Experts adverteixen que els avenços climàtics globals encara “no estan a l’altura” dels objectius de l’Acord de París
Fundació Naturgy i el Capítol Espanyol del Club de Roma han celebrat una nova sessió de ‘Converses entre experts’ centrada en l’evolució i el compliment dels objectius ambientals a Espanya i al món.
Els objectius ambientals establerts per les diferents institucions, tant a escala nacional com internacional, han marcat el rumb dels països per als anys vinents. És per això que Fundació Naturgy i el Capítol Espanyol del Club de Roma han organitzat una nova sessió de ‘Converses entre experts’ sobre ‘Objectius ambientals: evolució i compliment a Espanya i al món’, en la qual s’ha abordat l’actualitat sobre energia, medi ambient o sostenibilitat.
En la sessió, hi han participat Óscar Barrero, soci responsable d’Energia a PwC España, i Luis Robles, soci de Liken Carbon Hub, que han intervingut en un debat moderat per Manuel Planelles, redactor de canvi climàtic, medi ambient i energia d’El País. A més, hi han estat presents María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy per inaugurar la jornada, i José Manuel Morán, vicepresident del Capítol Espanyol del Club de Roma, qui ha estat l’encarregat de clausurar l’esdeveniment.
Durant la seva intervenció, Óscar Barrero ha assenyalat que, si haguéssim de posar una nota als avenços en matèria de lluita contra el canvi climàtic, hauria de ser un suspens. “És cert que hi ha un esforç, però els resultats no han estat a l’altura dels objectius marcats. El propòsit de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C respecte a l’era preindustrial no s’ha assolit, fet que demostra que els compromisos adoptats no han estat suficients”. A més, Barrero afegia que “en els últims cinc anys, les emissions globals han augmentat un 4%, quan hauríem d’haver estat reduint-les, la qual cosa ens deixa un camí cada vegada més complicat, que exigirà un esforç molt més gran per reconduir la situació”.
Tot i així, Óscar Barrero afirmava que “dins d’aquest balanç global poc satisfactori, hi ha senyals esperançadors. Encara que en l’àmbit polític es perceben certs retrocessos en alguns països, les empreses i la societat civil continuen avançant de manera decidida. Cada vegada més actors econòmics i socials estan prenent consciència dels efectes del canvi climàtic, ja no com un fenomen futur, sinó com una realitat present que condiciona decisions empresarials, d’inversió i de consum”. Barrero també ha posat èmfasi en la necessitat de tenir en compte totes les tecnologies per a la descarbonització, ja que no tot pot o ha de dependre de l’electrificació.
Finalment, en parlar de la pròxima COP que se celebrarà les setmanes vinents, Barrero ha esmentat que “el fet que se celebri al Brasil li atorgarà un caràcter especial. Caldrà veure com s’aconsegueix passar de les promeses a l’acció, especialment en qüestions com el finançament compromès per als països en desenvolupament o la promoció d’una transició justa que protegeixi comunitats i biodiversitat”. En aquest context ha destacat que Espanya, malgrat tenir un pes reduït en les emissions globals, ha d’assumir un paper de lideratge. “Som un dels territoris més exposats als efectes del canvi climàtic, però també un dels més ben preparats per impulsar solucions, gràcies als nostres recursos, coneixement i capacitats industrials”.
Per la seva banda, Luis Robles ha volgut també posar en valor la celebració de la pròxima COP30 al Brasil, destacant que les discussions al voltant de la conferència de les Nacions Unides han evolucionat de manera positiva, impulsades principalment pel compromís amb el finançament climàtic i la creació de capacitats als països en desenvolupament. “Cada vegada hi ha més polítiques i mesures en funcionament que fan impossible fer marxa enrere. Espanya, igual que altres països, té un paper rellevant en l’adaptació al canvi climàtic, i ha de reforçar el seu compromís en sectors que encara presenten grans desafiaments, com el transport, la indústria o l’agricultura. No n’hi ha prou amb descarbonitzar la generació elèctrica: hem d’avançar també en l’energia tèrmica i potenciar les absorcions naturals”, ha comentat.
“La pròxima COP pot marcar un punt d’inflexió. El repte rau a passar dels compromisos a la implementació, optant per la inclusió i la innovació com a eixos del canvi. El finançament serà clau per avançar, igual que la cooperació entre potències com la Xina, l’Índia o els Estats Units, el paper de les quals serà determinant en l’equilibri global d’emissions. En el cas d’Espanya, els avenços són evidents, ja que s’han reduït les emissions per sota dels nivells de 1993, cosa que demostra que és possible créixer econòmicament mentre es redueixen emissions. Ara l’objectiu és mantenir aquesta tendència descendent fins a aconseguir, el 2030, la reducció del 32% que marca el PNIEC”, ha conclòs.
Durant la inauguració, María Eugenia Coronado afirmava que “avui abordem un tema clau, com són les emissions i el grau real de compliment dels objectius de descarbonització, tant a Espanya com a escala global. Els últims informes elaborats per PwC i Liken Carbon Hub mostren que, encara que alguns països han avançat, el ritme actual és insuficient per complir l’Acord de París”. María Eugenia, a més, assegurava que “el 2024 la temperatura mitjana del planeta va superar per primera vegada els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials, un senyal clar de la urgència del desafiament climàtic. Europa continua liderant el compromís ambiental, però amb grans diferències internes, ja que mentre Alemanya o els països nòrdics progressen amb fermesa, d’altres com Espanya o Itàlia avancen més lentament, llastats pel pes del transport i la indústria”. Per acabar, Coronado destacava el paper tan rellevant que tenia aquesta jornada quan falten poques setmanes per a una nova COP, ja que el context convida a una “reflexió profunda sobre els avenços assolits i la necessitat d’accelerar l’acció climàtica en un escenari geopolític cada vegada més complex”.
I, a manera de clausura, José Manuel Morán assenyalava que “vivim una crisi molt més gran que la del canvi climàtic, una crisi de governabilitat global que està posant a prova el sistema internacional que vam construir després de la Segona Guerra Mundial”. “Estem veient com cada vegada és més difícil aconseguir consensos en un món polaritzat”, ha afirmat. No obstant això, Morán confessava que continua sent optimista i que “les empreses, les ciutats i la societat estan entenent que avançar cap a una menor contaminació i cap a energies netes no és només una obligació ambiental, sinó una oportunitat. Espanya, malgrat les seves tensions polítiques, ha madurat com a societat i té la capacitat de liderar aquesta transició si sap transformar el present en lloc de limitar-se a imaginar el futur”.
Comparteix