Fundació Naturgy analitza l’impacte del context energètic mundial als mercats de gas i als reptes de futur del sector

Fundació Naturgy ha presentat avui l’informe ‘Impacte de la situació actual sobre els mercats de gas i les seves implicacions en la transició energètica a la Unió Europea i Espanya’, elaborat per EY España, en un webinar en què experts del sector van analitzar els reptes de futur del sector.

El document destaca el paper estabilitzador dels contractes de gas a llarg termini per fer front a la volatilitat dels preus de lenergia. Segons l’informe, “fixar una reducció de la demanda de gas al 2030 massa estricta previsiblement afectarà de manera negativa sobre l’oferta de GNL pel possible desincentiu de les inversions plantes de liqüefacció, cosa que pressionaria a l’alça els preus de gas i dificultaria la renovació dels contractes a llarg termini”.

“Aquesta situació podria mantenir estructuralment alts els preus del gas, distorsionant la competitivitat industrial de la UE i alentint el procés de descarbonització d’altres economies menys exigents en qüestions climàtiques, que podrien substituir el gas natural per altres combustibles, com ara el carbó o el petroli , generant el consegüent augment de les emissions”, segons Antonio Hernández, soci de Sectors Regulats, Anàlisi Econòmica i Sostenibilitat d’EY.

L’informe també fa referència a altres reptes del sector, com la reducció de la dependència energètica de la UE a través d’una ràpida incorporació de tecnologies renovables, no només en la generació elèctrica, sinó també a través dels gasos renovables; el desenvolupament de tecnologies de suport per suplir la intermitència de les renovables, ja sigui amb el gas natural per a generació elèctrica o mitjançant sistemes d’emmagatzematge; i el reforçament de les infraestructures gasistes i d’interconnexió, i que s’adeqüin al transport de gasos renovables com l’hidrogen verd.

En aquest context, els experts recorden a l’informe que “el gas natural seguirà jugant un paper rellevant com a palanca en la transició energètica”, tal com va passar al llarg del 2022, un any en què aquesta energia va jugar “un paper fonamental al mercat elèctric com a mecanisme de cobertura de la demanda elèctrica”.

Durant el col·loqui posterior a la presentació de l’informe, José Luis Cabo, subdirector general d’Hidrocarburs i Nous Combustibles del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), va posar en valor les diferents regulacions i inversions realitzades per Espanya en els darrers anys per diversificar els seus subministraments de gas, que “han demostrat que el nostre país estava més ben preparat per afrontar la crisi energètica actual”.

Així mateix, Cabo va afirmar que “cal avançar en la transició energètica de manera innegociable”, i va destacar la importància d’impulsar els gasos renovables, no només per descarbonitzar l’economia, sinó també per reduir la dependència energètica. En aquest sentit, ha explicat que el MITECO revisa l’objectiu de producció de biogàs i biometà del PNIEC per incrementar-lo, i que la posada en marxa del sistema de garanties d’origen serà imminent.

Per la seva banda, Miguel Gil, economista en cap de la Direcció General de l’Energia de la Comissió Europea, va mostrar un “optimisme caut” després del tancament del 2022, “que hem acabat millor del que pensàvem: els preus s’han reduït a nivells que considerem de nova normalitat; comptem amb nivells d’emmagatzematge rècord a Europa; hem aconseguit reduir la demanda sense caure en la recessió; i hem pogut limitar, en menys d’un any, les importacions del principal subministrador d’Europa, tot revertint una situació gestada durant diverses dècades”. Segons Gil, “la UE ha fet un esforç enorme i ha mantingut la unitat”, però va recordar que “2023 no serà en qualsevol cas un any fàcil, perquè caldrà continuar fent front a la seguretat de subministrament”.

L’economista en cap de la Direcció General de l’Energia de la CE va destacar també que el topall de gas 180 euros/MW és un mecanisme més financer que d’intervenció als mercats físics de gas, “per donar un missatge als mercats”. “Si fem bé els deures aquest any, no s’hauria d’activar”, va afirmar. Així mateix, va fer èmfasi que “cal seguir la trajectòria reducció demanda i cal accelerar els mecanismes de compra conjunta de gas”.

Per la seva banda, Raúl Yunta, president de MIBGAS, va defensar el bon funcionament dels mercats de gas, que a Espanya han permès aflorar “preus més competitius que a la resta d’Europa”, i va mostrar la seva preocupació pel que fa al mecanisme europeu de compres conjuntes de gas. “Estem en una situació de dèficit d’oferta al sistema, i no veig que aquestes compres puguin arribar a generar oferta competitiva addicional, que requereix una inversió intensiva per part dels productors”, va afirmar.

En l’obertura de l’acte, María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, es va referir a l’impacte que han tingut la guerra a Ucraïna, la pandèmia i la recuperació en l’oferta i la

demanda dels mercats de gas. “En aquest context, les diferències a les diferents geografies del món fan que les solucions siguin complexes i també les implicacions que poden tenir les decisions que s’adoptin”, segons Coronado.

Fundació Naturgy

Aquest nou document forma part de les activitats que la Fundació Naturgy duu a terme sobre temàtiques relacionades amb l’energia per promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible. Totes les seves publicacions es poden consultar al Centre de Coneixement de la seva web.

La Fundació, creada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes dacció social, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.