La demanda de gas natural a Espanya va créixer un 14% el 2019 i va confirmar el seu protagonisme com a suport per al desenvolupament del parc renovable

Segons es recull a la publicació El sector del gas natural en números, elaborat per la Fundació Naturgy i presentat per l’expert en mercats energètics Miguel Ángel Lasheras, la demanda de gas natural al mercat espanyol va augmentar prop d’un 14% el 2019 i va recuperar així el camí de creixement dels darrers anys, després del lleu retrocés experimentat el 2018.

Per mercats, la distribució de la demanda va ser la següent: 59% industrial, 28% generació i 13% comercial i residencial. La demanda de gas natural per a generació elèctrica amb cicles combinats va ser la que més va créixer, un 80%, fins a assolir gairebé una tercera part de la demanda total.

“Aquest increment demostra que el gas va actuar com una font d’energia complementària a la generació renovable, en un context de reducció de la generació amb carbó,” explica Lasheras. “Estem immersos en un procés de transició energètica en què el gas juga un paper rellevant com a suport per al desenvolupament de les renovables o per a sectors on no és factible l’electrificació en la indústria o en el transport. De moment, no és possible una oferta d’energia completament renovable i el que ha ocorregut el 2019 ha consolidat aquesta visió”, afirma.

“L’any passat, el gas, a tot el món, va actuar com una font d’energia complementària a la generació renovable, oferint flexibilitat, seguretat i eficiència en costos. En conseqüència, la demanda mundial de gas va créixer un 4,9% el 2019”, explica Lasheras.

Segons les dades recollides a l’informe corresponent al 2019, el mercat lliure va representar el 80% dels clients i el 98% de l’energia comercialitzada.

Regulació flexible

“El 2019, el sector va estar bastant equilibrat quant a costos i ingressos del sistema regulat, de fet, va tenir un superàvit de 354 milions d’euros, que tot i que no compensa els dèficits d’anys anteriors al 2015 (hi ha encara 783 milions de dèficit acumulat), n’han suposat una rellevant reducció,” explica Lasheras.

L’economista recorda que aquest any 2020 s’implementarà la nova regulació de la distribució, segons la Circular 4/2020 de la CNMC per a l’horitzó de 2021 a 2026. “Caldrà observar com es comporta aquest nou marc en la retribució d’actius i en les taxes de rendibilitat. Tinguem en compte que el procés de transició ecològica requerirà un esforç inversor important al sector del gas, en la mesura que es plantegi la substitució progressiva del gas natural per gasos renovables i hidrogen,” explica l’expert. Tenint això en compte, Lasheras afirma que “la regulació probablement haurà de tenir més flexibilitat i s’hi haurà adaptar”.

Segons recull l’informe, i d’acord amb la comparativa anual que realitza Eurostat, “els preus finals tant en el sector domèstic com en l’industrial estan molt en línia amb les mitjanes europees”, explica Lasheras. “Això ens permet afrontar amb optimisme el futur de la transició energètica i el paper que el sector del gas a Espanya pot jugar-hi, en primer lloc donant suport a la substitució del carbó com a energia fiable i de suport a les renovables, mentre es desenvolupen les tecnologies dels gasos nets, i en segon lloc avançant en la incorporació dels gasos renovables i l’hidrogen en substitució del gas natural”, afegeix l’economista. 

Els aprovisionaments van créixer gairebé un 7%

El document de la Fundació Naturgy també recull dades dels aprovisionaments, que van créixer un 6,85% respecte a l’any anterior. L’aprovisionament de gas natural liquat (GNL) va créixer un 44%, a causa d’un context de reducció de preus al mercat internacional.

Això va fer que augmentés la utilització mitjana de les plantes de regasificació del 21% el 2018 al 33% el 2019, i que l’ompliment dels emmagatzematges subterranis arribés, per primera vegada, a un 90% de la seva capacitat. “Espanya va aprofitar l’oportunitat que brindaven els mercats de GNL de curt termini i els avantatges comparatius en preu respecte al carbó”, argumenta Lasheras.