La producció d’energia d’origen renovable va assolir el 40% del total i va contribuir a reduir les emissions de la generació elèctrica en gairebé una quarta part

La potència instal·lada en energia eòlica i fotovoltaica va créixer un 20% el 2019.

El nou informe del sector elèctric espanyol elaborat per Fundació Naturgy recull també l’augment de producció amb cicles combinats l’any passat, que va actuar com a energia de suport de les renovables, així com l’increment del dèficit de tarifa.

Segons recull la publicació “El sector eléctrico español en números. Informe 2019”, elaborada per Fundació Naturgy i presentada per l’economista especialitzat en mercats d’energia Miguel Angel Lasheras, “la potència renovable instal·lada en el sistema peninsular espanyol, sense tenir en compte la hidràulica, va créixer l’any passat un 20%, fet que significa que ens hem apropat al record anual en capacitat renovable, fins a assolir el 40%”.

Quant a la producció, si es considera la hidràulica, les renovables van generar un 40% del total, distribuïts de la següent forma: 55% eòlica, 20% hidràulica i 9% fotovoltaica.

El sistema de generació elèctric espanyol va reduir un 23% les emissions de CO2 l’any passat. “Les emissions van caure fins a 50.000 ktn de CO2, i això amb un preu del CO2 en ascens, que es va apropar als 25 €/Tn”, segons Lasheras.

Aquesta tendència està en línia amb la reducció d’emissions des de l’any 2005, quan es va implantar el mercat de drets d’emissió. Des d’aleshores, les emissions de la generació elèctrica s’han reduït gairebé un 50% a Espanya.

Segons Lasheras, “estem al principi d’un nou cicle inversor profund. A Espanya, la rellevància d’aquest esforç inversor és palesa, si considerem que reforça el que s’ha fet en els últims 20 anys, durant els quals el suport a les renovables des de la tarifa elèctrica ha estat d’uns 69.000 M€.

D’altra banda, Lasheras recorda que “el 2019, l’esforç inversor en renovables que va començar a intensificar-se l’any 2018 s’ha produït, sobretot, en instal·lacions eòliques i fotovoltaiques sense retribució específica, amb 6,4 GW de nova potència instal·lada, tot i que encara per sota dels 8 GW previstos”.

Els cicles combinats cobreixen l’espai del carbó

Una altra de les dinàmiques de l’exercici passat va ser l’increment de la producció d’electricitat amb cicles combinats, fins a assolir el 21% de la producció total. L’increment de la generació amb gas natural es va produir en paral·lel a una reducció de la generació amb carbó, que l’any passat només va representar el 4% de la producció total.

Quant al coeficient d’utilització, els cicles combinats van passar del 12,3% el 2018 al 23,8% el 2019, mentre que el carbó va passar del 41,6% al 13,2%.

Segons Lasheras, “cal destacar que un dels fets que més va contribuir a la reducció d’emissions provocades per la generació elèctrica, a més de les renovables, va ser el major ús dels cicles combinats per produir electricitat. El 2019, van augmentar la generació a la Península en un 93,7% respecte de l’any anterior, és a dir, gairebé van doblar-ne la producció en un any, i van substituir amb escreix la totalitat de l’electricitat que van deixar produir les centrals de carbó”.

Per a l’expert energètic, aquest escenari “marca la fi del carbó com a font energètica a Espanya i el seu espai  serà ocupat pel gas natural, amb un balanç de CO2 molt més favorable per avançar en la descarbonització, ja que redueix en dos terços les emissions provocades per la combustió del carbó i reforça la fiabilitat del sistema donant suport a la intermitència de les renovables”.

Els costos del sistema

L’informe també recull les dades econòmiques relatives a l’activitat elèctrica, que mostren uns costos a la baixa respecte de l’any anterior. L’energia es va reduir un 17%, en línia amb els mercats majoristes, i el cost unitari mig va disminuir i va ser el més baix dels últims cinc anys.

El comportament dels costos va estar en consonància amb els preus de l’energia per al consumidor. Per al mercat residencial, tant amb impostos como sense, les estadístiques d’Eurostat per a un consumidor tipus indiquen uns preus menors que el 2018 i lleugerament per sobre de la mitjana europea. I en el segment industrial, els preus es van situar lleugerament per sota de la mitjana europea, amb una caiguda també respecte als de l’any anterior.

De la seva part, la demanda nacional d’electricitat es va reduir d’un 1,5%, “contrastant amb les previsions de REE i la CNMC, que apuntaven a unes reduccions de 0,3% i 0,4% respectivament”, explica Lasheras.

De l’anàlisi de totes aquestes dades, l’economista conclou que “2019 va ser un any que va apropar el sector elèctric a la transició ecològica impulsada per les institucions europees i espanyoles: menys emissions, més renovables i menys costos”. I afegeix: “L’únic aspecte negatiu va ser el dèficit de més de 700 M€, que confiem sigui conjuntural, i que es va deure a un excés d’optimisme en les previsions sobre les que es construeix i es parametritza el càlcul de tarifes”. El dèficit de tarifa mostra un deute pendent de més de 16.000 M€ considerat interessos, a tancament de 2019.

“Cal tenir confiança en que el viratge imposat pel Covid-19 no impliqui una ruptura d’aquestes tendències observades el 2019; i que sortim reforçats per aconseguir un sistema productiu eficient i descarbonitzat en els propers anys”, conclou Lasheras.

Relacionat amb:

Comparteix