La UE ha de prioritzar el suport massiu a R+D de l’hidrogen per reduir els costos i evitar un excés de subvencions a la producció
Un informe de la Florence School of Regulation (European University Institute) considera que, com més ràpid es puguin reduir els costos mitjançant el finançament de la recerca i el suport als projectes de demostració, menors seran les subvencions necessàries a la producció.
El document dona suport a l’Estratègia de l’Hidrogen de la Comissió sobre la utilització de la infraestructura de gas actual, com la manera més econòmica de construir la futura xarxa de distribució de l’hidrogen.
Els autors afirmen que el cost de les energies renovables es reduirà significativament el 2050 a causa de les millores tecnològiques previstes.
L’estratègia de l’hidrogen de la UE hauria d’adoptar un “enfocament eficient en costos”, amb una prioritat màxima de suport massiu a la R+D i als projectes de demostració, seguida posteriorment per subvencions a la producció en una segona etapa. És una de les principals afirmacions de l’informe “Una descarbonització eficient en costos”, elaborat per la Florence School of Regulation de l’European University Institute i publicat per Fundació Naturgy.
Segons recull el document, és fonamental que el desenvolupament de l’hidrogen garanteixi el compliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però “és igualment important que s’implementi de manera que condueixi a una descarbonització eficient en costos”.
El treball ha estat elaborat, entre d’altres, pels experts Andris Piebalgs, excomissari d’Energia, i Christopher Jones, professor de l’European University Institute.
L’informe afirma que la UE es troba al començament d’un nou “cicle de tecnologia energètica” amb el desenvolupament del mercat d’hidrogen de nul·les o baixes emissions de carboni. “Com hem après amb l’experiència del desenvolupament dels mercats d’energia eòlica i fotovoltaica, un desafiament clau per al disseny eficaç d’una política energètica al començament d’un nou cicle tecnològic és la coordinació temporal: aconseguir l’equilibri necessari entre la R+D i els projectes de demostració de noves tecnologies per reduir costos i les subvencions a la producció”, afirmen els autors.
Incertesa davant de la gran diversitat de dades sobre costos
L’informe constata que hi ha una gran dispersió de dades sobre el cost de l’hidrogen: “La gran diversitat de les dades clau i les prediccions dels costos futurs de l’hidrogen que hem trobat en la bibliografia són, en si mateixos, una troballa important.” Això “demostra l’alt nivell d’incertesa entorn de les tendències futures dels costos de l’hidrogen i, per tant, als preus equivalents del Règim de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE) necessaris per impulsar-ne el desenvolupament”.
En aquest context, els autors consideren que cal aplicar “un enfocament polític tecnològicament neutre en el finançament de la R+D i els projectes de demostració de les diferents tecnologies”. “Cal habilitar mecanismes que reflecteixin plenament les externalitats (en particular, el contingut de gasos amb efecte d’hivernacle), mitjançant garanties d’origen considerant tot el cicle de vida” perquè puguem tenir “una transició energètica més eficient en costos”, afirmen.
Segons els autors de l’informe, els preus de les diferents tecnologies de l’hidrogen dependran molt dels preus de l’electricitat renovable i de la seva disponibilitat a cost baix, així com del preu del gas natural.
Tenint tot això en compte, els experts consideren que “un enfocament lògic seria centrar-se en l’hidrogen blau (a partir de gas natural i amb captura de carboni) i turquesa (a partir de gas natural mitjançant piròlisi, que es pot produir amb baixes o nul·les emissions) fins al 2030, i després centrar-se en l’hidrogen verd (mitjançant electròlisi amb electricitat renovable, lliure de carboni) i turquesa lliure d’emissions”.
Aprofitament de la xarxa de gas actual
El document afirma també que “un element clau per al desenvolupament d’un futur sistema d’hidrogen que sigui eficient en costos serà l’existència d’una xarxa d’hidrogen, essencial per reduir els costos del seu transport i evitar l’aparició de posicions monopolístiques.”
En aquest sentit, els autors coincideixen amb l’Estratègia de l’Hidrogen de la Comissió, que assenyala que “la transformació i la reutilització de la infraestructura de gas existent serà la manera més econòmica de construir la futura xarxa”.
Per això, el document defensa que “les disposicions bàsiques del mercat intern de gas (desagregació, accés per a tercers, regulació de tarifes) s’han d’aplicar a la futura xarxa d’hidrogen de la UE”.
Reducció significativa de costos de les renovables el 2050
L’estudi analitza també els costos de l’electricitat renovable esperats, sobre els quals els autors suposen “que cada vegada seran més barats”. “Tant l’energia eòlica terrestre com la solar fotovoltaica són actualment competitives amb altres tecnologies de generació d’electricitat, per exemple, les basades en combustibles fòssils”, afirmen.
El document sosté que per al 2030 es preveu una “disminució addicional significativa en els costos anivellats mitjans estimats per a l’energia solar a escala de centrals, l’energia eòlica terrestre i l’energia eòlica marina, i per al 2050 està previst que es redueixin encara més”. Un requeriment de CAPEX menor, a causa de les millores tecnològiques previstes, serà una de les claus d’aquesta reducció de costos prevista.
Fundació Naturgy
Aquest nou informe forma part de les activitats que la Fundació Naturgy duu a terme sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, des del debat seriós i rigorós, amb l’objectiu fonamental de promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible. La Fundació, fundada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.
Madrid, 3 de desembre de 2020
Comparteix