Experts alerten que tots els sectors s’hauran d’adaptar al canvi climàtic per no perdre competitivitat

El canvi climàtic és una realitat i tots els sectors s’hi han d’adaptar per revertir-lo. En aquest sentit, Fundació Naturgy i el Capítol Espanyol del Club de Roma han organitzat una nova sessió de les seves ‘Converses entre experts’, aquesta vegada centrada en els ‘Mecanismes d’adaptació al canvi climàtic’, en què s’han abordat temes com l’actualitat sobre energia, medi ambient o sostenibilitat.

La sessió s’ha centrat en un col·loqui en què han participat Francisco Jorge Heras, subdirector general d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i Efrén Feliu, gerent d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’Àrea de Ciutat, Territori i Medi Ambient de TECNALIA. A més, hi han estat presents María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, per inaugurar la jornada, i José Manuel Morán, vicepresident del Capítol Espanyol del Club de Roma, que ha estat l’encarregat de clausurar l’esdeveniment.

Francisco Jorge Heras començava la seva intervenció afirmant que “és indispensable que les administracions i les empreses tinguin en compte que els impactes del canvi climàtic estan provocant problemes per a la biodiversitat, l’aigua, l’economia, la salut, la pau o la seguretat. Per això ens hem d’anticipar i prevenir aquests impactes”.

A més, Heras ha volgut posar l’accent en el Pla nacional d’adaptació al canvi climàtic i ha comentat que “un dels grans èxits d’aquest pla ha estat aconseguir que l’adaptació al canvi climàtic sigui transversal en les polítiques públiques: ja són més de 30 les accions que incorporen aquests criteris. Sectors clau com les infraestructures estan avançant en diagnòstics i en la identificació de punts crítics vulnerables, un aspecte complex, però en el qual es progressa de manera constant. El mateix passa en l’habitatge, en què el canvi climàtic planteja nous reptes, com ara l’excés de calor o l’impacte energètic. Avui dia, ningú no concep el disseny d’una infraestructura que no estigui preparada per resistir les condicions climàtiques”.

Heras, en referència a la mitigació, ha afirmat que “l’adaptació sense la mitigació té molt mal pronòstic. Tenim un cert marge per adaptar-nos, però no és infinit, per la qual cosa ens hem de defensar dels perills i els riscos que planteja el canvi climàtic. Tanmateix, cal atacar-ne les causes per frenar l’arrel del problema, que és l’escalfament global a causa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’adaptació i la mitigació són dues respostes complementàries i tenen moltes sinergies”.

Francisco Jorge Heras, a més, ha esmentat que “hem de ser conscients que, per enfrontar-nos al futur, no només ens serveix el que sabíem en el passat. Hem d’entendre que afrontem nous riscos i que cal ser previnguts. Com més incertesa, més precaució, perquè poden passar coses que no hem previst i que poden tenir conseqüències greus”. I va acabar remarcant que “vam fer una anàlisi dels 51 riscos clau a Espanya sobre el canvi climàtic i vam obtenir que el desencadenament d’un risc concret interactua amb altres riscos i pot acabar provocant efectes inesperats”.

Per la seva banda, Efrén Feliu ha explicat que des de TECNALIA “estem desenvolupant eines digitals que permetin millorar la presa de decisions en l’adaptació al canvi climàtic, amb un control més gran en la quantificació del risc i l’aplicació de mesures adaptatives. No obstant això, el context actual continua necessitant un augment de l’harmonització tant de les fonts de dades com de les metodologies d’anàlisi. Part del nostre treball se centra precisament a avançar en aquesta estandardització, abordant-la des d’una perspectiva escalable i aplicable a diferents sectors, com ara l’energia o les infraestructures”.

“El canvi climàtic impacta en tots els sectors sense excepció, per això l’enfocament d’adaptació s’ha d’integrar en qualsevol àmbit de la gestió pública i privada. Des del medi natural o l’aigua fins a l’entorn urbà o el sector financer, tots hi estan exposats. En aquest context, el sector energètic té un paper clau a l’hora d’establir prioritats, però és fonamental no deixar d’analitzar cap sector sota el prisma de l’adaptació”, ha afirmat Feliu.

El gerent de TECNALIA ha assenyalat que “estem planificant la mitigació amb elements de transició energètica. De cara al futur, les condicions de generació i les demandes energètiques seran diferents de les actuals. I, a l’hora de desplegar accions de mitigació, cal atendre els efectes de les emissions”.

A més, ha acabat destacant que “la seguretat de les infraestructures davant el canvi climàtic és un dels grans reptes actuals. Els nous dissenys ja incorporen aquestes variables, fet que està impulsant el desenvolupament de materials, components i solucions específiques més resilients. A més, s’estan produint avenços en l’anàlisi d’infraestructures a escala nacional i en l’evolució normativa, en paral·lel a un nivell de conscienciació creixent tant en l’àmbit públic com en el privat”.

María Eugenia Coronado, en inaugurar la sessió, ha ressaltat que “l’adaptació al canvi climàtic és fonamental per avançar-se als canvis futurs i, a més, per reduir els riscos que pateixen les infraestructures a causa dels desastres naturals que hem viscut en els últims anys, com els incendis, les inundacions o les sequeres”. En aquest sentit, Coronado ha recordat als presents que “la regió mediterrània ha estat tradicionalment coneguda per la comunitat científica com a vulnerable pel que fa als mecanismes climàtics i actualment treballem per donar a conèixer a tothom el punt en què ens trobem en aquest sentit”.

Finalment, José Manuel Morán ha conclòs la trobada afirmant que “vivim un moment d’enorme incertesa, marcat per tensions geopolítiques i per un qüestionament creixent de l’evidència científica, que dificulta abordar el canvi climàtic amb la urgència necessària. No obstant això, els seus efectes ja estan transformant les nostres economies i territoris, des del turisme fins a l’agricultura, fet que ens obliga a adaptar-nos-hi amb solucions noves. La clau rau a actuar amb solucions globals i a adaptar-nos a les especificitats locals, amb la capacitat humana d’innovar i respondre a escenaris que no tenen precedents”.