La transició justa i l’impuls multilateral, entre els principals consensos remarcats després de l’anàlisi de la COP30 de Belém

La COP30, celebrada enguany a Belém, ha tancat les sessions amb un missatge clar: la urgència climàtica exigeix accelerar l’acció global i reforçar els compromisos assumits pels governs, les empreses i la societat. Durant una setmana de negociacions intenses, els líders internacionals s’han centrat en la protecció de l’Amazònia, la transició energètica justa i el finançament climàtic com a eixos fonamentals per contenir l’escalfament global i reforçar la resiliència de les comunitats més vulnerables.

En aquest sentit, Fundació Naturgy i el Capítol Espanyol del Club de Roma han organitzat una nova jornada de ‘Converses entre experts’ per analitzar les conclusions de la COP30 del Brasil, en la qual també s’ha abordat l’actualitat del sector energètic, el medi ambient i la sostenibilitat.

En la sessió han participat Elena Pita, directora general de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), i Lara Lázaro Touza, investigadora principal del Reial Institut Elcano i professora de teoria econòmica al Centre d’Ensenyament Superior Cardenal Cisneros, en una conversa per tractar les conclusions principals de la conferència d’enguany.

Elena Pita comentava que “a mesura que van passant els dies, des de la COP es van matisant les sensacions. Les nostres expectatives eren molt altes i el resultat no ha estat tan ambiciós com esperàvem, especialment en mitigació, però sí que s’han aconseguit avenços importants”. Pita destacava que “és cabdal remarcar que la direcció és la correcta. Sabem el que hem de fer, volíem avançar en un full de ruta que ens indiqués quan i com posar damunt de la taula un camí a seguir”.

A l’hora d’analitzar el paper d’Espanya a la COP, Elena Pita ha afirmat que “ha tingut un paper molt protagonista i ha destacat la gran absència dels Estats Units, que, sens dubte, augmenta la tensió en les negociacions, però també es pot veure amb alleujament el fet que no hi hagi hagut una postura activa de bloqueig, com és habitual. Per la seva banda, la Xina ha mostrat contradiccions entre el seu compromís per les renovables i el seu gran volum d’emissions amb carbó”. A més, Pita alertava que “2024 ha estat el primer any en què s’ha superat aquesta xifra de l’1,5 ºC i cal posar això en perspectiva. La missió de les COP és donar senyals i estratègies basades en la política, i l’espai de participació que s’està atorgant als actors no governamentals s’està fent cada vegada més gran”.

Per altra banda, Lara Lázaro afirmava que “ha estat una COP intensa, com totes, i aquesta encara més en coincidir amb el desè aniversari de l’Acord de París. La previsió de l’augment de les temperatures amb les polítiques actuals se situa en 2,8 graus i, malgrat que l’Acord de París és flexible, caòtic, insuficient i dinàmic, continua sent la brúixola cap a la qual s’orienta el nostre model de desenvolupament. Per això va ser decebedor passar d’aquell full de ruta a la decisió final que es va acabar prenent. Tot i això, de cara al futur podem veure un moviment d’empenta i una possible reforma dels consensos que permetria incloure en els annexos alguns acords de clubs climàtics, perquè l’ambició no es freni. Els objectius de la presidència, com el multilateralisme, la implementació i situar les persones al centre, marquen aquest camí, i en aquest últim punt cal fer valer l’acord de transició justa”.

Lázaro també ha posat esment en el programa d’acció de gènere, en el qual ha ressaltat que “encara continuen oberts debats amb països com l’Aràbia Saudita”. En el marc de la ciència, “ha sorgit també la qüestió de com incloure més bé els científics de l’hemisferi sud. En aquest escenari, el paper de la Xina resulta rellevant, ja que per primera vegada fixa un objectiu per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El Regne Unit, altrament, destaca de manera significativa per la seva ambició. I és important recordar la diferència que hem aconseguit des que existeix la COP, ja que passem de preveure augments d’entre 3 i 4 graus a situar-nos en 2,8. Aquest marc funciona gràcies a les polítiques nacionals i a la demanda creixent d’acció per part de la ciutadania”, ha conclòs.

Al principi de la jornada, inaugurava la sessió María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, qui ha volgut destacar que “com en les últimes edicions, aquesta COP ha mostrat llums i ombres, ja que s’han assolit avenços rellevants, però també han sortit a la llum desafiaments a curt termini. Recollint els principals titulars, volem fer èmfasi en el més positiu, com la consolidació de l’enfocament de transició justa, posant les persones al centre de l’acció climàtica”. Coronado s’ha centrat en el context geopolític, que “malgrat la situació especialment complexa, s’ha aconseguit preservar l’impuls multilateral, imprescindible per mantenir viu el compromís internacional. Des de la nostra perspectiva, valorem especialment l’aprovació del compromís de triplicar el finançament climàtic d’aquí al 2035”.

No obstant això, per a María Eugenia els reptes segueixen sent enormes. “La bretxa climàtica continua sent molt àmplia i els avenços en la posada en pràctica no evolucionen al ritme que exigeix la ciència. Les projeccions actuals apunten a un escalfament per sobre dels dos graus centígrads, i les diferències entre regions persisteixen”.

La cloenda ha anat a càrrec de José Manuel Morán, vicepresident del Capítol Espanyol del Club de Roma, que ha afirmat que “la complexitat del món actual ens deixa sovint sense respostes i posa en risc fins i tot el nostre entramat intel·lectual i jurídic. Però la manera com s’ha plantejat la COP30 en aquest fòrum ens ha tornat una mica d’esperança, potser per reprendre el camí amb el qual es va anar construint la Unió Europea”.

Morán ha analitzat l’actualitat geopolítica com “un món on una potència decadent com els Estats Units s’enfronta a una Xina emergent, que combina avenços en energies renovables amb un ús del carbó poc previsible i que disposa de materials crítics clau. Aquesta confrontació, unida a la crisi del multilateralisme, incrementa la sensació d’incertesa que defineix el nostre temps”.