La gestió integrada de les infraestructures de gas i electricitat a Espanya permetria estalvis de més de 2.000 M€ anuals el 2050

La integració de les infraestructures de gas i electricitat, coneguda com a sector coupling, pot generar uns estalvis mínims de 2.000 milions d’euros anuals a Espanya en un escenari d’emissions netes nul·les el 2050. Aquests càlculs formen part d’un estudi elaborat per la consultora especialitzada en temes energètics Frontier Economics i la Universitat alemanya d’Aachen, i publicat per la Fundació Naturgy.

L’informe posiciona al sector coupling com la millor opció per descarbonitzar sectors l’electrificació dels quals no és viable, garantir el subministrament energètic i contribuir a una economia verda en el marc del Pacte Verd Europeu i els objectius de descarbonització el 2050.

Els estalvis de costos estimats en l’estudi es poden considerar conservadors, ja que no tenen en compte sectors l’electrificació dels quals tindria un cost “significativament més car”, com els processos industrials a elevades temperatures i el transport marítim i aeri. “El resultat és que l’ús continuat de la infraestructura gasista estalvia 2.037 milions a l’any en comparació d’un escenari en què aquesta infraestructura deixa de fer-se servir”, afirma Fernando Barrera, director d’Energia de Frontier Economics Madrid.

Segons els càlculs que recull l’informe, aquests estalvis nets anuals provenen de

· l’estalvi en tecnologies finals: els costos més alts d’aparells i vehicles elèctrics provoquen que l’escenari amb gasos renovables generi estalvis de 2.753 milions d’euros;

· l’estalvi per menor expansió de la xarxa elèctrica: els sobrecostos per més expansió de xarxes elèctriques a l’escenari elèctric ascendeixen a 1.092 milions d’euros;

· el cost extra en xarxa de gas: més costos per adaptació i manteniment de les xarxes de gas en l’escenari integrat d’electricitat i gasos renovables, que ascendeixen a 223 milions d’euros;

· el cost extra per generació i emmagatzematge d’energia: més cost de generació i emmagatzematge per satisfer la demanda i la necessitat d’emmagatzematge estacional, estimat en 1.585 milions d’euros.

L’informe afirma que “un món elèctric suposa un gran canvi respecte a la situació actual, en la qual menys d’un 25% de les necessitats energètiques se satisfan amb electricitat”. Si s’opta per electrificar les necessitats de calefacció de les llars, serveis i indústria, l’estacionalitat de la demanda de calor que avui dia admeten els combustibles tèrmics (gas natural, butà, biomassa) hauria de ser coberta pel sector elèctric.

“És molt costós cobrir aquesta estacionalitat amb l’electricitat, les xarxes de la qual requeririen elevades inversions per donar resposta a la demanda, alhora que es desaprofiten les inversions ja realitzades en la infraestructura gasista, amb una capacitat molt superior per transportar energia”, segons Pablo González, mànager de Frontier Economics Madrid.

“Per això, es fa imprescindible l’ús de la capacitat del sistema gasista i dels gasos renovables, que es podrien produir amb els excedents d’electricitat a les estacions més càlides i ser després emprats per generar electricitat a les estacions fredes”, explica González, gestionant així els pics de producció renovable.

Cap a una economia verda

A més d’aquests estalvis, la integració de les xarxes de gas i electricitat també fa possible descarbonitzar sectors l’electrificació dels quals és inviable a la pràctica amb la tecnologia actual, com ara l’aviació i el transport marítim, o el cas de la indústria que requereix processos a altes temperatures.

“El paper del gas, que en l’actualitat suposa el 40% del consum d’energia de la indústria a Espanya, és fonamental en un món descarbonitzat, especialment si tenim en compte que un altre 20% del consum correspon a productes petrolífers i carbó que, per l’elevada contaminació que generen, hauran de desaparèixer”, segons els autors de l’estudi.

La garantia de subministrament és un altre dels avantatges d’aquesta integració, ja que permet reduir la dependència exterior gràcies a l’aprofitament de l’energia renovable i a la gran capacitat d’emmagatzematge del sistema gasista, “que ajuda a balancejar l’estacionalitat de la demanda i a fer front a situacions imprevistes d’escassetat d’energia a un cost més reduït que al sector elèctric, en el qual cal construir capacitat de generació o emmagatzematge excedentària a un cost significativament més alt”.

I quant a motor d’una futura economia verda, Barrera afirma que “l’elevat potencial renovable d’Espanya, unit al nostre avantatge competitiu en costos per l’abundant recurs solar i la quantitat d’embassaments, fa possible el desenvolupament d’una indústria de gasos renovables amb un potencial exportador i de generació d’ocupació”.

“Un estudi de la Comissió Europea situa el nostre país com el productor de gasos renovables més important d’Europa en el futur, un potencial que podria ser aprofitat per desenvolupar una indústria amb vista a crear nous models de negoci, al rellançament de l’economia després de la Covid-19 i com una oportunitat per a la inversió i per a l’ocupació, com ha fet ja el govern de Portugal”, explica Barrera.

Fundació Naturgy

Aquest nou informe forma part de les activitats que la Fundació Naturgy duu a terme sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, des del debat seriós i rigorós, amb l’objectiu fonamental de promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible. La Fundació Naturgy, creada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.