La rehabilitació d’habitatges i la millora de l’eficiència han de ser mesures estructurals prioritàries per erradicar la pobresa energètica

L’informe, elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB-Universitat de Barcelona, fa una comparativa de les polítiques d’Alemanya, França, el Regne Unit, Portugal i Espanya i proposa actuacions per avançar en l’erradicació d’aquesta problemàtica, agreujada per les conseqüències de la pandèmia

L’anàlisi dels cinc països posa de manifest que, malgrat que la majoria reconeixen la problemàtica de la pobresa energètica i la necessitat d’abordar-la per assegurar una transició energètica justa i inclusiva, no tots afronten aquesta realitat socioeconòmica de la mateixa manera. “A Europa identifiquem 50 milions de llars en situació de pobresa energètica, a les quals podrien afegir-se uns 4 milions més que no donen informació sobre la seva situació”, explica la catedràtica María Teresa Costa, directora de l’estudi.

El 2018 (últim any en què els cinc països han reportat dades), a Espanya un 9,1% de les llars tenien una temperatura inadequada a l’habitatge (la mitjana de la UE se situa en el 7,3%) i un 7,2% es retardaven en el pagament de les factures (la mitjana europea és del 6,6%).

A Portugal, aquests percentatges són del 19,4% quant a temperatura inadequada de les llars i del 4,5% quant al pagament de factures amb retard; a França són del 5% i del 6,4%; al Regne Unit, del 5,4% en ambdós casos; i Alemanya dona les dades més baixes, amb un 2,7% i un 3%, respectivament

El seguiment dels cinc països objecte d’aquest estudi mostra que l’heterogeneïtat del problema s’estén també dins del mateix territori. Excepte Portugal, que presenta més homogeneïtat en la distribució de la pobresa energètica, a Espanya, França, el Regne Unit i Alemanya s’identifiquen clarament zones amb un nombre més alt de llars en situació de vulnerabilitat energètica.

Així doncs, segons la recent actualització de l’indicador de pobresa amagada en l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica d’Espanya, amb dades ja del 2019, la taxa més alta de pobresa energètica del nostre país durant el període de l’estudi la va registrar Canàries, amb un 31,6%. Al contrari, La Rioja va registrar l’índex més baix, amb una taxa del 3,6%.

Propostes per millorar l’efectivitat de les polítiques

Segons Costa, és important fomentar el compliment d’estàndards de màxima eficiència energètica i promoure l’autoconsum, però alhora cal “evitar que les actuacions siguin una càrrega econòmica més per a les llars vulnerables”. Per això, considera que cal “establir mecanismes de finançament viables adaptats a les circumstàncies de les llars vulnerables”.

L’estudi insta també a “una millor coordinació i interacció entre entitats públiques, privades i socials”, potenciant “l’ús d’eines de tecnologia d’informació per afavorir la presa de decisions en la detecció de situacions de pobresa energètica”.

Segons Costa, “hem de fomentar l’accés a una informació harmonitzada, rellevant, sistematitzada i actualitzada i aprofitar el potencial que ofereix la tecnologia de mesurament del consum energètic com a base d’informació”.

En aquest sentit, el document considera que cal “incrementar la participació dels agents socials de proximitat en les mesures” que s’adoptin, així com “minimitzar actuacions generalistes i prioritzar aquelles que s’adeqüin millor a la realitat socioeconòmica i al tipus d’habitatge de les llars vulnerables”.

Una altra de les propostes de l’informe que cal tenir en compte en les polítiques de pobresa energètica és que es redueixi la complexitat dels processos administratius.

La pobresa energètica als PNIEC

Si bé el Pacte Verd Europeu estableix que “s’ha d’abordar el risc de pobresa energètica de les llars”, els cinc plans nacionals integrats d’energia i clima (PNIEC) analitzats donen una resposta a aquesta problemàtica de manera diversa.

En el cas d’Espanya, el seu PNIEC integra l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica com a pedra angular, i remarca “la necessitat que el mercat energètic espanyol estigui centrat en els consumidors i la seva protecció, en la implementació d’ajudes no únicament de caràcter econòmic sinó també de l’impuls de l’autoconsum i l’eficiència energètica en edificis amb llars vulnerables”.

Aquesta darrera mesura està alineada amb una de les principals recomanacions europees, la rehabilitació energètica, que a més de reduir la factura contribueix també a la lluita contra el canvi climàtic.

De l’anàlisi de les polítiques de pobresa energètica aplicades a Espanya, l’estudi destaca com a fortaleses l’ajuda immediata al pagament de factures a través del bo social elèctric i tèrmic i la implementació de mesures amb impacte a mitjà i llarg termini, com les relatives a rehabilitació energètica.

Espanya, juntament amb el Regne Unit, són els dos únics països, dels cinc analitzats, que tenen un reconeixement explícit del problema de la vulnerabilitat en els seus PNIEC, amb una definició de pobresa energètica, una estratègia nacional i objectius de reducció.

França, tot i que sí que reconeix la problemàtica, no disposa d’una estratègia completa ni d’objectius de reducció de la pobresa energètica. D’altra banda, el país gal és l’únic que té un observatori nacional de pobresa energètica.

Per la seva part, Alemanya no defineix cap d’aquestes línies concretes d’actuació perquè aborda aquesta problemàtica a través d’un enfocament integral de la pobresa general.

Portugal és el país a la cua en aquesta matèria, ja que malgrat que sí que reconeix la problemàtica, no disposa d’una definició clara ni d’una estratègia per abordar-la —que preveu elaborar el proper any—, i tampoc no s’ha fixat objectius per reduir-la.

Pobresa energètica i pandèmia

L’estudi també recull les principals polítiques implantades per donar resposta davant de la pandèmia de la Covid-19: prohibició de la desconnexió, pagaments personalitzats i subsidis o descomptes. Només Espanya i Portugal tenen implementades les quatre mesures.

A tall d’exemple, a Espanya el Govern va reformar el bo social elèctric per ampliar la cobertura als afectats per Covid-19 i s’ha creat un nou supòsit per accedir a la condició de consumidor vulnerable.

En relació amb el Fons Europeu de Recuperació després de la pandèmia, l’informe recorda el paper de la rehabilitació per millorar l’eficiència energètica dels edificis i la rellevància de considerar el seu impacte sobre la pobresa energètica com un dels principals facilitadors de la recuperació verda.

Fundació Naturgy

Fundació Naturgy desenvolupa tots els programes socials vinculats al Pla de vulnerabilitat de Naturgy, el primer desenvolupat per una empresa energètica espanyola. Aquest Pla té per objectiu reforçar i sistematitzar la gestió dels clients vulnerables i enfortir la col·laboració amb les entitats del tercer sector i la comunicació amb els serveis socials.

Entre les principals iniciatives socials que duu a terme la Fundació hi ha el Fons solidari de Rehabilitació Energètica, per millorar l’eficiència dels habitatges vulnerables; l’Escola d’Energia, per millorar hàbits energètics i la gestió de la factura; i el voluntariat, per assessorar les famílies vulnerables en matèria d’energia.