Fundació Naturgy i el Cercle d’Economia analitzen la situació del sector energètic en la conjuntura internacional actual

Fundació Naturgy i el Cercle d’Economia han celebrat avui la jornada ‘Situació del sector energètic’, en què han participat experts nacionals i internacionals per abordar la complexa conjuntura internacional que estem vivint amb focus especial a Europa i Espanya. Els ponents han conversat sobre com la guerra d’Ucraïna, els efectes del canvi climàtic i el proteccionisme econòmic creixent estan afectant el món de l’energia, advocant per aconseguir un equilibri entre sostenibilitat, seguretat de subministrament i competitivitat.

La jornada ha comptat amb la participació d’experts com Lara Lázaro, investigadora principal del Reial Institut Elcano i professora de Teoria Econòmica del Centre d’Ensenyament Superior Cardenal Cisneros; Christopher Jones, professor de l’Escola de Regulació de Florència i exdirector d’Energia de la Comissió Europea; Álvaro Nadal, conseller econòmic i comercial en cap a l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Londres, i exministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital d’Espanya; Antoni Castells, catedràtic emèrit d’Economia de la Universitat de Barcelona i exconseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya; moderats per Núria Mas, professora d´Economia d´IESE i membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. La consellera d’Economia i Hacienda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, ha clausurat la jornada, en què també hi han participat el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola; Miquel Nadal, director general del Cercle d’Economia; María Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy, i Rafael Villaseca, president de la Fundació Naturgy.

“Els països estan accelerant els seus compromisos climàtics, encara que això no vol dir que estiguem en el camí de limitar els gasos amb efecte d’hivernacle. La ciència posa en relleu l’enorme escletxa entre les reduccions actuals de les emissions d’efecte hivernacle i les que hauríem de dur a terme per frenar l’increment de l’escalfament global”, ha assenyalat Lara Lázaro durant la intervenció. A més, ha afegit que “si bé l’acció climàtica és encertada ia curt termini, els beneficis seran visibles a llarg termini, difusos i beneficiaran, sobretot, els països més desafavorits, per la qual cosa ens enfrontem a un problema complex”.

Per part seva, Christopher Jones ha apuntat a les principals mesures orientades a fer una energia més sostenible: “Augmentar les energies renovables, encarir el carboni, prohibir l’ús de carbó o aplicar subsidis”. En relació amb aquest darrer aspecte ha afirmat que “el volum de mesures que s’estan prenent a la Unió Europea per assolir emissions netes zero és massiu, la qual cosa és molt diferent del que estan fent als EUA o la Xina, i té un impacte directe sobre la competitivitat dels productes europeus. La Unió Europea, en aquest sentit, està fent allò necessari per lluitar contra el canvi climàtic, encara que sigui una factura cara de pagar, perquè si no, qui ho farà?”.

Álvaro Nadal, en relació amb aquest aspecte, ha emfatitzat que “Europa està més condicionada ideològicament a les seves polítiques de lluita contra el canvi climàtic del que està disposada a admetre. Cal tenir en compte que altres polítiques també poden ser efectives. Per què pensem que Europa ho està fent bé i la resta del món malament? Els repartiments no són equilibrats”.

Per a Antoni Castells, “el món ha passat de la globalització a l’autonomia estratègica per factors com ara la pandèmia o la invasió d’Ucraïna. S’està produint un procés de desglobalització. Estem iniciant una situació que s’assembla força a una guerra comercial i proteccionisme, cosa que introdueix més fragmentació al bloc occidental. Tot això té conseqüències al sector de l’energia”. “La transformació del sector energètic té tres punts crítics: com assegurar el subministrament de les matèries primeres crítiques per a les renovables, com resoldre el problema de la intermitència de les renovables, i la necessitat de mobilitzar una quantitat enorme de recursos”, ha assenyalat durant la seva intervenció.

Durant la cloenda, Natàlia Mas s’ha referit al compromís de la Generalitat i del repte que ens pertoca a tots per continuar sent competitius: “El govern de Catalunya està treballant perquè la política energètica vagi lligada a la política industrial i així ho està registrant al pacte nacional per a la indústria”.

A més, Rafael Villaseca ha afirmat que “la societat està fent un enorme esforç en la lluita contra el canvi climàtic que s’hauria de veure recompensat amb mesures realistes i efectives”, mentre que Jaume Guardiola ha aprofitat per agrair “l’oportunitat de celebrar un debat il·lustrat a al voltant d’una matèria d’enorme interès i complexitat”.

Durant la seva intervenció, durant l’obertura de la jornada, Miquel Nadal ha al·ludit que “el sector energètic està en una fase de canvi i transició molt important amb var

nergia i Clima del RIE, Gonzalo Escribano, ha moderat un debat amb experts en política energètica de la Comissió Europea, la CEOE i el Reial Institut Elcano.

Federico Steinberg, investigador principal del Reial Institut Elcano, ha sostingut que “a Europa, atès el major estat del benestar, no podem estar a l’alçada d’igualar els subsidis que es fa als EUA si no ens comportem com una unió fiscal ”. Sobre les relacions polítiques transatlàntiques, Steinberg va afirmar que “la UE no ocupa gaire espai mental al Govern americà perquè som un aliat, però hi ha ocasions en què cal aixecar la mà”. I en clau empresarial, va dir que “les oportunitats per a empreses europees per instal·lar-se als EUA són molt interessants”.

El coordinador per a Espanya dels Plans de Recuperació i Resiliència de la Direcció General de l’Energia de la Comissió Europea, Carlos Maravall, va explicar que els plans de Recuperació i Resiliència són l’IRA d’Europa; fins i tot en la crisi de l’hivern passat no hi ha hagut talls de gas i electricitat a Europa gràcies a la feina d’administracions públiques i empreses privades, però a llocs com Califòrnia o Austràlia, sí que n’han tingut”. “Hem fet front al repte geopolític més gran de la UE quan Rússia ens ha volgut tallar l’aixeta de l’energia”, en un context on “hi ha molts problemes que són mundials, però també n’hi ha molts que són locals”, va afegir Maravall.

Per part seva, Claudia Yáñez, responsable de Polítiques de la Direcció General d’Energia de la Comissió Europea, ha apuntat que “l’any passat ens enfoquem al REPowerEU i la nostra resposta a la IRA ha estat una combinació del REPowerEU i el Pacte Verd europeu . Els nostres objectius eren augmentar el desenvolupament d’energies netes, eficiència energètica i alternatives de subministrament”. “Hem de treballar des de la perspectiva domèstica per poder fer front al repte geopolític”, va afegir.

Així mateix, Marta Blanco, presidenta de CEOE Internacional, ha fet una crida a “ser resilients i alhora competitius”, i per això ha destacat com a elements imprescindibles “agilitzar permisos, alleujar la sobrecàrrega regulatòria i una política comercial consistent”. “Veníem d’una situació en què havíem de diversificar amb alts costos energètics, que ens resten competitivitat”, i els EUA amb la seva iniciativa “ens posa en una situació de pensar què podem fer per ser competitius”, ha afirmat Blanco.

El president de la Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, va clausurar la jornada amb una reflexió sobre la importància de la geopolítica, que està totalment imbricada amb l’energia. Villaseca va recordar la complexitat d’aquest sector, que viu moments especialment tensos, però es va mostrar convençut que la UE “dissenyarà plans d’actuació amb una visió més enllà del curt termini que ens permetin reaccionar”.