Vaclav Smil: “No hi ha cap escenari racional que relegui el gas natural a un paper insignificant abans del 2050”

WhatsApp Image 2021-11-17 at 12.50.55 Energia i medi ambient

El científic, qualificat com un dels 100 principals pensadors mundials segons Foreign Policy, afirma que “fins ara, no hi ha cap camí clar ni tècnicament ferm cap a la descarbonització”.

“L’Agència internacional de l’Energia preveu que el consum mundial de gas el 2040 superi en gairebé un 28% el nivell del 2019”, recorda el catedràtic de la Universitat de Manitoba, que ha presentat avui el document “El gas natural en el nou món energètic”, publicat per Fundació Naturgy.

“Qualsevol descripció del gas natural com un enorme actiu que cal abandonar, o pensament sobre “expulsar el gas per complet” i menysprear-lo com un pont molt curt entre el carbó i les energies renovables, podria representar una gran equivocació”. Així de contundent es mostra el científic Vaclav Smil, qualificat com un dels 100 principals pensadors mundials segons Foreign Policy, al document “El gas natural en el nou món energètic”, publicat per Fundació Naturgy.

Smil, que aquesta tarda protagonitzarà un seminari web de Fundació Naturgy, assegura que “no hi ha cap escenari racional que relegui el gas natural a un paper insignificant o que el converteixi en una relíquia del passat abans de l’any 2050”.

Crític amb els que es refereixen a l’Acord de París com “un pas important” en la descarbonització, l’expert afirma que “fins ara, no hi ha cap camí clar ni tècnicament ferm” per assolir aquest objectiu.

“Tots els escenaris recents per al 2050 són només relats o plantejaments més o menys plausibles, impulsats més per la política que per les capacitats tècniques avaluades de manera realista, i només si la UE segueix el curs de descarbonització agressiu durant almenys una dècada, podrem entendre el que realment serà possible per a l’any 2050”, afirma el científic.

Smil recorda que fins i tot el Consell Europeu va reconèixer el desembre del 2020 que els estats membres tenen dret a decidir el seu mix energètic per assolir l’objectiu climàtic del 2030, elegint les tecnologies més adequades, inclòs el gas. “Fins i tot la descarbonització deliberadament promoguda i administrativament accelerada no serà possible sense l’ús del gas natural”, afirma.

I de nou referint-se a les dades, recorda que les quotes reals presentades al document “Going Climate-Neutral by 2050” preveuen que el gas natural subministrarà aproximadament el 20% del consum interior brut d’energia de la UE el 2030 i aproximadament el 18% en l’escenari de referència el 2050. “Clarament, en qualsevol escenari realista de descarbonització gradual, el gas natural continuarà sent un dels pilars del subministrament d’energia mundial i europeu durant la pròxima generació, i l’única incertesa és com serà el seu futur a llarg termini”.

A escala mundial, l’expert recorda que l’Agència Internacional de l’Energia, en el seu últim “Stated Policies Scenario”, preveu que el consum mundial de gas el 2040 superi en gairebé un 28% el nivell del 2019.

Invertir per tenir preus més baixos

Sobre l’escenari de preus del gas natural a futur, Smils defensa que “una inversió adequada en el desenvolupament de les reserves existents i l’expansió del mercat global ens hauria de portar a preus més baixos; per contra, la manca d’aquestes inversions, combinada amb el tancament prematur d’altres capacitats alimentades per combustibles fòssils (o nuclears), podria conduir a pics de preus encara més alts en el futur”.

Segons l’expert, l’augment del preu del gas natural a Europa el 2021 “no ha estat causat per cap escassetat física imminent del combustible, sinó per una concatenació impredictible d’esdeveniments”:  un hivern més fred (per tant, una temporada de calefacció més llarga), una reducció en la producció d’electricitat eòlica i una creixent dependència de les importacions en un moment en què la demanda mundial es va recuperar després de la pitjor fase de restriccions econòmiques causades per la Covid-19.

Tres raons per mantenir el gas natural

El científic considera que hi ha tres raons principals per les quals cal mantenir el gas natural “com un component principal en el subministrament d’energia primària o potser augmentar-ne el consum, tant als països rics com als que estan en via de modernització”: per incrementar la substitució de la generació elèctrica amb carbó i complementar la generació renovable, perquè no tenim cap altra opció a curt termini tan assequible i confiable per a la producció de calor, i pel seu difícil reemplaçament com a font d’energia en molts processos industrials i matèria primera en la fabricació de materials i compostos essencials.

“L’any 2019 va establir una altra taxa de creixement rècord del 2,3% anual i també un rècord en l’increment de les capacitats de GNL”, recorda Smil, que afirma que malgrat que la pandèmia va interrompre l’expansió continuada de la indústria mundial de gas natural, el 2022 o el 2023 és probable que es torni a donar un nou rècord de demanda.

Segons l’expert, el mercat de GNL serà l’indicador més clar de cara al futur. “La xarxa global de GNL ha esdevingut essencial per equilibrar els mercats i proporcionar flexibilitat i seguretat de subministrament”, afirma Smil. “Aquest mercat veurà més canvis estructurals, atès que una gran part dels contractes de lliurament a més llarg termini expiraran durant la primera meitat de la tercera dècada d’aquest segle i perquè noves capacitats de liqüefacció continuaran entrant en funcionament”, afegeix.