Experts coincideixen en el paper estratègic del biometà per a la transició energètica

Fundació Naturgy i l’IRENA (Agència Internacional de les Energies Renovables) han celebrat avui el diàleg “Biometà en la transició energètica: situació, tendències, reptes i oportunitats”, una trobada dedicada a analitzar la situació actual, les tendències principals i els reptes i les oportunitats del biometà, així com el seu paper clau en la transició energètica.

La sessió ha abordat el punt en què es troba el sistema energètic mundial en un context de domini de l’electricitat renovable. En aquest sentit, durant la presentació, James Walker, responsable de Gasos Renovables del Centre d’Innovació i Tecnologia de l’IRENA, ha afirmat que, per complir els objectius climàtics per al 2050, la capacitat renovable s’ha de triplicar per al 2030 i multiplicar-se per nou el 2050 respecte als nivells del 2022. Així, el 2024, més del 90% de la nova capacitat elèctrica instal·lada va ser renovable, i l’energia solar i l’eòlica s’han consolidat com les tecnologies més barates en la majoria dels mercats. No obstant això, malgrat que el creixement és accelerat, encara no és suficient per alinear-se plenament amb els compromisos climàtics internacionals.

En aquest escenari d’electrificació massiva, el paper de la biomassa i dels combustibles sostenibles ha evolucionat cap a usos més estratègics. Això obre oportunitats industrials especialment rellevants en economies que combinen mercats bioenergètics desenvolupats amb grans recursos renovables, fet que permet integrar l’hidrogen verd i el carboni sostenible en noves cadenes de valor.

A més, el biogàs pot marcar la diferència com a combustible per a sectors difícils de descarbonitzar, com el transport pesant o determinades indústries amb un ús intensiu d’energia. Segons Walker, la descarbonització d’aquests sectors requereix moltes solucions i marcs que les facin possibles.

El responsable de Gasos Renovables del Centre d’Innovació i Tecnologia de l’IRENA ha incidit en el fet que, per impulsar el desenvolupament del biometà, és fonamental establir objectius clars, donar suport al creixement del sector i comptar amb el suport dels governs. El finançament és clau, igual que la innovació tecnològica i el desenvolupament de models de negoci adequats que permetin aplicar aquestes solucions en diferents contextos locals. Un dels principals desafiaments als quals s’han d’enfrontar el biogàs i el biometà és la dispersió d’esforços i iniciatives. Per superar-ho, cal millorar la coordinació per assegurar que les instal·lacions es mantinguin correctament i funcionin de manera eficient.

El biometà, al centre del debat

La sessió ha reunit actors clau del sector i ha fomentat l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques que ja s’estan desenvolupant en aquest àmbit en el marc d’un col·loqui moderat per Pablo Bronte, editor i corresponsal en cap de Montel News per a Espanya i Portugal.

Yu Yuan, secretari general adjunt i investigador sènior de l’Associació per a la Promoció de la Indústria de la Bioenergia i de l’Associació Xina per a la Promoció del Desenvolupament Industrial, ha volgut destacar que “cada vegada hi ha més interès en el biometà i en la biomassa a la Xina, i hi haurà grans canvis en aquest sentit en el futur. Respecte d’això, el país ha de fomentar la descarbonització per assolir els objectius marcats per al 2030. Serà un any molt important per a l’energia, i el biometà serà cada vegada més interessant”. Yuan afirmava també que “els usuaris industrials xinesos se centraran en la descarbonització gràcies al biometà” i ha informat que, en l’actualitat, grans empreses tenen l’objectiu de reduir emissions i per fer-ho estan comprant biometà.

Per acabar la seva intervenció, assegurava que “la política de construcció que el govern xinès ha establert té uns objectius molt exigents per als parcs industrials, que han de tenir un 100% d’energia verda si volen ser qualificats com a parcs de zero emissions, i em sembla que això és el millor per donar suport a aquesta economia”.

Per la seva banda, Mohamed Alaa, expert en energia de la Divisió d’Energia i Acció Climàtica de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, esmentava que disposen del primer informe climàtic que ha avaluat l’impacte a la regió mediterrània i va assenyalar: “Hem vist la necessitat d’accelerar l’avenç en l’energia verda i la transició energètica”. A l’hora de debatre sobre el biometà, Alaa afirmava que “podem parlar d’una regió a dues velocitats: al nord és estratègic si parlem de seguretat energètica, mentre que al Mediterrani sud hi ha estratègies per tractar els residus i no tant per reemplaçar els combustibles fòssils”.

Tot i això, Mohamed ha indicat que hi ha països com Egipte, el Marroc, Turquia i Jordània que ja estan incorporant el biometà en les seves estratègies energètiques. “Malgrat que aquests programes estan encara en fases molt incipients, el biometà pot ser fonamental per a la seguretat energètica i és un actiu estratègic”, afegia.

Per a Alaa, és molt important establir una cooperació entre el sector públic i el privat. “El sector privat vol invertir-hi i participar-hi, però ha de tenir seguretat i, per aconseguir-ho, el suport públic és fonamental, ja que implica donar confiança i permetre que s’estableixin mesures que atreguin el sector privat i, per tant, les inversions”. Acabava ressaltant que “el biometà serà una de les possibles solucions per descarbonitzar diferents sectors i veurem més creixement, sobretot en el sector industrial”.

D’altra banda, Karina Navarro, analista de polítiques i enginyera ambiental de la World Biogas Association, indicava que “l’economia circular i les energies renovables no són una qüestió opcional, sinó que formen part fonamental dels esforços de descarbonització. En aquest sentit, el biometà és atractiu en sectors en què l’electrificació directa pot ser difícil o cara, com l’acer, l’alumini o el transport pesant, i el biometà actua com a complement de l’electrificació”.

Així, Navarro afirmava que “l’èxit dels mercats de biometà està vinculat al fet de disposar de bones polítiques i d’una seguretat legislativa. Els països que tenen els objectius ben establerts són més forts. En aquest marc, el sector públic exerceix un paper decisiu a l’hora de fixar tant els objectius com els sectors prioritaris i de donar suport a les infraestructures. Mitjançant les regulacions i els incentius de mercat s’atrauran inversions”.

James Walker, qui també ha participat en el diàleg, opinava que “és important articular quins són els desfasaments i les absències del sistema i pensar en les accions imprescindibles per fomentar les diferents opcions. El gas és una part crucial del sistema energètic i exercirà un paper molt rellevant en la transició, però el més difícil és el desenvolupament de la nova infraestructura”.

Walker, a més, destacava que “és essencial comprendre que el biometà és una eina addicional o complementària, especialment si pensem en la seguretat de subministrament. La sostenibilitat és un desafiament enorme per al sector, però hem de treballar junts per superar-lo, perquè la col·laboració entre països i el suport públic —sigui a través de marcs, regulacions, mandats o objectius que donin confiança al sector— són fonamentals perquè el productor pugui garantir el producte i, d’aquesta manera, puguem parlar d’un mercat real”.

Durant la inauguració de la jornada, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, ha destacat que “el paper de les energies renovables és clau per accelerar la transició energètica i complir els objectius climàtics que ens hem marcat. En aquest context, el biometà està cridat a ocupar un lloc destacat dins del mix energètic global pel seu caràcter de recurs autòcton i per la seva capacitat d’emmagatzematge i de gestió. A més, no hem d’oblidar la seva contribució en un àmbit clau com ara la gestió de residus, un dels grans reptes de la sostenibilitat. En aquest sentit, el biometà pot exercir un paper important, estretament vinculat als principis de l’economia circular, un altre dels pilars fonamentals de la transició sostenible”.

D’altra banda, en relació amb la jornada, Francesco La Camera, director general de l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), ha volgut ressaltar que “la sessió arriba en un moment especialment oportú. L’objectiu és propiciar una conversa equilibrada sobre el paper essencial del biometà en la transició energètica i la seva aplicació en diferents sectors. El biogàs i el biometà són solucions que durant molt de temps han rebut menys atenció que altres energies renovables, malgrat el seu enorme potencial”. El director general de l’IRENA ha incidit en el fet que “amb vista al 2050, es preveu que més de la meitat de la demanda energètica estigui coberta per l’electricitat, amb una participació aproximada del 91% de fonts renovables. Per assolir aquests objectius, haurem d’analitzar les alternatives econòmiques disponibles i considerar també altres elements crítics del sistema. Les nostres anàlisis mostren que la bioenergia, inclosa la biomassa, té un paper molt rellevant per cobrir les necessitats de diferents sectors”.