Granholm i Wolf coincideixen que la transició energètica avança, però l’escenari polític mundial la complica

Jennifer M. Granholm, exsecretària del Departament d’Energia dels Estats Units, i Martin Wolf, editor adjunt i columnista d’economia al Financial Times, han protagonitzat una nova edició del cicle de conferències d’alt nivell Energy Prospectives que organitzen Fundació Naturgy i IESE Business School. En aquesta 21a edició, els convidats han tractat sobre l’estat de l’economia mundial i les seves implicacions per al futur de l’energia.

Jennifer M. Granholm ha començat la seva intervenció donant un missatge d’esperança sobre la direcció que està prenent el sector de l’energia, que “malgrat el fort augment de la demanda impulsat, entre altres factors, per la intel·ligència artificial, les projeccions indiquen que serem capaços de satisfer-la”. A més, afirmava que la Unió Europea va afegir l’any passat uns 60 gigawatts de capacitat a la xarxa, una xifra similar a la dels Estats Units, i es preveu que els nord–americans incorporin prop de 230 gigawatts addicionals fins al 2030.

Granholm mostrava també una visió de futur, en què “la modernització de les xarxes elèctriques i el paper de la intel·ligència artificial seran determinants”. “Es preveu que la factura elèctrica de les llars augmenti cap a un 20% per al 2030, en part a causa de les inversions necessàries en distribució i transmissió, en un context en el qual la capacitat efectiva de la xarxa amb prou feines se situa entorn del 15%”.

Tancava la seva ponència posant en valor que “si aconseguim aprofitar les tecnologies d’optimització de xarxa i les eines basades en intel·ligència artificial per dirigir millor els fluxos d’energia, podrem extreure molt més rendiment de la infraestructura actual, reduint la necessitat de crear instal·lacions noves”. Concloïa afirmant que “encara que als Estats Units i a la Unió Europea hi hagi colls d’ampolla en permisos i terminis, la IA pot accelerar enormement el funcionament del sistema elèctric”.

Per la seva banda, Martin Wolf destacava que “hi ha una autèntica revolució en el camp de l’energia, encara que des del punt de vista climàtic, el seu avanç és més lent del desitjable i, amb l’actual administració dels Estats Units, aquest procés s’ha vist encara més alentit. Al mateix temps, vivim una transformació profunda en la història geopolítica, ja que el canvi del paper dels Estats Units al món apunta que no tornarem a l’statu quo anterior i, en el marc de la guerra comercial actual, es pot dir que la Xina no ha perdut, potser encara no sabem si ha guanyat, però per descomptat no n’ha sortit derrotada”.

Wolf afirmava que estan observant amb preocupació “com l’ordre internacional es veu cada vegada més alterat per l’auge del populisme, un fenomen que històricament ha demostrat ser molt nociu per a les economies. Si aquesta revolució segueix el seu curs, els seus efectes seran molt negatius per a les perspectives econòmiques i tindran grans conseqüències polítiques”. En aquest context, destacava també el paper que està assumint l’administració Trump en aquest segon mandat, en què “ha absorbit l’administració pràcticament del tot, mostrant una actitud molt agressiva cap a la ciència i tractant els seus aliats com a vassalls. Aquest comportament com a superpotència explotadora, unit al paper igualment depredador de la Xina, que aprofita la seva posició com a proveïdor d’entrades essencials, configurarà un entorn internacional molt més hostil i complex, especialment per a Europa”.

Així, l’editor adjunt del Financial Times acabava la seva intervenció parlant sobre les incerteses econòmiques i financeres que “s’agreugen per l’adopció de polítiques comercials basades en aranzels discriminatoris, variables, poc previsibles i inestables, que dificulten enormement la presa de decisions empresarials i llasten l’economia mundial a llarg termini”. D’altra banda, Wolf ha ressaltat que “ens enfrontem al risc real d’una caiguda del comerç global que, tot i que no frenarà completament el creixement, sí que el debilitarà”. I, en parlar de l’impacte que tindrà aquesta situació en termes energètics, ha volgut posar en relleu que les temperatures continuen augmentant, assolint ja 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials.

En l’obertura de la sessió, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, destacava el compromís de la Fundació amb iniciatives socials com la promoció, l’anàlisi i la difusió del coneixement sobre el món de l’energia. “El nostre objectiu és enriquir la societat i donar suport a una millor presa de decisions en aquest sector estratègic, mitjançant conferències, seminaris, tallers i publicacions que aborden l’energia des de múltiples perspectives” afirmava.

“La Unió Europea i els Estats Units han mantingut durant molt de temps posicions diferents respecte als desafiaments energètics. No obstant això, aquestes diferències s’han accentuat molt més sota la política actual dels Estats Units, mentre que també es poden observar fractures significatives dins de la mateixa postura europea i és difícil imaginar un escenari en el qual posicions tan oposades puguin coexistir. Tot això, per descomptat, comporta conseqüències econòmiques i estratègiques importants. Alguna cosa haurà de canviar, i aviat, ja que sembla poc probable que s’assoleixin els objectius climàtics, ni hi ha claredat sobre el nou ordre dels mercats energètics amb el qual hauran de bregar els governs i les empreses. Per això, i per ajudar a entendre aquestes qüestions, poques figures podrien estar més qualificades que els nostres dos distingits convidats d’avui”, concloïa Villaseca.