Les bateries a gran escala associades a plantes fotovoltaiques seran el model més viable per al desenvolupament d’aquest tipus d’emmagatzematge a Espanya

papelalmacenamiento Energia i medi ambient

Un informe elaborat per PwC i el CIEMAT conclou que la font d’ingressos de les bateries estarà determinada per la capacitat que tinguin d’arbitrar preus al mercat i de participar en serveis d’ajustament o pagaments per capacitat.

La incorporació massiva d’energies renovables requereix el desenvolupament de sistemes tecnològics que ajudin a gestionar-ne la gran variabilitat i que garanteixi fermesa i flexibilitat al sistema elèctric. Els sistemes d’emmagatzematge són una d’aquestes tecnologies i, a Espanya, el model econòmicament més viable per a les bateries a gran escala serà el lligat a la generació renovable, especialment la fotovoltaica. És la principal conclusió de l’informe El paper de l’emmagatzematge en la transició energètica, elaborat per PwC i el Ciemat i publicat per Fundació Naturgy, que s’ha presentat avui.

El 2030, Espanya preveu que el 74% de la generació elèctrica sigui renovable, per a la qual cosa preveu incorporar 57 GW de potència renovable i 6 GW d’emmagatzematge (2,5 GW de bateries), amb l’objectiu de cobrir part de les seves necessitats de suport i flexibilitat, segons l’establert al PNIEC. I així, l’Estratègia d’emmagatzematge publicada recentment pel Govern considera fins a 20 GW la capacitat d’emmagatzematge prevista per al 2030, “la qual cosa indica la tendència creixent de penetració d’aquestes tecnologies a Espanya per complementar la fermesa i flexibilitat del sistema elèctric”, segons l’informe.

En aquest escenari, les bateries hauran de formar part d’un mix de tecnologies de suport que permetin cobrir de manera eficient totes les necessitats del sistema i ajudin a adequar l’oferta-demanda col·laborant, a més, a aplanar la corba de preus. En aquest sentit, les anàlisis econòmiques realitzades per PwC i el CIEMAT indiquen que el model més viable per al desenvolupament de bateries a gran escala a Espanya serà la hibridació amb tecnologia fotovoltaica.

Combinació necessària de preus de mercat, pagaments per capacitat i serveis d’ajustament

“La font d’ingressos de les bateries estarà determinada per la capacitat que tinguin d’arbitrar preus en el mercat i de participar o en serveis d’ajustament o pagaments per capacitat”, explica Oscar Barrero, soci líder del sector Energia de PwC. “A cap país hi ha una única font d’ingressos que faci viables les bateries, sinó una combinació d’aquestes tres”, afegeix Barrero.

Segons els autors de l’informe, “Espanya no és tan lluny de tenir bateries comercialment viables per al 2025 lligades a plantes renovables, especialment tenint en compte el context actual de Fons Europeus, que accelerarà les inversions necessàries”. El document recull que “el problema més gran que queda per resoldre és la incertesa en els ingressos per suport i serveis d’ajustament, que són claus perquè les bateries tinguin una expectativa de recuperació de costos raonable”.

Espanya es troba en ple procés de desenvolupament i adaptació del sistema elèctric per donar cabuda a la gestió de la demanda i l’emmagatzematge en els serveis d’ajustament i permetre, d’aquesta manera, que aportin suport i flexibilitat, per això cal que se’n reguli adequadament la participació en el sistema.

“A futur s’espera que, quan estiguin plenament desenvolupats, els mercats d’ajustament i de capacitat arribin a cobrir al voltant del 50% dels ingressos de les instal·lacions de bateries, de manera que els ingressos per arbitratge representaran tan sols l’altra meitat”, segons recull l’informe.

Les bateries d’ió-liti s’han posicionat com l’emmagatzematge ideal per proporcionar emmagatzematge estacional per a períodes curts. El seu cost ha caigut un 84% des del 2010 i s’espera que continuï fent-ho els propers anys.

“A més, la seva resposta ràpida i la capacitat d’emmagatzematge les podrien habilitar per a la gestió de potències altes durant hores, i podrien donar servei a la gran indústria o fins i tot per a nuclis poblacionals molt grans”, explica Mercedes Ballesteros, directora d’Energia del CIEMAT.

“Avancem cap a un sector elèctric en el qual el difícil equilibri entre oferta i demanda serà cada vegada més complex”, explica Barrero. “D’una banda, tenim un mix més renovable, més intermitent, i d’altra banda, tenim una demanda que fins ara era més predictible, però que amb els nous usos previstos com el vehicle elèctric introduirà també una certa volatilitat pel costat de la demanda”.

En aquest nou context, l’emmagatzematge ofereix flexibilitat i suport, però “necessitem que convisquin diferents tecnologies d’emmagatzematge, perquè no totes tenen les mateixes aplicacions ni característiques,” segons Ballesteros.

“Haurem de tenir emmagatzematges estacionals com els bombatges, l’aire comprimit o l’hidrogen, i altres de diaris o d’hores, com les bateries o l’emmagatzematge tèrmic; i emmagatzematges de resposta ràpida davant dels nous requeriments de demanda previstos”, afegeix la directiva del CIEMAT.

Després de la presentació del document, ha tingut lloc una taula rodona amb experts en matèria energètica, en la qual han participat Miriam Bueno, subdirectora general de Prospectiva, Estratègia i Normativa en matèria d’Energia del MITECO; Jesús Palma, vicepresident a BatteryPlat; Javier Revuelta, sènior principal a AFRY; i María Pérez, responsable del projecte Emmagatzematge a Naturgy.

Bueno ha qualificat l’emmagatzematge com a estratègic per a la transició energètica i ha assegurat que és una oportunitat de creació de nova ocupació i de desenvolupament de nous models de negoci. Quant al seu desplegament al territori, ha afirmat que oferirà “una oportunitat per a aquelles regions que deixaran de tenir instal·lacions de combustibles fòssils”.

Per la seva part, Palma ha destacat la necessitat del desenvolupament tecnològic. “Perquè l’emmagatzematge compleixi totes les expectatives i serveixi per a la transició energètica, es requereix una evolució tecnològica amb reptes considerables, per als quals Espanya està preparada quant a capacitats, empreses i R+D+I. “Caldrà pensar en desenvolupaments tecnològics adaptats a les noves aplicacions vinculades al sistema elèctric, perquè fins ara hi ha hagut desenvolupament en altres sectors com l’automoció”, ha explicat.

Revuelta, des de la seva perspectiva de consultoria, ha afirmat que veuen el desenvolupament de l’emmagatzematge amb un cert optimisme, sempre que es donin les condicions adequades d’incentius. “Els objectius creiem que seran una mica menors en la part de bombatge, per l’alt cost d’inversió i el llarg termini d’implantació, i en el cas de les bateries seran necessaris els incentius i apostar per bateries amb tecnologia de quatre hores”. En qualsevol cas, ha assegurat que “la transició no té sentit sense emmagatzematge”.

María Pérez ha aportat el punt de vista d’un desenvolupador com Naturgy i ha dit que els grans reptes a què s’enfronten amb l’emmagatzematge és “l’adaptabilitat a nous models i mercats i la integració en els nostres sistemes i amb la nostra generació renovable, amb una operació intel·ligent en un mercat complex”. Així mateix, ha afirmat que “els fons són una gran oportunitat que ens permetria avançar la rendibilitat d’aquest tipus de projectes”.