La generació elèctrica a Espanya ha reduït a la meitat les seves emissions des de l’aplicació del mercat de drets de CO2

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) associades a la generació d’electricitat a Espanya s’han reduït a la meitat des que es va començar a aplicar el mercat de drets d’emissió de CO₂. És una de les dades que es desprèn de l’estudi ‘Evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya 2005-2018’, elaborat per la consultora internacional de medi ambient Liken Carbon Hub i publicat per la Fundació Naturgy.

Amb aquesta disminució, l’any 2018 l’activitat de generació elèctrica va representar un 17,8% del total de les emissions. De la seva part, el transport va ser el responsable aquest any del 27% de les emissions, després d’iniciar un ascens en els últims anys.

Luis Robles, soci director de Liken Carbon Hub i coautor de l’informe, explica que “la millora del sector elèctric es deu fonamentalment a dos factors: la penetració de les tecnologies d’energia renovable dins del mix i la participació del gas natural en la generació”.

Per la seva part, José Antonio Gesto, soci director i coautor de l’estudi, afirma que “el fet que la generació elèctrica hagi reduït pràcticament a la meitat la seva participació en el volum agregat d’emissions a escala nacional és molt important, y reflecteix la clara voluntat i l’esforç del sector per fer que això passi”.

La indústria (per ús de combustibles i emissions de procés) va causar el 22% de les emissions totals l’any 2018, i l’àmbit residencial-comercial, el 9%. Les emissions d’aquest últim es van reduir un 30% en el període analitzat.

Les emissions acumulades en el període 2005-2018 corresponents al consum de combustibles es van originar en un 33% en l’activitat de transport; en un 28% en la generació d’electricitat; en un 17% en instal·lacions industrials; i en gairebé un 11% en el sector residencial/comercial. La resta d’emissions per consum de combustibles correspon a altres àrees como ara el refi del petroli, la pesca i l’agricultura, o la fabricació de combustibles.

Espanya redueix les seves emissions una quarta part

Al llarg del període analitzat, des de l’inici de l’aplicació del mercat de drets de CO₂ l’any 2005 i fins al 2018, Espanya va registrar una reducció del 25% de les emissions de GEH, 5 punts per sobre de la mitja europea, i del 30% de les emissions per càpita. Segons l’informe, un 80% de les emissions GEH correspon a CO₂.

Espanya representava el 2005 aproximadament un 8,4% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Unió Europea, xifra que ha estat disminuint fins a situar-se en un 7% el 2018. El nivell espanyol d’emissions per càpita està lleugerament per sota de la mitja europea.

Una altra dada que revela l’evolució a la baixa de les emissions de GEH és la intensitat d’emissions en relació amb el PIB. Segons Robles, “és molt rellevant el fet que necessitem menys emissions de GEH per generar riquesa; mentre que l’any 2005 per cada milió d’euros de PIB s’emetien a Espanya aproximadament 475 tones de CO₂ equivalent, l’any 2018 van ser necessàries només 278 tones”.

“Això vol dir que estem desacoblant la generació de riquesa, que estem desacoblant l’economia espanyola de les emissions contaminants de GEH, que estem aconseguint aquests objectius ambientals que preocupen a tot el planeta, mantenint els nivells de riquesa i els nivells de l’Estat de Benestar”, explica Robles.

Però encara queda camí per recórrer en aquest sentit, i per això Gesto assegura que “el desacoblament de l’activitat econòmica de les emissions GEH serà també una clau fonamental per assolir els objectius que Espanya s’ha marcat tant dins dels compromisos de l’Acord de París, como en el marc de la Unió Europea”.

Els sectors difusos incrementen els seu pes en les emissions totals

L’informe “ens permet també visualitzar els reptes que l’economia espanyola ha de fer front en els propers anys i que tenen a veure amb els sectors difusos, caracteritzats fonamentalment per petits productors d’emissions molt dispersos i que de vegades resulta tècnicament més complicat d’integrar dins de la legislació i la normativa”, explica Gesto, que destaca el transport com un dels punts en els quals s’haurà de treballar amb més intensitat per reduir emissions i mitigar el canvi climàtic.

L’estudi ofereix dades tenint en compte si les emissions procedeixen de sectors que estan dins del règim de comerç de drets d’emissió o si corresponen als sectors difusos (transport, agricultura i ramaderia, i residencial/comercial). Mentre que l’any 2005 els sectors difusos representaven el 58% de les emissions, el 2018 aquest percentatge es va incrementar fins al 62%. Y en sentit contrari, les emissions d’activitats incloses en el règim de comerç de drets d’emissió van passar de representar el 42% del total nacional el 2005, al 38% el 2018.

La informació de l’estudi demostra el resultat de l’aplicació, a Espanya, de les polítiques europees que donen compliment al compromís de la Unió Europea amb l’agenda i acords internacionals sobre limitació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Després de l’adopció del Protocolo de Kyoto, el nostre país es va comprometre a limitar les seves emissions entre 2008 i 2012 a un augment no superior al 15% respecte de l’any base 1990. Tot i que les emissions van superar aquest valor, es van acomplir els compromisos adquirits utilitzant, igual que altres països, els mecanismes flexibles que preveu el citat protocol.

Segons els autors, aquesta actuació es veurà reforçada pel compromís espanyol en el marc del nou Acord Verd Europeu, que té com a objectiu últim la descarbonització de l’economia el 2050.

Totes les dades que recull l’estudi procedeixen dels nivells d’emissió registrats a les fonts oficials de l’Agència Europea de Medi Ambient, del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia i de l’Institut Nacional d’Estadística.