La planificació prèvia i una gestió eficaç dels residus són claus per protegir la salut pública, el medi ambient i accelerar la recuperació econòmica després d’inundacions

L’informe publicat per Fundació Naturgy dins del seu programa ‘Sumant Energies per València’ proposa mesures estratègiques per reduir riscos i costos i accelerar la recuperació.

Fundació Naturgy ha presentat l’informe ‘Gestión de residuos tras inundaciones: tratamientos, riesgos y retos futuros’, elaborat per Miguel Ángel Artacho Ramírez, professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i director del Centre de Recerca en Direcció de Projectes, Innovació i Sostenibilitat (PRINS). El document analitza com l’acumulació massiva de residus després d’episodis extrems tensiona els sistemes convencionals i compromet la salut pública, el medi ambient i la recuperació econòmica.

Les inundacions són el desastre natural més freqüent i el que afecta més persones al món (1.700 milions de persones des de l’any 2000), i es preveu que se’n dupliqui la freqüència en el 40 % de les regions per al 2050. Després d’un episodi extrem, el volum de residus pot multiplicar-se entre cinc i quinze vegades respecte d’un any normal a la zona afectada, una circumstància que sol subestimar-se i que pot agreujar els danys si no es gestiona adequadament. “La gestió de residus és una part indissoluble del procés de recuperació després d’un desastre i així s’ha de tenir en consideració”, afirma Miguel Ángel Artacho.

L’informe alerta sobre l’heterogeneïtat dels residus generats (barreja de runes, llots, materials perillosos i restes orgàniques) i el seu impacte en infraestructures crítiques, carreteres i sistemes de drenatge, la qual cosa dificulta la resposta immediata i augmenta els riscos sanitaris i ambientals.

Només la DANA de València del 2024 va generar fins a 1,5 milions de tones de residus, similar als residus generats durant tot un any a la Comunitat Valenciana. “Documentar, aprendre i planificar és l’única via per reduir impactes i accelerar la recuperació”, apunta Artacho.

Les recomanacions clau de l’informe inclouen l’obligatorietat d’una planificació prèvia a les zones vulnerables, que prevegi la predicció del volum i la tipologia de residus. Així mateix, es proposa la designació d’àrees segures per a l’emmagatzematge temporal, juntament amb protocols que facilitin la reutilització i el reciclatge. El document subratlla la necessitat d’integrar experts en gestió de residus en els equips d’emergència i simplificar els marcs jurídics per agilitzar-ne la resposta. També destaca l’ús de tecnologies emergents (com la intel·ligència artificial, l’internet de les coses o els bessons digitals) per garantir el seguiment en temps real i la presa de decisions basades en dades. Finalment, es recomana impulsar la formació i la conscienciació ciutadana, amb l’objectiu de fomentar la separació en origen i reduir riscos sanitaris.

Artacho considera que, per protegir vides, patrimoni i ecosistemes, s’ha de completar el cercle de la resiliència: predir, prevenir, respondre i recuperar integrant la gestió de residus com un pilar estratègic. La prevenció no és només hidràulica, sinó que també és organitzativa, tecnològica i social.

A l’obertura de la jornada ha participat el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, qui ha volgut destacar la tasca “descomunal de reconstrucció d’infraestructures, carreteres, metro, depuradores i entorns naturals que vam donar per finalitzada a l’estiu. El repte més gran van ser els residus, el cost dels quals va ser de 230 milions d’euros”. Martínez Mus ha afirmat també que “la nostra experiència ha despertat l’interès d’altres països, que ens han visitat per aprendre d’un procés que nosaltres vam haver de construir a base de cops, i que aquest estudi ajudarà a replicar millor en altres llocs”.

Vicente Martínez Mus ha finalitzat la intervenció destacant que “en un context marcat per més de 10.000 desastres que han afectat milers de milions de persones i amb un escalfament global que duplicarà les inundacions el 2050, la col·laboració entre l’administració, la comunitat científica i el sector privat, que va ser exemplar des dels primers dies, és essencial. Aquesta situació ens ha servit per recordar-nos el que hem de tenir present per al futur, que és enfortir els serveis públics, modernitzar la gestió i construir un entorn preparat per afrontar catàstrofes climàtiques”.

Durant el col·loqui, moderat per Jorge Alacid, cap de Coordinació i Canals del diari Las Provincias, Miguel Ángel Artacho ha volgut recordar que “deixar de veure els residus impedeix a la població general comprendre’n l’impacte real, però ni l’acadèmia, ni les empreses, ni l’administració poden permetre’s oblidar-ho i se n’han de mesurar els efectes a llarg termini”. A més, ha advertit que “també és fonamental que la ciutadania tingui una vertadera percepció del risc, perquè moltes persones desconeixen que, segons com pugi l’aigua, poden veure’s afectades elles mateixes o els serveis essencials de la seva localitat. Per això, conèixer el territori en el qual vivim és essencial”.

Eveline Lemke, fundadora de Thinking Circular®, membre del Servei d’Ajuda per a la Sostenibilitat de les Nacions Unides, exministra d’Economia, Protecció del Clima, Energia i Ordenació del Territori de Renània-Palatinat (Alemanya), ha comentat a la seva intervenció que “la gestió de residus després d’un desastre és extremadament complexa i exigeix comprendre millor els processos naturals per evitar que els materials perillosos contaminin el sòl o l’aigua”. En recordar el que va succeir al seu país natal, ha afirmat que “des de l’inici vam saber que calia fer-ho millor, i per això treballem amb experts i empreses especialitzades per agilitzar els protocols. Encara hi ha llacunes científiques i per això defensem incorporar aquestes obligacions en la llei d’economia circular i enfortir la coordinació entre administracions, organitzacions i empreses”. A més, coincideix que la formació a les escoles i universitats és clau per preparar els joves en cas de futures catàstrofes.

Eugenio Cámara, director tècnic de l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMTRE) de l’Àrea Metropolitana de València, ha volgut recordar que “la DANA va demostrar que, més enllà de la logística, la gestió de residus té també una dimensió emocional a la qual no solem parar atenció, i que explica per què l’aversió al residu es manté fins i tot quan els sistemes es recuperen. “L’emergència ens va obligar a actuar per vies alternatives i confiar en les empreses perquè les instruccions arribessin, especialment durant unes primeres 72 hores en les quals la comunicació amb els ajuntaments va ser gairebé impossible”. Ha advertit també que “cal tenir protocols sòlids, sobretot de comunicació, i una educació ambiental molt més efectiva, perquè allò que els nens aprenen s’oblida amb els anys i es converteixen en generadors de residus”.

Per la seva banda, Luis Palomino, secretari general d’Associació d’Empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (ASEGRE), també ha coincidit amb la resta dels ponents en què “la gestió de residus no té la visibilitat que mereix perquè desapareix als ulls de la ciutadania, però la DANA va demostrar que és un servei crític; la magnitud dels residus va generar un enorme repte logístic que només va poder abordar-se gràcies al sistema valencià i als gestors especialitzats. Les lliçons apreses ja s’estan incorporant al nou pla de residus de la Comunitat Valenciana”. Més enllà de l’àmbit local, Palomino recordava que “necessitem un pla nacional que permeti anticipar riscos per territori i millorar la preparació”.

En l’obertura de la jornada, Débora Domingo-Calabuig, vicerectora de Desenvolupament Sostenible dels Campus de la Universitat Politècnica de València, ha destacat la tasca que fa Fundació Naturgy amb el professorat de la universitat per a formar persones aturades després de la DANA. A més, ha ressaltat que “aquesta universitat posa i posarà a la seva disposició iniciatives com aquesta, a més de tots els seus recursos, els seus espais i el coneixement científic que generem. Les universitats hem de fer útil per a la societat el coneixement que creem, també en àmbits menys visibles com la gestió de residus, on projectes com el mesurament amb contenidors intel·ligents o la futura aplicació de circularitat que estem desenvolupant mostren el nostre compromís amb un progrés ambiental real”.

La cloenda de l’esdeveniment ha anat a càrrec de María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, qui ha volgut fer un breu resum del que s’ha comentat a la sessió. María Eugenia ha conclòs que “el tema de la gestió de residus després de les inundacions ens ha deixat molts ensenyaments i evidencia la necessitat d’aprendre i actuar amb responsabilitat. A la Fundació busquem constantment obrir espais de reflexió i debat, i som conscients que l’adaptació climàtica és inajornable i que en els propers anys s’intensificaran les catàstrofes”. En esmentar la COP 30, que va concloure fa poc, ha ressaltat una de les principals conclusions que en van sorgir: “la planificació, les estructures organitzatives, els processos i la formació permanent de totes les persones implicades són essencials, i projectes com ‘Sumant Energies per València’ mostren com la gestió de residus encaixa a la perfecció en aquests objectius”.

Relacionat amb:

Comparteix