemplificar un lideratge decisiu en el moment oportú, i el seu l’informe ha marcat fites que han ajudat a fer que Europa estigui millor que en el passat”. Heukamp acabava destacant que el paper de l’energia és essencial per a les persones i que “hem de garantir-ne el subministrament de manera estable i assequible, amb un entorn regulatori previsible”.

Energy Prospectives, converses d’alt nivell 

Energy Prospectives, organitzat per Fundació Naturgy i IESE Business School, és un cicle de converses d’alt nivell que reuneix figures reconegudes de l’àmbit nacional i internacional per la seva experiència, visió i coneixement del sector energètic, i empresaris, reguladors, directius i acadèmics. Aquesta iniciativa forma part de les activitats que la Fundació Naturgy duu a terme sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, des del debat seriós i rigorós, per promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible.

Entre les seves línies d’actuació, Fundació Naturgy, creada el 1992 per la companyia energètica, té l’objectiu de transferir coneixements especialitzats sobre les noves tecnologies energètiques i les claus de la transició cap a un sistema d’energia més sostenible, així com de divulgar valors de preservació del medi ambient i el consum responsable d’energia. A més, disposa d’un programa educatiu referent en matèria d’energia i també formació professionalitzadora per millorar l’ocupabilitat en el sector i contribuir a la promoció de l’ocupació verda. També desenvolupa programes d’acció social i incideix especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.