Arias Cañete destaca el paper del sector energètic en la reducció d’emissions i reclama més ambició en els objectius d’eficiència energètica

L’excomissari europeu d’Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, i l’expresident de REE, Luis Atienza, han participat avui en la cinquena edició del cicle de conferències Energy Prospectives, organitzat per Fundació Naturgy i l’IESE Business School, que han inaugurat el president de Naturgy, Francisco Reynés, i el director general d’IESE, Franz Heukamp.

Reynés ha destacat en la seva intervenció que “Espanya veu en la transformació del sector energètic un vector d’oportunitat i canvi, i un motor necessari en aquests moments en què cal que els sectors industrials inverteixin i creïn ocupació, i que adaptin les seves condicions de treball al futur lligat als compromisos de la transició energètica”.

Impacte de la Covid-19 i eficiència energètica

Arias Cañete, que va ser un dels impulsors de l’agenda europea sobre el clima i els seus objectius a 2030 i 2050, ha fet un repàs exhaustiu de com la Unió Europea (UE) ha liderat des de l’any 2007 els plans climàtics, amb la posada en marxa dels objectius 20-20-20, que han culminat en la descarbonització a 2050 prevista en l’Acord de París i el Pacte Verd Europeu. “Europa ha assumit el risc i l’encert de ser pionera en descarbonització, en el desenvolupament de noves tecnologies i a adaptar el funcionament del sistema elèctric a les noves fonts d’energia”, ha dit.

L’excomissari ha recordat que l’objectiu de reducció d’emissions s’ha complert a Europa de sobra fins ara, i ha destacat l’esforç realitzat pel sector elèctric. “La disminució d’emissions s’ha donat alhora que l’activitat econòmica creixia una 62%, la qual cosa demostra que es pot aconseguir un creixement econòmic positiu de manera respectuosa reduint les emissions GEH”, ha dit Arias Cañete.

Sobre els objectius de renovables de la UE, ha recordat que “entre el 2010 i el 2018, la capacitat de producció d’energia eòlica i solar va passar de 110 GW a 261 GW, i la previsió de la UE per al 2020 era que podíem arribar entre el 22,8% i el 23,1% del consum final d’energia”. En aquest punt, ha alertat sobre els efectes de la pandèmia: “Ha portat a reduccions artificials de consum, que poden fer complir els objectius de renovables, però sense mesures estructurals per aconseguir-ho, amb la qual cosa, passada la Covid, tornaríem a la situació anterior”.

Arias Cañete també ha fet referència a l’eficiència energètica i, especialment, a l’ambició dels PNIEC dels països. “El problema dels PNIEC nacionals és l’eficiència energètica. Segons els plans nacionals, el consum d’energia primària arribaria a una millora del 29,7%, que és lluny de l’objectiu 32,5% fixat per la UE”. Per això, ha considerat que “l’eficiència energètica continua essent difícil d’assolir i, a més, té conseqüències negatives, perquè com que no s’han aconseguit els objectius a 2020 fa més difícil arribar als del 2030”.

Arias Cañete també ha fet referència al nou objectiu de la Comissió Europea de reducció d’emissions, que ha passat del 50% al 55%. “Això implicarà un nou marc regulador encara més potent per arribar als objectius del 2030 i unes inversions ingents.” En aquest sentit, els seus càlculs són que la UE haurà d’invertir en el sector energètic, entre 2021-2030, prop de 350.000 milions d’euros més que la dècada anterior. “Hi haurà recursos públics, però cal mobilitzar recursos privats”, ha asseverat.

Per a Arias Cañete, les pròximes negociacions al si de la UE per fer front als nous objectius climàtics seran “complicades” i, entre altres, s’ha referit al canvi en el sistema europeu de drets d’emissió, a possibles impostos del carbó per a ajustaments a la frontera o als nous objectius vinculants en matèria d’eficiència energètica.

Atenció a l’impacte en clients vulnerables i sectors electrointensius

En la seva anàlisi de la necessària revisió del marc regulador elèctric, Luis Atienza ha afirmat que “no hem de tornar a cometre errors del passat tractant tecnologies en fase incipient de desenvolupament com a tecnologies comercials” i que “cal posar esment als efectes distributius dels canvis, en particular en els consumidors més vulnerables, així com en la competitivitat dels sectors electrointensius”.

Segons Atienza, “anem cap a un sistema elèctric amb una presència massiva de generació renovable, d’elevat cost fix i gairebé un cost variable nul, amb llargs períodes d’amortització, de producció intermitent i baixa gestionabilitat, que necessita una capacitat de suport ferm i flexible que asseguri l’equilibri i l’estabilitat del sistema”.

En aquest sistema, ha explicat que el valor econòmic està en la capacitat i la flexibilitat, més que en l’energia, perquè el cost variable de produir energia s’aproparà a zero durant moltes hores de l’any. “Serà un sistema amb més intervenció pública, per la qual cosa ens juguem molt en la qualitat d’aquesta intervenció”, ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que s’han de proporcionar “els millors senyals econòmics per a la inversió en capacitat renovable i de suport”.

En la seva anàlisi dels reptes de la regulació davant d’aquest nou escenari, ha destacat les subhastes de renovables, per assegurar les inversions previstes en el PNIEC al menor cost mitjà, facilitar la competència de productors independents i anticipar la reducció de preus als consumidors.

També ha fet referència a la necessitat de regular els mecanismes de capacitat de generació i d’emmagatzematge i d’impulsar la inversió en les xarxes elèctriques, que han de ser facilitadores de la transició cap a la descarbonització, la digitalització i la descentralització i prevenir els riscos cibernètics. “Els costos per al sistema elèctric associats a la subinversió en capacitat i intel·ligència de les xarxes elèctriques són molt superiors als costos de la sobreinversió”, ha assegurat.

El president de la Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, que ha tancat la jornada, ha destacat que el principal repte en què s’ha de basar i es basa la transformació del sector energètic és el canvi climàtic: “És un autèntic imperatiu categòric”.

Energy Prospectives és un cicle de conversacions que reuneix figures reconegudes de l’àmbit nacional per la seva experiència, visió i coneixement del sector energètic, i empresaris, reguladors, directius i acadèmics. Aquesta iniciativa forma part de les activitats que la Fundació Naturgy duu a terme sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, des del debat seriós i rigorós, amb l’objectiu fonamental de promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible.