La xarxa de gas reforça el seu paper com a garant del subministrament i element cohesionador en un sistema energètic més flexible i diversificat

Fundació Naturgy ha presentat l’informe “El rol de la red de distribución de gas en el sistema energético español”, elaborat per Deloitte, que analitza la contribució actual del gas al desenvolupament econòmic i social, el paper de la xarxa de distribució com a infraestructura crítica i els reptes que afrontarà el sistema energètic en el seu avenç cap a la descarbonització. El document conclou que les xarxes de distribució de gas continuaran sent una infraestructura essencial per a la seguretat energètica, la competitivitat industrial i la transició energètica del país en l’horitzó d’un sistema energètic net‑zero.

L’estudi identifica quatre atributs clau que consoliden el valor estratègic d’aquestes infraestructures: capil·laritat, resiliència, capacitat d’integració del biometà i digitalització. Aquests pilars permeten que les xarxes continuïn aportant fermesa, flexibilitat i cohesió territorial en un context d’electrificació creixent i d’augment de la penetració de les energies renovables.

Una infraestructura crítica per a la seguretat del subministrament

Segons l’informe, la xarxa de distribució de gas constitueix avui un actiu indispensable per garantir el subministrament energètic del país. Amb més de 96.000 km desplegats i prop de 8 milions de punts de subministrament, la xarxa proveeix directament 20,4 milions de persones i ofereix un accés potencial a 6,5 milions més gràcies a la seva àmplia proximitat territorial.

El consum tèrmic de les llars espanyoles presenta una estacionalitat anual marcada, amb diferències de fins a un factor x17 entre els mínims estivals i els màxims hivernals, la qual cosa exigeix un vector energètic capaç de respondre amb flexibilitat i fermesa. Les xarxes de gas, dimensionades per a puntes de demanda i amb emmagatzematge intrínsec, garanteixen aquest subministrament fiable en episodis de fred intens i asseguren el confort de milions de ciutadans.

Aquesta capil·laritat permet cobrir les necessitats tèrmiques de grans àrees urbanes i industrials, així com de milers de municipis amb climes freds o activitat ramadera i agrícola, on la demanda tèrmica és elevada i estable. El 85% dels municipis espanyols presenten necessitats mitjanes o altes de calefacció, fet que demostra el valor estructural de la xarxa per al benestar de milions de llars.

La resiliència del sistema es confirma en la gestió dels pics de demanda: la punta diària ha crescut un 7% en els últims anys, mentre que la demanda mitjana s’ha mantingut pràcticament estable. En el sector elèctric, el gas ha reforçat el seu paper de suport en cas de situacions d’estrès, especialment des de l’apagada de l’abril del 2025, amb un increment superior al 50% en la generació per cobrir restriccions del sistema.

El biometà revalora la xarxa de distribució com a vector clau de descarbonització

L’informe conclou que el biometà serà una de les vies més immediates i eficients per reduir emissions en els usos tèrmics i en sectors industrials difícils d’electrificar. La seva total compatibilitat amb la infraestructura existent permet utilitzar xarxes, calderes, equips i comptadors actuals sense necessitat de fer-hi modificacions. Segons l’informe, aquesta capacitat d’integració aporta opcionalitat real al consumidor.

Espanya disposa d’un potencial elevat per a la producció de biometà associat a residus ramaders, agrícoles i urbans. Aquest recurs es distribueix per tot el territori, i entre el 80% i el 90% d’aquesta activitat es troba a prop de la xarxa de distribució, la qual cosa converteix la xarxa en la plataforma més eficient per transportar aquest gas renovable.

Aquest desplegament requereix una xarxa capaç de gestionar fluxos bidireccionals a través d’estacions de flux invers, que permeten evacuar el biometà produït localment cap a altres zones amb més demanda. Països com França ja disposen de més de 30 unitats operatives d’aquesta mena, mentre que a Espanya, Naturgy ha desenvolupat la primera instal·lació de flux invers a Capellades (Barcelona), que valida tècnicament aquest model.

D’aquesta manera, la xarxa de gas no només preserva el seu valor com a infraestructura crítica, sinó que amplia les opcions de descarbonització disponibles per a la ciutadania, alineant seguretat, eficiència i neutralitat tecnològica.

La digitalització: eix central de la xarxa del futur

La digitalització apareix en l’informe com un habilitador essencial de la xarxa de distribució del futur. La seva implementació permetrà gestionar un nombre creixent de punts d’injecció, assegurar la qualitat del gas i optimitzar l’operació en temps real. L’estudi destaca la necessitat d’incorporar sensors avançats, sistemes SCADA, cromatògrafs, telemetria, mesuradors intel·ligents i rèpliques digitals. Aquestes tecnologies permeten gestionar pressions i cabals, supervisar la qualitat del gas, optimitzar el line pack i garantir una operació segura i eficient en un entorn amb generació distribuïda.

Així mateix, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MiTEco) està treballant en el desplegament progressiu de comptadors intel·ligents, que permetran millorar l’eficiència del consum, reduir les pèrdues, facilitar la integració de gasos renovables i optimitzar la transparència per als consumidors.

La presentació de l’estudi, duta a terme per Alberto González-Salas, soci d’Energia de Deloitte, ha anat seguida d’un col·loqui sobre “Perspectives europees”, moderat per Arturo Lopo, periodista econòmic de TVE, al qual s’ha afegit, i en el qual també han participat Raúl Suárez, CEO de Nedgia; Paolo Gallo, CEO d’Italgas, i Gabriel Sousa, CEO de Floene.

En la seva intervenció, Raúl Suárez ha incidit en el fet que “la xarxa de distribució de gas representa un actiu la solidesa i capil·laritat del qual continuaran sent determinants per garantir un sistema energètic segur, eficient i preparat per als reptes de les dècades vinents. És a la xarxa de distribució on es connecta el 99% de la demanda residencial i industrial, i la major part de la generació de gas verd, per la qual cosa és crítica per al desenvolupament econòmic del territori i, en conseqüència, és una peça fonamental del model energètic espanyol”.

En relació amb el gas verd, Suárez ha afirmat que “la incorporació progressiva de gasos renovables i la digitalització de la xarxa permetran aprofitar al màxim el potencial de la xarxa de distribució com a element facilitador d’una transició energètica ordenada, realista i alineada amb els compromisos de descarbonització del país, sense detriment de la competitivitat de la indústria i de l’economia de les famílies”.

Sobre el paper de Nedgia en el futur, el CEO de la distribuïdora ha volgut posar en relleu que “l’evolució de la xarxa de gas cap a un model més intel·ligent, flexible i preparat per a la generació distribuïda consolidarà el seu paper com a infraestructura crítica en un sistema energètic cada vegada més complex. El nostre compromís és seguir impulsant aquesta transformació perquè la xarxa continuï aportant valor a les llars, les empreses i les indústries, integrant noves tecnologies i vectors renovables amb plenes garanties”.

Paolo Gallo ha afirmat que “la transició energètica, per reeixir, ha d’abordar el trilema energètic —descarbonització, seguretat de subministrament i assequibilitat. Europa necessita un sistema integrat en el qual els electrons i les molècules renovables treballin conjuntament. La flexibilitat és essencial: les molècules poden emmagatzemar-se a gran escala, mentre que l’electricitat encara no pot fer-ho, almenys no de manera eficient. Per això, les xarxes de gas actuals no són un llegat del passat, sinó un actiu estratègic per accelerar la descarbonització de manera resilient i rendible”.

El CEO d’Italgas ha incidit en el fet que “hem digitalitzat completament les nostres xarxes de distribució i estem adoptant cada vegada més la intel·ligència artificial per millorar la seguretat, optimitzar les operacions i permetre la integració a gran escala de gasos renovables. El biometà ja és una solució madura i de producció local que reforça la independència energètica i dona suport a l’economia circular, mentre que l’hidrogen —inclosa la seva barreja a les xarxes existents— pot oferir actualment reduccions mesurables d’emissions i contribuir a construir una via escalable per al futur”.

D’altra banda, Gabriel Sousa defensa les xarxes de gas com un pilar estratègic per a una transició energètica equilibrada i competitiva. El CEO de Floene ha subratllat que la transició energètica de Portugal s’ha de guiar pel pragmatisme, l’equilibri i un enfocament sistèmic. “La transició no és electricitat o gas: és electricitat i molècules verdes. Necessitem un sistema híbrid, resilient i accessible”, ha afirmat.

Sousa ha destacat que la xarxa de gas continua sent un actiu crític per a la seguretat i la flexibilitat del sistema energètic nacional. Segons el CEO de Floene, la demanda total d’energia a Portugal —que combina electricitat i gas— podria augmentar un 23% per a l’any 2050, impulsada principalment pel creixement industrial i l’avanç de nous usos intensius en energia, com els centres de dades. Ha advertit que “l’electrificació per si sola no pot absorbir tota la demanda sense generar pressió sobre els costos i la resiliència del sistema”.

A més, Sousa també ha destacat el paper del biometà com una solució estratègica “sense penediment”, amb potencial per assolir 14,4 TWh el 2050, fet que impulsarà simultàniament la descarbonització, l’economia circular i la valorització de residus. Ha advertit que polítiques inestables podrien comprometre aquest mercat emergent i posar en risc 559 milions d’euros en inversió i més de 1.300 llocs de treball qualificats. “Les xarxes preparades per a molècules verdes formen part de la solució. Són un actiu estratègic per a la sobirania, la seguretat de subministrament, l’autonomia energètica i una transició socialment justa”, ha conclòs.

Alberto González-Salas ha destacat que “els resultats de l’informe constaten la capacitat per atendre les puntes de demanda i gestionar l’estacionalitat de les necessitats tèrmiques, aportant resiliència i flexibilitat al sistema energètic. Les xarxes de gas són capaces d’atendre diferències de fins a 17 vegades entre la demanda punta hivernal i la mínima estival. Continuar donant suport al seu procés d’actualització ens permetrà ajudar a descarbonitzar el sistema gràcies a la integració del biometà, aprofitant les xarxes ja instal·lades”.

Per la seva banda, en l’obertura de la jornada, María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, ha subratllat que “aquest informe confirma que la xarxa de distribució de gas seguirà sent un actiu estratègic per a la transició energètica espanyola. La seva capil·laritat, resiliència i capacitat per integrar biometà, unida a la digitalització necessària, posicionen aquestes infraestructures com un pilar essencial d’un sistema energètic sostenible, segur i competitiu”.