Impulsar els mercats a termini i reduir el pes del mercat espot donaria més estabilitat als preus de l’electricitat i garantiria la inversió necessària en renovables per complir els objectius el 2030

WhatsApp Image 2021-05-06 at 10.07.41 Energia i medi ambient

Un informe de PwC, publicat per Fundació Naturgy, analitza les millors opcions de reforma dels mercats majoristes d’electricitat, per fer front a la integració massiva de renovables i assegurar alhora un servei de qualitat als consumidors.

Els autors del document també advoquen per conferir més pes als serveis d’ajustament del sistema per dotar-lo de més flexibilitat, i donar cabuda a les tecnologies renovables, l’emmagatzematge i la gestió de la demanda.

El foment del mercat a termini, avalat per la celebració de subhastes, és necessari per aconseguir un senyal de preu estable en el temps que beneficiï tant els promotors de projectes de renovables com els consumidors. És una de les conclusions de l’informe “Els mercats majoristes elèctrics i la seva adaptació a la transició energètica”, elaborat per PwC i publicat per Fundació Naturgy. El document fa propostes per emprendre la reforma dels mercats majoristes d’electricitat, davant del repte de la integració massiva de renovables vinculada a la transició energètica.

L’informe parteix de la premissa que, “perquè tots els consumidors disposem d’un subministrament de qualitat i que s’ajusti al nostre nivell de demanda, el sistema elèctric necessita garantir tres elements indispensables: energia; potència, perquè la quantitat d’energia que ens arriba a cada instant sigui la que esperem, i serveis, perquè l’electricitat ens arribi amb seguretat i qualitat”, explica Oscar Barrero, soci líder del sector Energia de PwC i un dels autors de l’informe.

El mercat elèctric espanyol actual està dissenyat, fonamentalment, en funció de la generació tèrmica convencional, que pot aportar aquests tres elements (energia, potència i serveis). D’altra banda, no totes les noves tecnologies renovables són capaces de subministrar-los de manera simultània, per la qual cosa s’haurien de generar mercats diferenciats que els garanteixin, generant senyals de preu eficients per assegurar fermesa, flexibilitat i seguretat. “Aquesta reforma permetria fer front als reptes de la transició energètica i a la intermitència de la generació renovable, a més de convergir amb la resta d’Europa,” segons Barrero.

Més mercats termini i menys mercat espot

Segons PwC, “Espanya necessita disposar d’un mercat a termini líquid i profund, ja sigui mitjançant la negociació de contractes de compravenda a llarg termini o fomentant els mercats actuals.” En aquest sentit, consideren que el mercat espot hauria d’adquirir “el rol d’un mercat d’ajustament”, i d’aquesta manera deixar de ser “l’element primordial en la fixació del preu”.

En la majoria dels països europeus, a diferència d’Espanya, l’electricitat es negocia principalment en mercats a termini, la qual cosa permet aconseguir una estabilització de preus més important. A França, Alemanya i el Regne Unit, el volum negociat al mercat espot va suposar només el 24%, el 39% i el 55% de la demanda total elèctrica el 2019. “A Espanya s’hauria d’eliminar l’obligatorietat de pas de l’electricitat pel mercat espot, ja que resta liquiditat al mercat a termini”, explica Barrero.

Així mateix, l’estudi advoca per establir un equilibri entre el mercat de PPA (acords de compravenda) i les subhastes de capacitat renovable. “Les subhastes permeten controlar la capacitat màxima renovable instal·lada, n’estabilitzen la remuneració i redueixen els riscos associats a aquestes plantes”, explica Barrero. “Tanmateix, un disseny desproporcionat de les subhastes pot dificultar el desenvolupament dels mercats a termini, la qual cosa impediria el desenvolupament creixent de PPA”, prossegueix Terral, que afirma que “les subhastes només serien recomanables en moments de baixos preus de l’electricitat i inestabilitat”.

Els autors consideren que Espanya podria adoptar una sèrie de tendències europees i que encara impulsarien més el paper dels mercats d’ajustament, donant cabuda a nous participants com ara “els generadors renovables a gran escala o les solucions d’emmagatzematge en bateries, així com recursos energètics distribuïts com ara la gestió de la demanda, l’emmagatzematge de bateries a petita escala i la generació renovable distribuïda”.

Així mateix, és necessària també l’aprovació d’un mercat que asseguri una capacitat ferma i flexible per cobrir les puntes de demanda i asseguri el subministrament elèctric davant de la variabilitat de la generació renovable.

Països com el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia ja tenen els seus mercats de capacitat operatius, que els permeten participar en tecnologies com les renovables, l’emmagatzematge i la demanda, segons recull l’informe. Espanya ja ha començat a fer passos perquè també sigui una realitat, amb la recent audiència pública del Ministeri per a la Transició Ecològica per crear un mercat de capacitat que incentivi la inversió en emmagatzematge i la fermesa del sistema elèctric.

Els experts aposten pels mercats a termini

Després de la presentació de l’informe, que ha tingut lloc aquest matí, s’ha fet una taula rodona en què han participat representants del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), OMEL REE i CNMC, que han coincidit en la necessitat de fomentar els mercats a termini, i de desenvolupar més els mercats de capacitat i els mercats d’ajustament per integrar les energies renovables que s’estan incorporant al sistema.

El director general de Política Energètica i Mines del MITECO, Manuel García Hernández, ha assegurat que el regulador s’enfronta al repte del principi de neutralitat de tecnològica, “però cap tecnologia no és general i comparable”, i en aquest sentit ha destacat la importància de guiar-se per criteris d’eficiència i eficàcia. García Hernández ha afirmat que és necessari “regular nous models de negoci innovadors, però la realitat sempre va per davant, i per això necessitem models de regulació més flexibles”.

Per la seva banda, la presidenta d’OMEL, Carmen Becerril, ha recordat que el concepte del mercat marginalista va ser un dels grans protagonistes del procés de liberalització. “Ha evolucionat, però també és una de les eines bàsiques del procés de transició energètica, amb canvis com la regulació quarthorària del mercat i la celebració de subhastes paneuropees,” ha afegit. En relació amb la volatilitat dels preus, Becerril ha assegurat que “posa de manifest la transparent formació de preus que hi ha al mercat; un altre debat és en quina mesura el consumidor pot assumir aquesta volatilitat”, i ha apuntat que “contra la volatilitat, l’antídot serien les solucions del mercat a termini”.

Tomás Domínguez, director d’Operació de REE, ha destacat com un dels reptes del sistema que, en el futur, “possiblement les noves energies renovables que vagin entrant hauran de continuar participant amb més intensitat en els serveis de balanç, i una peça fonamental són els mecanismes de capacitat”. “Hem de tenir una eina potent que permeti ajustar aquesta potència ferma i flexible que sempre necessita el sistema, amb garanties de sostenibilitat econòmica que permeti que el sistema funcioni de manera segura,” com ho ha fet fins ara, ha afirmat Domínguez.

D’altra banda, Esther Espeja, subdirectora de Mercats Derivats de la CNMC, en el seu rol de supervisora del mercat, ha afirmat que, igual que la regulació, “la supervisió també ha de ser flexible per adaptar-nos al nou disseny dels mercats. És un gran repte. Hem passat, per exemple, d’un mercat local intradiari amb subhastes a un mercat continu amb la resta d’Europa, i la intel·ligència artificial s’està incorporant a la gestió dels mercats”.